Integració i Autonomia en l'Educació

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Español

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,38 KB

Normalització i Integració

Normalitzar significa posar a disposició de la persona amb discapacitat els mitjans necessaris perquè la seva vida quotidiana s'assembli al màxim a la forma de vida generalitzada de la societat. Per exemple, l'eliminació de barreres arquitectòniques al metro de Palma o els senyals acústics als semàfors per a persones cegues.

Integrar es refereix a facilitar que l'infant, adolescent, jove o adult participi d'un grup amb tots els drets que li corresponen i en la mesura que les seves possibilitats ho permetin. Per exemple, la inclusió de persones amb discapacitat dins de grups escolars.

Considerem que una persona està integrada quan:

  • S'accepta a si mateixa.
  • És acceptada pel grup.
  • Se sent part del grup.

Aspectes que afavoreixen la integració

  1. El procés d'adaptació d'una persona amb discapacitat a l'esplai té més èxit quan aquesta persona és petita. Als 6-7 anys, els nens descobreixen les relacions grupals i abandonen l'egocentrisme infantil, i integrar un infant en aquest moment és molt més fàcil que fer-ho quan els grups ja són estructurats.
  2. La relació i l'acord entre la família, l'escola i l'esplai fan que l'actuació de cadascun d'ells sigui més efectiva.
  3. Conèixer l'infant, descobrir quins interessos té, quines són les seves necessitats, les seves preocupacions, il·lusions i saber què li podem demanar i fins a on arriben les seves limitacions, podríem dir que és la millor manera d'afavorir la seva integració.
  4. Entendre la integració com un procés que té un ritme diferent per a cada nen. Per a alguns infants, l'adaptació a un nou entorn pot ser molt costosa; cal tenir paciència i permetre que superin progressivament les seves dificultats sense forçar-ne l'evolució.
  5. També afavoreixen la integració la voluntat, la dedicació, la capacitat crítica i la creativitat.

El seguiment i l'avaluació

Cal establir un sistema de planificació, observació i revisió. En el moment de la preparació, hem de decidir els objectius que es proposen en relació amb la integració de cada persona concreta i les activitats que volem realitzar.

Per a l'observació, proposem l'elaboració de fitxes en les quals hi poden constar els objectius o fites concretes ja establertes i el grau d'assoliment d'aquestes fites en cada activitat. Podem valorar:

  • La relació del nen amb els seus companys o monitors.
  • El seu grau d'autonomia (capacitat de comunicació, hàbits...).
  • La seva participació en l'activitat i l'interès que demostra.

Podem revisar altres aspectes no relacionats amb les activitats, com l'estat de les converses amb els pares i altres educadors de l'infant o els canvis generals que s'han observat en l'actitud de tots els infants i monitors de l'esplai.

Per a l'avaluació, caldrà disposar de dades objectives i subjectives que ens permetin valorar allò positiu que hem aconseguit i allò que podem modificar i progressar en la integració.

Intel·ligència

La intel·ligència no és una sola cosa, sinó que és la suma d'habilitats, capacitats i destreses:

  • Capacitat per aprendre coses noves.
  • Capacitat per adaptar-se a ambients diferents.
  • Capacitat per a manejar símbols abstractes.
  • Capacitat per actuar i aconseguir el que ens proposem.
  • Capacitat de comprendre la realitat i transformar-la.
  • Capacitat de planificar un objectiu.
  • Capacitat de saber preveure les conseqüències dels nostres actes.

Per a la construcció de l'autonomia

A continuació es detallen diverses estratègies per al desenvolupament de l'autonomia:

  1. Clarificació de valors: No es basa ni té com a finalitat ensenyar valors, sinó facilitar la construcció o adopció de valors personals per adquirir valors que facilitin un major autoconeixement i unes relacions positives i satisfactòries amb els altres. Aquest procés té tres fases: la selecció del valor, l'apreciació dels valors escollits i l'actuació d'acord amb aquests valors.
  2. Escriptura autobiogràfica: Afavoreix l'elaboració de la identitat personal i intenta que cada individu reconegui, assumeixi i doni sentit al seu passat i que progressivament construeixi, imagini i projecti d'alguna manera el futur que desitja. Ajuda a entendre el propi passat i a projectar el futur.
  3. Discussió de dilemes morals: Té com a objectiu el desenvolupament del judici moral, ja que la percepció d'un conflicte moral crea en el subjecte una situació de crisi en la qual es trenca la seguretat i la confiança en els seus propis criteris, i això l'obliga a buscar noves raons que li permetin solucionar el dilema i que li retornin la seguretat en els seus propis criteris morals.
  4. Role-playing: Suposa contemplar l'adquisició de l'habilitat per comprendre que els altres també tenen sentiments i punts de vista sobre els successos, l'habilitat per relacionar diferents elements i l'habilitat per relativitzar la pròpia opinió quan es tracti de jutjar el punt de vista dels altres. En els exercicis de role-playing, es treballa amb aspectes interpersonals, racionals i emocionals que actuen en la presa de decisions.
  5. Comprensió crítica: Intenta facilitar la contextualització del judici moral proporcionant una situació complexa i rica en informació. La possibilitat d'arribar a un consens respecte a un problema determinat. La finalitat d'aquests mètodes és precisament impulsar l'entesa entre les diferents veus. Es tracta d'entrar en diàleg amb els altres alhora que s'entra en diàleg amb un mateix.
  6. Enfocaments socioafectius: Es centren de forma primordial en el treball de les emocions i els sentiments, així com en l'adopció d'actituds d'acord amb ells. Una de les característiques és desenvolupar la sensibilitat de sentir-se afectat, que ha de ser una de les finalitats clau de la intervenció educativa.
  7. Estratègies per a la resolució de conflictes: Es duen a terme exercicis de reconeixement del problema, d'identificació del mateix i de conceptualització del conflicte. També s'idean diferents alternatives entorn del conflicte, com imaginar les conseqüències que es deriven de cadascuna de les solucions proposades.
  8. Habilitats socials: L'objectiu és l'adquisició de normes convivencials que permetin una correcta vida col·lectiva. Mitjançant els exercicis, es treballen totes aquelles mancances que l'individu té en les seves relacions interpersonals i, sobretot, en les seves relacions amb el grup socialment majoritari.
  9. Metodologies basades en l'autoregulació: L'objectiu és desenvolupar les capacitats de direcció de si mateix de cada subjecte. Volen aconseguir un elevat grau de coherència entre el seu judici i l'acció que realitza, facilitant-li la formació d'hàbits conductuals d'acord amb els seus criteris personals. Aquest tipus de metodologies són un intent per posar en mans de l'individu la responsabilitat de la seva història i implicar-lo en la construcció del seu futur immediat, evitant o disminuint la tendència a creure que el que passa en la seva vida depèn de factors externs sobre els quals ell no té poder.

Entradas relacionadas: