Institucions Romanes: Magistratures, Senat i Comicis

Latín3,11 KB

Magistratures Ordinàries en una Situació Política Estable

Cònsols (Consules)

Hi havia dos cònsols i representaven la màxima autoritat civil i militar. Convocaven i presidien el Senat, dirigint la vida política. Quan un cònsol deixava el càrrec, esdevenia governador provincial (procònsol).

Pretors (Praetores)

Responsables d'administrar justícia. El praetor urbanus s'encarregava dels plets entre ciutadans romans, mentre que el praetor peregrinus tenia jurisdicció fora de la ciutat. En acabar el mandat, podien ser governadors d'una província (propretor).

Edils (Aediles)

S'encarregaven de l'administració municipal, incloent-hi festes i jocs públics, i la supervisió dels mercats.

Qüestors (Quaestores)

Administraven el tresor públic (aerarium) i recaptaven impostos.

Censors (Censores)

Elaboraven el cens dels ciutadans cada cinc anys. Controlaven la moral i els costums públics.

Tribuns de la Plebs (Tribuni Plebis)

Defensaven la plebs contra els abusos de les magistratures patrícies.

Magistratures Extraordinàries en Situació de Perill Imminent

Dictador (Dictator)

Magistrat amb plens poders, elegit entre els excònsols. Només podia governar durant sis mesos.

Mestre de Cavalleria (Magister Equitum)

Era el lloctinent del dictador. Les seves decisions eren inapel·lables i no podien ser vetades. Tenien el dret de decidir sobre la vida o la mort dels ciutadans (imperium).

El Senat

El càrrec de senador era vitalici. Inicialment, hi havia 300 senadors, però el nombre va augmentar fins a 600 en temps de Sul·la i fins a 900 en temps de Juli Cèsar. Més de la meitat eren d'origen plebeu i la resta, patricis. Eren nomenats pels censors d'entre els antics magistrats que haguessin desenvolupat el seu càrrec d'una manera honrada. Era el màxim òrgan de representació de la constitució republicana i ratificava totes les decisions legislatives i executives. Les sessions del Senat eren convocades pels cònsols, els pretors o els tribuns de la plebs i tenien lloc a la Cúria Hostília, al fòrum de Roma.

Els Comicis o Assemblees Populars

Les seves funcions principals eren elaborar i aprovar les lleis i elegir els magistrats. Hi havia tres tipus d'assemblees:

  • Comicis Curiats: Formada per ciutadans patricis, va quedar reduïda a certes formalitats religioses i polítiques.
  • Comicis Centuriats: Era l'assemblea de tot el poble, patricis i plebeus, distribuïts segons la seva fortuna en cinc classes o nivells econòmics. Era l'assemblea més activa: ratificava les declaracions de guerra, elegia certes magistratures del cursus honorum, dictava penes de mort, etc.
  • Comicis Tributs: Era l'assemblea del poble per tribus, distribuïdes en funció del seu lloc de residència. Era l'única assemblea en què es podia votar per grups i es considerava el vot globalment.

Descargar

PDF Word HTML