Instruments de Pagament i Finançament Empresarial: Guia Completa

Lletres, pagarés canviaris i efectes de comerç

3) LLETRA: ha de tenir:

• Denominació de lletra de canvi
• Suma que s’ha de pagar
• Nom lliurat
• Venciment (si no existeix, s’entén que és a la vista)
• Lloc on es pagarà
• Data i lloc on es lliurarà
• Firma del lliurador

El lliurament pot ser:

• A la vista (mateix dia que es firma)
• A un termini des de la vista (a 30 dies)
• A una data concreta

- Endós: és la forma ordinària de transmissió d’una lletra de canvi.

- Descompte: mitjà de finançament.

- Protest: document notarial on s’informa que s’ha rebut una lletra i no ha pogut ser cobrada (ho demana el banc)

Registre acceptacions impagades (RAI) → llista de morosos

Una pròrroga de venciment en les lletres:

• Menys de 16 dies: l’entitat conservarà la lletra
• Igual o més de 16 dies: l’entitat retornarà la lletra

(En els dos casos es cobraran les comissions pertinents)

Transferències

Les transferències poden ser:

• Internes: que tant l’ordenant com el beneficiari són clients de la mateixa entitat bancària.
• Externes: l’ordenant i el beneficiari són clients de diferents entitats bancàries.

Les 1res no tenen costos per l’ordenant, en canvi les 2nes sí.

Les transferències també es poden realitzar en moneda estrangera.

Aquest sistema és una manera molt segura de pagar i no hi ha necessitat de moure diners.

Normalment es paga les pensions, nòmines...

Targetes bancàries: crèdit, dèbit i moneder electrònic

Les targetes bancàries s’anomenen diner de plàstic. Tipus:

• Crèdit
• Dèbit
• Moneder electrònic

1) CRÈDIT/DÈBIT: la targeta és un mètode de pagament universal i actualment està dotada per una banda magnètica, o amb un xip.

Les targetes donen lloc a l’establiment d’un compte específic on s’hi anoten les disposicions d’efectiu i els pagaments realitzats.

En una targeta de crèdit el deute es paga al final de mes. En una de dèbit es va descomptant quan es realitza el fet, encara que aquests també poden tenir un crèdit pactat.

2) MONEDER ELECTRÒNIC: conté un diner que quan s’esgota se n’ha de comprar un altre, o recarregar aquest.

Domiciliacions bancàries

La domiciliació és una forma de pagament barata, la qual ha d’estar autoritzada pel titular per escrit. Aquest sistema es veu encarit tan sols pel percentatge de devolucions.

Pagament certificat o confirmat

El deutor remet al banc tots els deutes que ha contret aquell període amb les empreses. El banc es posa en contacte amb aquesta empresa i els ofereix un anticipo de pagament (descompte pp) amb unes condicions bancàries determinades.

El banc, finalment, anticipa el pagament o el paga al venciment.

Gestió de cobraments i pagaments

Factors que influeixen en la definició dels circuits de cobrament i pagament

Cadena de factors que influeixen en el mecanisme de cobrament i pagament:

1) Sector + posició del mercat: saber quina posició tenim en el mercat i conèixer bé el sector.

2) Política de crèdit de vendes: com més crèdit donem, pitjor. La reducció en els plaços hi haurà una millora en el balanç de l’empresa.

3) Política de compres i stock.

4) Instruments de pagament i cobrament.

Anàlisis dels circuits de cobrament i pagament

Englobarem el concepte de circuit en 3 punts:

• Processos administratius: qui els fa
• Terminis de pagament i cobrament: quan paguem, quan cobrem
• Instruments de pagament i cobrament: com paguem i cobrem

Els medis de pagament i cobrament s’analitzen mitjançant:

• Iniciativa: qui inicia l’acció de pagament i cobrament. *) s’ha d’analitzar també si tenim poder per canviar els pagaments i cobraments.
• Operativa: si és pràctic administrativament. *) s’ha d’analitzar si la manera de pagar i cobrar ens és pràctic i si tenim cost o no.
• Cost
• Finançament: si obtenim fàcilment el cobro. *) si la resposta és negativa s’hauria d’analitzar el perquè.
• Seguretat: analitzar la fiabilitat.

Mitjans de cobrament

• Còmput de venciment: determinar la data concreta que un vol cobrar.
• Xec/taló
• Documents emesos negociables pels deutors: lletres de canvi
• Domiciliació bancària: rebuts

Mitjans de pagament

• Domiciliació bancària: millor no pagar d’aquesta manera perquè hem de confiar amb la bona fe del proveïdor i a més, tindrem un millor control del compte corrent
• Xec bancari
• Documents negociables: pagarés: facilitarem el finançament al proveïdor, millorant la nostra imatge i millorarem el cost del proveïdor si, a més, hi ha la clàusula de “no a la ordre”.
• Transferències
• Conforming: informarem al client que li pagarem la factura. *) el proveïdor solament pot descomptar les seves factures amb el client a través del banc que presenta el conforming.
• Targetes de crèdit: encara que són d’ús particular, una empresa pot tenir targeta de crèdit i pagar.

Negociació amb les entitats financeres

Els manaments del negociador

• No treballar mai amb una sola entitat bancària però tampoc amb moltes.
• Les entitats financeres no ajuden a ningú.
• Les operacions de crèdit són el negoci de les entitats financeres.
• El veritable client de l’entitat és el creditor, és a dir, l’usuari de crèdits.
• Per una entitat financera cada deutor és un morós en potència.
• El passat d’una empresa no constitueix una garantia.
• No s’ha de confiar la solució d’una mala gestió a l’obtenció d’un crèdit, la solució d’una mala gestió és reconduir la política de l’empresa.
• Plantejar les operacions amb total transparència.
• No basar mai una negociació sobre dades falses.
• L’obtenció d’una facilitat creditora és sempre un èxit en una negociació, mai una victòria sobre ningú.
• No hi ha pitjor negociació que la no intentada.

Principis de la negociació bancària

La negociació amb les entitats de crèdit s’ha d’analitzar des de la perspectiva de les dues parts, perquè és la manera més eficaç per aconseguir plantejaments més realistes i que ens portin a resultats més satisfactoris per les dues parts.

L’ètica en els plantejaments ha d’estar sempre present. També pot existir una certa tendència a imposar condicions per la part més forta, que en aquest sentit les empreses són les més perjudicades, per tant, les estratègies negociadores han de ser diferents en funció de la personalitat jurídica, quantia personal i/o volum de negoci.

Els bancs cada cop compten amb més informació dels seus clients:

Informació externa: és la que obtenen a través de serveis especialitzats (informació oral, identificació, balanç en el resultat mercantil).

Informació interna: la que té en el seu arxiu o base de dades (ratis sectorials, informes bancaris).

El client també aporta la seva informació:

• Situació financera
• Balanços històrics
• Impostos

Factors determinants en tota negociació:

• Selecció de l’entitat financera
• Elecció de l’instrument bancari.

Preparació de la negociació:

• Fixar els objectius de la gestió financera
• Avaluació de les necessitats
• Qualificació de l’entitat bancària
• Valoració de les relacions històriques
• Altres aspectes a considerar

Entitats de finançament

La seva funció consisteix en la captació de recursos dineraris pagats a un preu acord i col·locar-los en diferents formes per obtenir uns ingressos per poder pagar les despeses estructurals i tenir un benefici empresarial.

• Bancs → són societats privades i el seu objectiu és l’obtenció de beneficis per retribuir als socis capitalistes.
• Caixes → el repartiment dels beneficis hi ha una part que es destina a la realització d’obres socials.
• S. financeres → es dediquen a gestionar les finances. Avui en dia en queda molt poques.
• S. Leasing → la majoria són filials dels bancs i caixes.
• S. Factoring → la majoria són filials dels bancs i caixes.
• S. Hipoteca → només operen aquests tipus de prèstecs.

Problemàtica de les pymes

• Escassetat de capital (demanen molts préstecs bancaris).
• Manca d’estructura financera (no tenen casi inversionistes).
• Carència de dotacions administratives (poca gestió).
• Manca de temps (el qual es destina totalment a la producció).
• Desconeixement dels avantatges oficials, subvencions.

Excedents de tresoreria

Alternatives d’inversió

• Mercats monetaris: c/t inversions dineràries (pagarés d’empreses, lletres del tresor)
• Mercats de deute públic: sistema que té l’Administració per aconseguir diners, a ll/t hi ha els Bonus que són operacions de renda fixa i es paguen interessos a mes vençut. També existeix el deute a c/t anomenades lletres del tresor, les quals funcionen amb interessos per avançat, és a dir, en descompte.
• Borsa: compra d’accions. Poden ser accions en empreses nacionals o estrangeres, depèn del risc.
• Mercats derivats: són mercats amb renda fixa o variable

Instruments més apropiats per col·locar excedents

Característiques:

• Han de ser instruments que gaudeixin de gran liquidesa en els mercats
• Han de gaudir d’una fiscalitat favorable
• Han de reportar una rendibilitat de mercat i certa
• Han de gaudir d’una flexibilitat

Rendibilitat financero-fiscal

A l’hora de decidir sobre un producte financer cal considerar la fiscalitat associada al producte.

Descompte per prompte pago

- Avantatges:

• Producte amb elevades rendibilitats
• No hi ha efecte fiscal que penalitzi
• Mercat proper a l’empresa

- Inconvenients:

• Cost associat per cercar-lo quan hi ha molts proveïdors
• Aquells proveïdors que tinguin un millor risc de crèdit que la nostra empresa, no utilitzaran el descompte
• Generalment, serà una via de finançament del petit proveïdor.

Fons de finançament aliens

Emissió de valors negociables

• Accions ordinàries o amb dret preferent de subscripció i accions sense vot
• Valors convertibles → obligacions que es poden convertir en accions
• Valors rescatables
• Valors indexats → que afecten a la rendibilitat
• Valors amb cupó zero → el rendiment és implícit
• Valors perpetus de renda fixa
• Valors subordinats → que estan subordinats a algun fet
• OPA
• Emissió pública de pagarés → el fet de treure una quantitat elevada de pagarés

Finançament a través d’intercanvis financers

• Crèdit c/c: pòlissa de crèdit i préstecs (són figures semblants, només canvia el tipus de crèdit i d’interès.
• Descompte bancari → deixa les lletres al banc amb gestió de cobrament
• Descompte comercial → descompte de factures
• Crèdits de firma → són els avals

El crèdit interempresarial

Crèdit que es dóna de proveïdors als clients quan el proveïdor accepta que el client pagui uns dies més tard. Això serveix com a finançament pels clients.

Altres modalitats de finançament aliè

1) Leasing:

• Financer: finançament d’un bé
• Operatiu: lloguer, renting
• Lease-back: un bé que el venem a l’entitat financera
• Arrendament financer industrial (big ticket)
• Arrendament financer apalancat (leveraged lease)

*) Leasing financer: sistema de finançament aliè. Hi ha una empresa que necessita, per exemple, una màquina. Por optar per comprar-la o demanar un préstec. Aquesta empresa va al seu banc per demanar l’operació de leasing financer. El banc compra al venedor de màquines i el banc li lloga la màquina a l’empresa. S’estableixen unes quotes mensuals de forma que l’empresa estarà pagant al banc l’import de la màquina i els interessos

També hi ha l’opció de compra: l’empresa pagarà una última quota i comprarà la màquina.

*) Leasing operatiu: intervé l’empresa i el venedor. S’estableix un contracte de lloguer entre l’empresa i el venedor. També es coneix com a renting. No hi ha opció de compra

*) Lease-back: el propietari d’un bé el ven a una entitat de leasing amb el compromís de fer una operació de leasing. L’empresa amb la venda aconsegueix diners per finançar-se, i després només s’ha de preocupar del lloguer del bé que abans era seu, però ara amb la venda n’ha perdut la titularitat i propietat.

*) Arrendament financer industrial: fer operacions complexes d’arrendament d’instal·lacions industrials claus en ma.

*) Arrendament financer apalancat: a més de l’entitat de leasing, hi intervé també tercers subministradors de fons. Se solen fer per imports elevats.

2) Factoring: descompte de lletres, però amb unes diferències.

