La instrucció penal: fases, parts i inici del procés

La fase d'instrucció en el procés penal

La instrucció és la fase preprocessal del procés penal que té com a finalitat determinar els fets, valorar si són constitutius de delicte i identificar els possibles responsables, amb l’objectiu de fonamentar una eventual acusació.

Formes d'inici del procés penal

El procés penal es pot iniciar per denúncia, querella o d’ofici:

• La denúncia: És una declaració de coneixement d’un fet presumptament delictiu. Constitueix, amb caràcter general, un deure per als ciutadans en relació amb els delictes públics, sense que impliqui la condició de part en el procés. Té caràcter antiformalista, podent ser oral o escrita, i només requereix la identificació del denunciant i la relació dels fets. Existeixen, però, excepcions al deure de denunciar (familiars, professionals subjectes a secret o la pròpia víctima). Es pot presentar davant del jutge, el Ministeri Fiscal o la policia.
• La querella: És un acte formal mitjançant el qual una persona manifesta la voluntat d’exercir l’acció penal com a part acusadora. És un dret i no una obligació, i ha de presentar-se per escrit, amb assistència d’advocat i procurador, davant del jutge competent. Ha d’incloure la identificació de les parts, la descripció dels fets i la sol·licitud de diligències, i en general requereix fiança, especialment en el cas de l’acusació popular.
• La incoació d’ofici: És una via excepcional mitjançant la qual el jutge inicia el procés per iniciativa pròpia quan té coneixement dels fets, i només és possible en delictes públics.

Les parts en el procés penal

En el procés penal han d’existir necessàriament dues parts: la part activa (acusador) i la part passiva (acusat). Això respon al principi nemo iudex sine accusatore, segons el qual no pot existir judici ni condemna sense una acusació prèvia formulada per un subjecte diferent del jutge.

La part activa: les acusacions

Les parts acusadores impulsen el procés, sol·licitant diligències d’investigació i mesures cautelars:

• Ministeri Fiscal: Òrgan encarregat de promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat i l’interès públic (art. 124 CE). Actua sota els principis de legalitat, imparcialitat, unitat d’actuació i dependència jeràrquica.
• Acusació particular: La víctima o perjudicat pel delicte, que es persona en el procés sense necessitat de fiança.
• Acusació popular: Permet a qualsevol ciutadà exercir l’acció penal en delictes públics, mitjançant querella i amb fiança.
• Actor civil: Intervé únicament per reclamar la responsabilitat civil derivada del delicte.
• Acusador privat: Necessari en delictes perseguibles només a instància de part (ex. injúries o calúmnies), i ha d’interposar querella.

La part passiva: l'acusat i el responsable civil

La part passiva és l’acusat, que pot ser persona física o jurídica i ha de tenir capacitat per comprendre el procés i exercir el dret de defensa. La seva posició evoluciona al llarg del procediment: investigat, encausat i acusat. A més, existeix el responsable civil, que respon dels danys derivats del delicte, ja sigui de manera directa o subsidiària.