Intercanvis Comercials: Globalització i Xarxes de Transport

Intercanvis

Història dels Intercanvis

La història dels intercanvis comercials es remunta a temps ancestrals. Al Paleolític, els intercanvis eren principalment sexuals i casuals. Amb l'arribada del Neolític, van sorgir els intercanvis interns dins de les mateixes tribus, acompanyats d'organitzacions tribals més complexes.

Civilitzacions com els Ibers, Perses i Egipcis van ampliar les relacions comercials. Els Fenicis, coneguts com un poble comercial, van basar la seva economia en l'obtenció de recursos a través del comerç. Posteriorment, els Grecs, Romans i Àrabs van continuar aquesta tradició. A la Mediterrània, els Catalans, Venecians i Genovesos van ser civilitzacions que van progressar notablement gràcies al comerç.

Malgrat l'escassetat de coneixements demogràfics, la precarietat del transport i les llargues rutes, el comerç va continuar florint durant l'Edat Moderna i Contemporània.

Al segle XVIII, el desenvolupament dels mitjans de transport va impulsar les grans exploracions geogràfiques per part de societats comercials. La producció de manufactures, influència directa de la Revolució Industrial, va augmentar l'activitat comercial gràcies a la màquina de vapor, el vaixell i el ferrocarril.

Els Intercanvis Avui

A mitjans del segle XX, sorgeix una xarxa d'intercanvis d'abast mundial que utilitza una tecnologia molt avançada, donant lloc a la globalització. Existeixen ideologies que promouen un "comerç just". Les empreses tendeixen a produir i vendre a qualsevol lloc del món. Els governs intenten facilitar els intercanvis internacionals, però sovint apliquen mesures proteccionistes per dificultar les importacions.

La globalització comporta una major especialització regional basada en:

• Matèries primeres
• Cost de la mà d'obra
• Disponibilitat de l'energia
• Disponibilitat de la tecnologia
• Disponibilitat de transport

L'economia regional crea interdependència entre els estats i la superació de conceptes com el mercat nacional, el proteccionisme i el lliurecanvisme. Això és possible gràcies al desenvolupament dels mitjans de comunicació i transport, que ofereixen:

• Més capacitat
• Més velocitat
• Més seguretat
• Millors infraestructures
• Menors costos

L'èxit en el comerç actual es basa en:

• Domini del mercat: màrqueting, accés i ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i accés a la informació.
• Domini tecnològic: elements de producció (maquinària), informàtica i robòtica.
• El procés productiu.

Les Xarxes de Transport

La rendibilitat de qualsevol empresa està determinada en gran part per l'eficàcia dels mitjans de transport. La globalització ha impulsat:

1. GIT (Gran Intensitat de Transport): ràpid, econòmic, segur, eficaç i rendible per a mercaderies, informació i persones.
2. Principals innovacions (PI): missatgeria, fax, telèfon, email, internet. Avui dia, s'ha aplicat la informàtica, la logística (centres logístics) i el mercat virtual (grans compres).
3. Grans nusos de la xarxa: EUA, UE, Japó, Xina, Índia. La resta del món té un paper secundari en volum, poder, beneficis i provisionalitat.

Composició de la Xarxa de Transport

• Elements mòbils: ferrocarrils, automòbils (turismes i camions), vaixells, aeris (avió o helicòpter).
• Vies de comunicació: vies fèrries, carreteres i autopistes, rius i mars, aire (corredors aeris), cables.
• Nusos en àrees logístiques: generen riquesa i activitat (magatzems, indústria auxiliar, hostaleria i restauració, comunicacions amb el nucli urbà).

Les Xarxes Internes de Transport

• Món desenvolupat: xarxa densa (carreteres, ferrocarrils i enllaços), moderna (ràpida, econòmica), amb bona comunicació entre províncies i capitals.
• Món subdesenvolupat: xarxa precària, escassa, de mala qualitat, ruïnosa, abandonada, incòmoda, amb camins, alguna carretera i potser algun element ferroviari.

Organismes Internacionals per al Comerç

La superació del Mercat Nacional (MN), el Proteccionisme (P) i el Lliurecanvisme (LL) no implica una desregulació del comerç, sinó l'establiment d'acords a nivell internacional com l'OMC (Organització Mundial del Comerç) i el GATT.

Les empreses tendeixen a créixer i convertir-se en multinacionals, amb les següents característiques:

• Centres de producció en diferents estats.
• Comercialització a tot el món.
• Gran capacitat organitzativa.
• Domini de les noves tecnologies.
• Influència sobre els governs estatals.

Les multinacionals creen holdings per defensar els seus interessos (UE, ASEAN, MERCOSUR, ALCA).

Tipus de Fluxos en els Intercanvis

Visibles

A) De les Mercaderies

• Productes energètics: més del 10% del valor del comerç mundial.
  • Importadors: UE, EUA, Xina.
  • Exportadors: Golf Pèrsic, Veneçuela, Brasil, OPEP.
• Productes agraris: EUA, Canadà, Argentina, Austràlia.
• Productes tropicals: països rics (importadors), països pobres (exportadors).
• Productes manufacturats (automòbils, informàtica, electrònica de consum, material de transport).
  • Exportadors: països desenvolupats i països emergents (BRIC: Brasil, Rússia, Índia, Xina).
  • Importadors: tots els estats del món.

B) De Mà d'Obra

• Del camp a la ciutat.
• De països pobres a països rics.
• Històricament: tendència a ser definitius.
• Actualment: molts immigrants s'instal·len als països rics, fluxos entre països rics i entre països pobres per conflictes o treball en recursos naturals.

Fluxos No Visibles

• Divises.
• Matèries sense tinença física.
• Propietats, futurs.
• Fluxos d'informació (internet, emails, SMS), preus a nivell mundial.

Intercanvis i 'Justícia'

Intercanvis Desiguals

Els productes de baix preu i poc valor afegit van del centre (món ric) a la perifèria (tercer món). Al món ric, els productes d'alt preu (manufactures) porten a la globalització, amb control dels mercats, negociació dels intercanvis i fixació de preus, provocant una baixada de preus per un elevat deute públic. A la perifèria i al tercer món, la globalització comporta una excessiva dependència d'un o dos productes i la creació d'una estructura circular dolenta, susceptible a l'especulació.

El Concepte de Preu Just

Alguns estats de països pobres i ONG reclamen acords per sobre del lliure mercat, que no valora adequadament certs productes. Proposen l'establiment d'un preu just, que cobreixi els costos de producció i proporcioni una vida digna als treballadors.

Per a un comerç just, cal:

• Eliminar intermediaris.
• Crear xarxes alternatives.
• Fer repercutir els beneficis al productor.

Aquests plantejaments són promoguts per ONG, però poden reduir a zero el valor del comerç just (AIX, OPEP).

Definicions

• Societat industrial i societat postindustrial: la segona representa l'evolució de la primera. La societat postindustrial es basa en els serveis, mentre que la industrial es basa en la producció.
• Lliurecanvisme: desaparició de barreres entre estats.
• Proteccionisme: corrent econòmic que imposa taxes i aranzels als productes interns per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.
• MERCOSUR: associació econòmica comercial integrada per Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Veneçuela. El seu objectiu és promoure el lliure trànsit de béns, persones i capital entre els països membres.
• Multinacional: gran empresa que opera en diversos països.
• Divises: monedes estrangeres en mans de particulars o de l'estat.
• FMI (Fons Monetari Internacional): organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, observar la taxa de canvis de monedes i oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.