• Gestió de cobrament (factures i lletres)
• Administració de comptes (dels clients)
• Cobertura de risc (tenim el risc que el client no pagui i l’empresa de factoring li paga)
• Finançament
• Factoring amb recurs (l’entitat de factoring no assumeix els riscos de l’operació i pot retornar les lletres en cas d’impagament)
• Factoring sense recurs (és la més utilitzada. Suposa l’assumpció de tots els riscos per l’entitat de factoring. No pot retornar les lletres en cas d’impagament)

Gestió del risc de clients

Funcions del control de risc de clients

• Característica essencial del crèdit és el risc, és a dir, contingència de l’incumpliment del pagament.
• En tota activitat és normal que hi hagi impagats.
• Objectiu: prevenir els impagats.

Departaments involucrats en la gestió dels impagats:

• Departament financer/departament de tresoreria
• Subsistema de vendes/departament de producció i comercial
• Subsistema administratiu/departament comptable i de cobrament
• Subsistema d’auditoria interna/departament de control de gestió

El fet de donar-li més termini a un client implica més risc perquè s’acumulen més factures per cobrar.

Si el client té dificultats li podem tallar el crèdit de forma immediata. Si li donem més dies s’haurà acumulat un risc més gran.

Amb anterioritat al fet de l’impagament es poden establir controls que millorin el cobrament a clients a través d’un estudi de la seva capacitat econòmica i solvència. Això ho farem a través de:

• Ratis dels estats comptables
• Informes comercials al banc
• RAI

Anàlisis i decisions sobre riscos

Fonts d’informació per a l’anàlisi de riscos:

• Informació directa de la pròpia empresa
• Informe de l’opinió del venedor: els venedors aniran a visitar als clients. Veuen l’estat de l’empresa, instal·lacions, producció, si hi ha activitat...
• Informes comercials d’empreses especialitzades: també és important saber si els clients del teu client són bons.

D’aquests punts de vista s’ha de realitzar una avaluació continuada, si paga puntual o no, etc.

També s’ha d’analitzar els increments de crèdit als clients si ho demanen quan augmenten les compres.

Gestió de cobrament dels clients amb crèdits

La condició essencial és tenir establert un marc de modalitats de cobrament específic per a cada tipus de crèdit que doni l’empresa.

• La funció administrativa la qual ha de ser eficient en les gestions administratives que intervenen en els processos de venda i del seu cobrament són fonamentals per evitar endeutaments i possibles impagats.
• La prevenció d’impagats a causa de defectes d’organitzacions, administració i control de gestió.

Optimització de costos en la gestió dels cobraments

La composició de costos de la gestió de cobrament es pot resumir en:

• Cost dels processos administratius (personal, equip informàtic...)
• Comissions bancàries per la gestió de cobrament i tributs no recuperables
• Comissió per descompte per prompte pagament
• Interessos en la mobilització del crèdit de clients (descompte dels efectes)

Només podem reduir aquests costos amb la reducció de la mobilització: descomptar menys efectes o reduir els dies de descompte.

Gestió d’impagats

• Contacte immediat amb la persona per resoldre incidències de pagament.
• Verificació de la documentació probatòria i de que totes les obligacions pactades estiguin complides.

L’empresa multinacional

Causes de la multinacionalització de les empreses

• Econòmiques: desagregar les cadenes de valor. Emersió d’una indústria auxiliar de components.
• Polítiques: aprofiten la reducció de les traves al lliure comerç per a possessionar-se en els mercats estrangers.

Models d’estructura de les empreses en l’estranger

1. Inversions directes horitzontals
2. Inversions directes verticals
3. Inversions directes mixtes

Estructura horitzontal

Quan està posicionada en diversos negocis, els quals poden estar relacionats o no. És un model molt seguit per les empreses d’alimentació.

AVANTATGES:

• Transferir productes des de la seu central a les subsidiàries
• Aprofitar les economies d’escala abans i després del procés de fabricació
• Ràpida adequació als canvis locals de la demanda
• Respondre amb rapidesa a les interrupcions en el procés de fabricació de les subsidiàries

INCONVENIENTS:

• Costos de transport
• Cicle de vida del producte
• Moviments oligopolistes
• Economies de localització i externalitats
• Internalització

Estructura vertical

Quan totes les activitats de les empreses subsidiàries estan relacionades entre si i formen els esglaons de la cadena de valor.

