Intel·lectualisme moral de Sócrates

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,77 KB

SÒCRATES

Una Gran part de la cultura occidental es basa en el pensament grec.
S’ha dividit la filosofia grega en dos períodes;

El presocràtic i el postsocràtic

Aquesta separació influència a Sòcrates.

Sòcrates Ha tingut uns grans defensors o detractors però cap filòsof no l’ha pogut Deixar de banda. No sabem res del seu pensament amb certesa; ell considerava Que la paraulafossilitzada en el text escrit és morta, no té cap valor formatiu. Només podem conèixer doncs, el seu pensament a través dels testimonis que l’han Transmès.

Són Quatre autors que van escriure sobre Sòcrates:Aristòfanes, Xenofont, Plató i Aristòtil.

Sòcrates, No era més que un sofista:
no estava Interessat en l’estudi de la Physis, Nomes en la joventut, sinó que es preocupava dels problemes de l’esser humà, de La ciutat i la civilització. S’hi va acabar distanciant dels sofistes i Enfrontant en qüestions tan fonamentals com la naturalesa de la virtut o la Finalitat de l’educació i del mètode educatiu.

Els sofistes Tenien alumnes que pagaven per assistir a les seves classes en canvi Sòcrates, Tenia amics que el seguien voluntàriament i per tant, no cobrava res.

LA MISSIÓ SOCRÀTICA

Sòcrates és absolutament  imprescindible. Cap a L’any 424 aC, amb l’inici de les guerres del Peloponès,  Atenes comença a decaure i s’inicia un període D’inseguretat, d’accions bèl·liqües, de crisis econòmiques.. Que incrementen l’individualisme.
Moment en que els Ciutadans eren conscients que l’esplendor de la ciutat depenia de cadascun D’ells, ara en canvi, cadascú intentarà obtenir beneficis personals a costa de La col·lectivitat. Contra aquesta visió, hi oposà un altre concepte de virtut:

La cura de l’ànima

La Tasca de Sòcrates, el va absorbir tant que va negligir completament la seva Vida personal i familiar: anava mal vestit i mal menjat. El fet d’anar Increpant constantment la gent amb preguntes li valgué el qualificatiu Tàvec d’Atenes.

La Felicitat en definitiva és la finalitat última de les nostres accions. Sòcrates Afirma que la persona autènticament felíç és l’home bo, el que practica la virtut i no pas el que acumula Riqueses, aconsegueix l’èxit polític o esdevé famós.

Segons Els sofistes,la virtut consistí justament, en allò que ell reprovava: L’habilitat en els negocis (econòmics, polítics…) per aconseguir l’èxit Personal.

Gòrgiesdeia que és just allò que convé al més fort. En canvi, Sòcrates està totalment en contra D’aquest relativisme: allò que no es just no és just, encara que la majoria Cregui el contrari.

L’objectiu Per tant, és arribar a una definició general de virtut. No es pot ser virtuós Si prèviament no se sap què és la virtut, de la mateixa manera que no es pot Ser just si no se sap què és la justícia.

Sòcrates Va canviar el plantejament:
ell no Sap què és la virtut, però sap que no és allò que defensen els sofistes, perquè Allò que sigui la virtut no depèn de la força augmentativa sobre la qual pugui Recolzar una opinió. Així que el primer pas per descobrir la virtut serà el Reconeixement de la pròpia ignorància. Però no ens referim a ignorància, sinó ignorància Sàvia. Va arribar a la conclusió de que ells es pensen saber alguna cosa no Sabent res, mentre que ell (Sòcrates), com que no sap res, no pensa que és. Sòcrates Nomes sap una cosa: que no sap res més i això el comporta a ser un savi.


EL MÈTODE SOCRÀTIC: IRONIA I MAIÈUTICA.

Per Saber el què és la virtut, cal que tinguem en compte el mètode pedagògicde Sòcrates: Demostrar a aquell que es creu savi, que no ho és i ho fa a través de Preguntes. Davant d’això, l’interrogat assaja una altre definició, i llavors Sòcrates Mitjançant altres objeccions, fa que l’interlocutor quedi completament confós. Aquí acaba la primera part del mètode ironia.

L’interrogat Pot tenir dues reaccions contràries: 

-O bé s’enutjarà contra Sòcrates i l’acusarà De sofista.

-O bé acceptarà la seva ignorància i Reconeixent que creia saber una cosa que no sabia.

En El segon interlocutor, li demanarà que sigui Sòcrates mateix qui li defineixi, La valentia. Però Sòcrates contestarà que ell tampoc ho sap i per tant, S’arriba a la conclusió de que si ningú ho sap, com ho podrem conèixer? Qui ens Ho ensenyarà?

Sòcrates Diu que la veritat és en la nostra ànima, però hi és com amagada, com adormida, i cal fer-la aparèixer. En Realitat si re-flexionem tal i com Diu la paraula, és a dir, si girem la mirada en comptes de fer-ho cap enfora, Cap al nostre interior, ens investigarem a nosaltres mateixos i començarem a descobrir Què és just i què és injust, si una acció és generosa o egoista..

CONEIXE’T A TU MATEIX.

Sòcrates Diu que ha rebut de la divinitat el do i l’habilitat, De la seva mare, que era llevadora però amb una diferencia; si la seva mare Sabia fer néixer cossos, ell sabia fer néixer ànimes. I així comença la segona part del seu mètode anomenada maièutica, Que vol dir l’acció de “Llevadora”. A través del diàleg de l’ajuda mitjançant Preguntes i respostes, l’interlocutor anirà traient cap enfora tot el seu Saber.

Ex: Quan ajuda a Plató a resoldre un problema de geometria nomes amb les seves Preguntes.

La finalitat, Per tant, és arribar a la definició de la virtut de què es tracta aquests diàlegs I si volen ser justament una propedèutica, un camí cap a la recerca de la Veritat.

LA MORAL SOCRÀTICA: L’INTEL·LECTUALISME.

Segons Sòcrates, el qui sap què és la virtut, serà virtuós, el qui sap què és la bondat, serà un home bo.
Perquè qui coneix realment la bondat sap que només fent el Bé serà felíç, i ningú no vol ser desgraciat a posta.

No Hi ha ningú realment dolent, el que Hi ha són ignorants:
es pensen que seran Felíços comportant-se d’una manera determinada, però això no és més que ignorància, Perquè no saben en què consisteix realment la bondat. Per Sòcrates saber, Bondat i felicitat coincideixen. L’autèntic savi és aquell que sap què és la Virtut.

Aquesta Visió s’ha qualificat intel·lectualisme ètic:
la moral és només una qüestió de coneixement, quan la ment veu clara Una cosa, la voluntat no s’hi pot oposar. La visió ètica grega sempre va tenir una tendència cap a l’intel·lectualisme, però Sòcrates la porta a L’extrem.

Va Aportar-hi el concepte de pecat:
fer Allò que un sap que no està bé, perquè és una prohibició divina. L’esser humà Té aquesta tendència cap al mal, una visió ben contrària a l’intel·lectualisme Anomenada voluntarisme.

Sòcrates, Convençut de que a l’home bo ningú no li pot fer cap mal, va acceptar complir La sentencia de mort a que injustament l’havia condemnat l’Assemblea.

Quan Està a la presó, el seu amic Critó li Prepara un pla per fer una fuga i ell el renya dient que això sí que seria un Mal per a ell, ja que no està bé incomplir les sentències judicials.

El Mal no és allò que et fan, sinó allò que tu fas”.

Entradas relacionadas: