Interior holandès I de Joan Miró: Anàlisi i Significat

Interior holandès I de Joan Miró

Fitxa tècnica

• Autor: Joan Miró
• Cronologia: 1928
• Materials: Oli sobre tela

Anàlisi formal

Miró modifica el quadre de Sorgh per fer-lo respondre a la seva pròpia gramàtica cromàtica i formal. Utilitza colors molt brillants, purs i plans, amb formes distorsionades i tres grans bandes de color que defineixen l'habitació.

En aquesta obra, Miró assenta el seu llenguatge pictòric, introduint elements que seran temes constants en la seva trajectòria:

• Línies de relació que connecten personatges i objectes.
• Vigorosos traços negres que travessen taques de color.
• Elements naturals i rurals.

Miró defensava l'automatisme físic com a mètode de producció d'imatges. En aquest quadre, tradueix al seu propi llenguatge l'obra de Sorgh que l'havia impressionat, mantenint similituds com el llaüt, l'home, el gos, el gat i la finestra amb paisatge. El músic esdevé una figura orgànica amb cara de sol enfurismat, mentre que la dona és una silueta més difícil d'apreciar damunt la taula.

L'artista estudià la dinàmica de les línies i el ritme del quadre, col·locant el tocador de llaüt al centre d'un remolí per crear un moviment dansant. Mentre Sorgh transmetia ordre, Miró aporta moviment, resultant en una naturalització de la casa envaïda per personatges i animals del món rural.

Context històric i estilístic

En aquests Interiors holandesos, Miró ja havia descobert el seu llenguatge particular: animals amb taques, ulls i orelles; persones amb caps, mans, peus, llengües, dents, pits i sexes; muntanyes amb serps que simbolitzaven rius; i arbres com a presències verticals. Eren formes vagament orgàniques que semblaven tenir vida pròpia. Miró reduí els objectes i figures a la seva essència, cercant una aproximació a la innocència dels nens.

Contingut i significat

Miró volia ser realista; les figures feien referència a alguna cosa, persona o animal concret, tot i que el seu realisme eliminava elements superflus. El mateix any que pinta Interior holandès I, Miró realitza una exposició a la Galeria Bernheim on ven tota l'obra, consolidant-se com un dels artistes més importants del moment.

Miró no volia submergir-se en l'inconscient profund, sinó recuperar la innocència d'una infantesa feliç. Prestava molta atenció a l'art dels nens o dels malalts mentals, admirant-ne la llibertat i exuberància. Juntament amb André Masson, és un dels representants més destacats de l'automatisme surrealista.