TIPUS:

• Cap endarrera: les filials subministren a la matriu
• Cap endavant: les filials es dediquen a la comercialització
• Endavant i endarrera

AVANTATGES:

• Endarrera: controla les fonts d’abastiment
• Endavant: major control dels clients
• Endavant i endarrera: controla tota classe de factors productius

En general, busquen els processos de fabricació en els països amb menors costos i vendre en països amb majors ingressos.

Busquen la ponderació de les potencialitats dels diferents països i no disminueixen el nivell de qualitat dels seus productes.

INCONVENIENTS:

• Incrementa el nivell de risc de factors

TEORIES EXPLICATIVES DE LES INVERSIONS VERTICALS

1. Teoria del poder de mercat:
   • Crear barreres a la lliure competència a través dels processos d’integració cap endarrera
   • Saltar barreres que crea la competència per mitjà de processos d’integració cap endavant
2. Teoria del poder de la internalització:
   • La creació de subsidiàries pròpies és fruit de la inexistència d’empreses locals eficients
   • La creació de subsidiàries pròpies obeeix al perill de que les empreses locals acabin convertint-se en competidores
   • Crear subsidiàries pròpies es converteix en imprescindible quan els processos productius centrals utilitzen una altra proporció d’actius especialitzats.

Estructura mixta

Aquesta estructura és una combinació de les 2 anteriors. La majoria d’empreses no s’ajusta en realitat a una combinació estricta.

AVANTATGES: obtenir un nivell mig de les dues anteriors

INCONVENIENTS: té els inconvenients de les dues anteriors estructures

Avantatges i perjudicis en el país amfitrió de les multinacionals

AVANTATGES:

• Transferències de capital, tecnologia i know how
• Generen ocupació
• Ajuden a la millora de les balances per compte corrent i de capital. Per l’increment de les vendes i l’entrada de capitals

PERJUDICIS:

• Disminució de la sobirania nacional
• Desnaturalitza la competència. Pot afectar negativament a les empreses locals
• Impacte negatiu sobre la balança per compte corrent. Repatriació de dividends

Avantatges i perjudicis en el país emissor de les multinacionals

AVANTATGES:

• Transferències de tecnologia i know how. Detecció de tecnologies innovadores
• Generen ocupació
• Milloren les balances per compte corrent i capital. Repatriació de dividends

INCONVENIENTS:

• Destrucció d’ocupació. Quan es busca substituir la producció del país d’origen per a buscar avantatges competitius
• Impacte negatiu sobre les balances per compte corrent i de capital. En l’etapa inicial s’han de finançar les inversions a l’estranger

Gestió de les finances en l’empresa multinacional

Els avantatges competitius en el terreny de costos són:

• Gestió global
• Inversions a emprendre
• Fonts de finançament

Objectius de la gestió financera de l’empresa multinacional

• Control de risc financer
• Gestió de risc de canvi
• Gestió eficient dels fluxos financers de tresoreria
• Decisions d’inversió i finançament que col·laboren en l’augment del valor de l’empresa
• Decisions de tipus financer que afegeixen valor als clients

L’objectiu bàsic de la gestió financera internacional consisteix bàsicament en tractar de disminuir el cost que es maneja amb els fluxos financers i de tresoreria, controlar el risc de canvi...

Models de gestió financera: ETNOCÈNTRIC

• Les decisions financeres, a curt i llarg termini, són responsabilitat exclusiva de la seu central.
• Les subsidiàries no tenen autonomia en les seves decisions d’inversió i finançament, sobre el disseny de la seva estructura financera i la gestió del risc.
• Les subsidiàries tampoc són autònomes en la gestió de l’efectiu ni el control del risc associat al mateix.

AVANTATGES:

• L’establiment d’una estratègia comuna d’inversió i finançament permet cohesionar a tota l’organització.
• Facilita una gestió més eficient de l’efectiu, evitant la possibilitat de malbarataments i fraus.

Models de gestió financera: POLICÈNTRIC

• Les decisions financeres a curt i llarg termini són responsabilitat de cada subsidiària.
• Les subsidiàries tenen autonomia en les decisions d’inversió i finançament que les afecten, sobre el disseny de la seva estructura financera i la gestió del risc.
• Les subsidiàries són, també, autònomes en la gestió de l’efectiu i el control del risc associat al mateix.

AVANTATGES:

• Cada filial pot adoptar, en cada moment, les decisions d’inversió i finançament que estiguin més d’acord amb la seva realitat.

INCONVENIENTS:

• Assumir majors riscos derivats de la descoordinació que pot originar polítiques financeres contràries a l’estratègia de multinacionalització de l’empresa.

Model de gestió financera: GEOCÈNTRIC

• Les decisions financeres a curt i llarg termini són compartides, segons cada cas, per la seu central i la corresponent subsidiària.
• Les estructures financeres de les subsidiàries d’una mateixa empresa matriu presenten, simultàniament, similituds i diferències.

Posicionament de fons a nivell internacional

Minimització del volum d’efectiu

Per minimitzar el volum d’efectiu les empreses subsidiàries han de realitzar contínues transferències a la seva central o altres subsidiàries.

Costos de transacció

Per realitzar una transacció hi ha:

• Costos de canvi de divises
• Costos bancaris

Risc de canvi

Amb el mercat comú de la CEE el primer cost ja s’ha pogut disminuir el risc de canvi.

Les empreses multinacionals assumeixen el risc de que l’evolució dels tipus de canvi es materialitzin en direcció contrària als seus interessos.

Tècniques de posicionament de fons a nivell internacional

• Dividends
• Royalties
• Preus de transferència
• Préstecs façana
• Paradisos fiscals

• DIVIDENDS: s’utilitza per enviar dividends a les filials que desitgin. Si la matriu vol sanejar a una filial el que fa és una distribució de beneficis adquirits.
• ROYALTIES: són els drets d’utilització de la tecnologia de la matriu. El pagament de royalties és deduïble a efectes fiscals, a diferència dels dividends.
• TRANSFERÈNCIES: són operacions interempresa i serveix per establir polítiques de resultats entre les filials. Amb això es pot alterar resultats de les filials per beneficiar-se de les diferents càrregues fiscals en diferents països.
• PRÉSTECS FAÇANA: es tracta d’un préstec intern. En ell actua un intermediari financer. Possibiliten saltar-se possibles restriccions a sortides d’efectiu. Aquestes sortides es justifiquen per la devolució del préstec.
• PARADISOS FISCALS: països amb una reduïda càrrega fiscal sobre les rendes. Combinant les anteriors tècniques amb l’establiment d’alguna sucursal en paradisos fiscals les multinacionals poden aconseguir estalvis fiscals importants.

Risc de canvi i estratègies de cobertura

Factors de risc de canvi

El risc de canvi és el resultat de la volatilitat del tipus de canvi a curt o llarg termini.

La demanda de compravenda de divises es veu influenciada per una combinació de diferents factors que poden agrupar en llar o curt termini.

S’ha de tenir en compte que el risc de canvi fa referència a la fiabilitat que els individus, empreses i institucions corren, en les seves operacions relacionades amb divises estrangeres, d’incórrer en pèrdues o beneficis addicionals com a conseqüència de les fluctuacions que afecten als corresponents tipus de canvi.

FACTORS:

- Llarg termini:

• Tipus d’interès. Un augment atrau les inversions estrangeres
• Taxa d’inflació. Un alt augment de la inflació fa menys atractiva la divisa
• Condicions de política econòmica. Economies fortes generen inèrcies
• Intervenció governamental. Exerceixen pressió sobre el tipus de canvi

- Curt termini:

• Sensibilitat de mercat
• Oferta i demanda a curt termini

Exposició al risc de canvi

1. Risc per transacció

El risc per transacció és aquell que assumeix l’empresa a conseqüència dels drets de cobrament i pagament a curt termini.

Aquest risc impacta directament al compte de resultats de l’empresa.

2. Risc per traslació

El risc per traslació fa referència al risc de les empreses a assumir les valoracions que han de realitzar de tots els drets i obligacions que figuren en els seus balanços.

Aquest risc afecta especialment al valor que tenen les empreses a curt termini. Es cataloga a curt termini perquè normalment les obligacions que tenen les empreses de representar i informar periòdicament sobre l’avaluació dels seus principals estats financers.

3. Risc econòmic

Fa referència a les empreses que assumeixen el risc per la dependència que poguéssin tenir respecte l’evolució a llarg termini d’una o vàries divises.

Aquest risc afecta a aquelles empreses que tan sols produeixen i venen en un sol país. S’ha de tenir en compte que si la moneda s’aprecia poden arribar empreses.

Mètodes de cobertura del

tipus de canvi

11.3.1. Assegurances de canvi

És una operació de compra o venda de divises a termini en el mercat forward. El canvi es fixa en la data de contractació i la liquidació es practica en una data de venciment.

11.3.2. Assegurança de canvi participatiu

És una assegurança que permet a l’empresa beneficiar-se de la cotització actual en el venciment quan aquesta resulti beneficiosa per l’empresa. En contrapartida això implica un cost major que el tradicional.

11.3.3. Opció sobre divises

És un contracte que garantitza del dret, però no l’obligació, a comprar o vendre una quantitat acordada d’una divisa estrangera a un tipus de canvi preestablert en l’horitzó d’un temps determinat. El contractant pagarà una prima, independentment de si executa o no l’opció.

11.3.4. Túnel de divises

Protegeix de les grans fluctuacions alcistes o baixistes, del tipus de canvi, deixant la incertesa limitada a una banda de variació pactat.

Per exemple, si una empresa necessita dòlars d’aquí 2 mesos contracta un túnel de divises fixant unes cotitzacions mínimes i unes màximes admissibles. Quan arriba el venciment pot passar:

Tipus de canvi sigui més alt que la cotització màxima. L’empresa compra al preu màxim contractat.

Tipus de canvi sigui menys alt pactat com a cotització mínima. L’empresa compra al preu mínim contractat.

Tipus de canvi està entre els pactats. L’empresa compra al preu de la cotització.

11.3.5. Dipòsit en divises

Es tracta d’un compte de dipòsit en una divisa estrangera. El manteniment d’un saldo suficient en el compte evita incórrer al risc de canvi.

11.3.6. Crèdit en divises

Tenir una línia de finançament en divises estrangeres. El tipus de canvi que s’aplica és el que hi ha en la data en què es formalitza el contracte de crèdit.

Tema 12: Les decisions d’inversió

12.1. Decisions d’inversió

Les estratègies financeres es troben subordinades per les decisions estratègiques corporatives que l’empresa hagi pres.

Quan les estratègies estiguin definides serà quan la funció financera haurà d’abordar a l’avaluació del projecte empresarial

12.2. Projectes d’inversió internacionals

Els mètodes i les tècniques utilitzades per analitzar, avaluar i comparar projectes d’inversió alternatius és independent de les localitzacions d’aquests projectes.

Quan es tracta d’empreses multinacionals amb projectes a nivell internacional, s’haurien de considerar alguns aspectes que poden afectar als principals paràmetres que intervenen en el procés d’avaluació.

12.3. Determinació de la taxa de descompte

S’ha de determinar segons les condicions que estimi la subsidiària que promociona el projecte d’inversió.

Ajustar la taxa de descompte per la seu central en funció del risc econòmic i polític que percep del país amfitrió i les singularitats de la multinacional.

12.4. Determinació dels fluxos nets de caixa

Determinar els fluxos nets de caixa en funció de les condicions que estimi la subsidiària que promociona el projecte d’inversió.

Ajustar la taxa de descompte per la seu central en funció de l’existència de polítiques nacionals que afecten la mobilitat de fons i de la doble tributació fiscal.

12.5. Resum. Solucions adoptades

• • Ajustar incrementant la taxa de descompte. És la solució més estesa.
  • La utilització de dues taxes de descomptes complica els càlculs. Alguns autors prefereixen no modificar la taxa de descompte i ajustar els fluxos nets de caixa.