Quines són les institucions d’autogovern de les Comunitats Autònomes?

1.4 El paper dels mitjans de comunicació en els sistemes Democràtics

En una democràcia no hi pot Haver cap poder que estigui per sobre dels ciutadans. Els ciutadans en votar Tenen el poder de canviar les lleis i de decidir el govern. Les noves formes de Comunicació s’han convertit en un gran poder. Un poder que sembla que està al Marge del control del ciutadà i que pugui arribar a asfixiar-lo, fins a Convertir-lo en un simple titella. Un dels perills que té la democràcia actual és que el ciutadà deixi de ser lliure, que les seves idees siguin fruit d’un Adoctrinament i una manipulació, que l’electorat deixi de decidir lliurament Els seus representants, que el vot del ciutadà sigui un vot dirigit des de fora De la seva voluntat.

1.5 L’estat

Les societats s'organitzen segons diversos criteris Tant a a nivell territorial i administratiu com polític. Els estats Constitueixen les unitats bàsiques de l'organització política del món. L'Estat és una "unitat políTicó-administrativa independent. Establerta en un Territori delimitat. Habitada per una població. I amb un poder jurídic Institucionalitzar.

El Model d'Estat actual està Constituft per tres pilars bàsics: el territori. La població i el sistema legal I jurídic.

Els estats s'atribueixen el dret exclusiu per Desenvolupar unes funcions relacionades amb la sobirania com: la defensa del Territori: de la força: la recaptació de tributs i impostos: l'administració de Justícia: la representació internacional: l'ordenació interior de l'economia: a Més de proporcionar diversos serveis a la població i a les activitats Econòmiques com l'ensenyament públic, la sanitat pública. L'ordenació Territorial, la construcció de grans infrastructures. Etc.

La Nació és un conjunt de persones (poble) amb fonaments ètnics comuns. Que parlen la mateixa llengua. Amb el Mateix context cultural. Amb el mateix sistema de vida i història comuna.

Als elements de l'Estat la nació hi afegeix la Consciència de pertànyer a (l'orgull nacional. Identitat nacional. Sentiment Nacional). Així, el nacionalisme té com a projecte polític un Estat per a una Nació.

Relacionant Estat i nació obtenim: - Estat nacional (identificació total entre estat i nació) Islàndia. - Estat plurinacional (amb Minories nacionals identificables) RFRussa - Nacions sense Estat. Kurds.

La Frontera és el "límit entre dues Formacions políTicó -territorials o dos estats".

Són essencials. El món és un món d'Estats, és un món De fronteres, car la frontera, en limitar el territori permet l'existència de La base física de l'Estat (identifica on exerceix la sobirania, el seu àmbit Administratiu i jurídic).

Sempre són productes històrics, tot i relacionar-se Amb accidents geogràfics. Són el resultat d'un acord o d'una imposició.

La tipologia morfològica varia depenent dels Criteris de la seva delimitació.

La frontera natural és aquella marcada o recolzada En un accident físic. Com ara un riu (Mino) o una montanya (Pirineus).

La frontera contractual és aquella en la qual la Voluntat de l'home és Iselement determinant, tot i que sempre ho és. Això Origina, de vegades.Formes arbitràries (geomètriques). Són les fronteres Artificials, en base a latitud longitud. Que es troben sobretot a la perifèria Del sistema (Àfrica). I que generen grans problemes.

La funcionalitat considera la frontera com a element Organitzador de Ilespai. En aquest sentit. Parlem d'un element segregador o Integrador.

1.6 L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I Política DELS ESTATS

Estat Unitari (França. Portugal. Txèquia. Finlàndia). La seva forma Crorganització és el centralisme. L'acció política / administrativa rau en un Govern únic (central). Existeix un únic centre de poder. Que actua sobre el Territori amb els funcionaris.

Estat Descentralitzat (Espanya. Itàlia. Irlanda). Model intermig Entre el federal i [unitari. Hi ha un poder d’ambit nacional i a la vegada Existeixen poders d’ambit regional (amb certes competències atorgades). Hi ha Unitats territorials autònomes. Però una única sobirania (de [Estat).

Estat Federal (R.F.Russa. RFA. EUA). El poder es divideix En dos nivells de govern. El de la federació (govern federal) i els dels Estats. Cada autoritat. Dins el seu àmbit té plena sobirania. El govern federal és subjecte sobirà en 1*àmbit internacional (política exterior. Defensa. Comerç Internacional) i en temes d.Interès comú (política monetària).

Confederació (Confederació Helvètica). Pacte internacional entre Estats. Creant una uníó Permanent. S'estableixen lligams per regular i coordinar afers comuns. El Principi bàsic és la igualtat de cadascun dels Estats. Cada Estat manté la seva Sobirania i independència.

1.7 L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D'Espanya

Tots els estats tenen divisions més petites dins els seus Territoris. Les divisions administratives són eines de l'Administració a l'hora D'impulsar un model concret d'organització territorial. Per això varien al Llarg de la història.

A Espanya al Segle XIX. Amb la creació de l'Estat Liberal, continuà la tendència centralista. Així, el 1833 es creà la divisió Provincial de J. De Burgos. Base de l'actual. Volia afavorir el centalisme i L'administració. Uniformitzant.

La divisió provincial de Javier de Burgos de 1833, basada En criteris topogràfics i d'extensió i població homogènia. Aquesta divisió s'ha Mantés pràcticament sense canvis fins l'actualitat.

A finals del Segle XIX apareixen demandes Descentralitzadores, primer federalistes (primera República) i després Autonomistes (catalanistes).

Ja al Segle XX, els moviments polítics i culturals Nacionalistes qüestionen [Esta t centralista. Per això. Amb la II República Arribà un intent de descentralització. Es parlava d'un Esta t integral, que Oferí la possibilitat d'aconseguir l'autonomia. Aquesta va ser atorgada Catalunya. País Basc i Galícia (CCAA històriques).

Divisió provincial del franquisme. El Franquisme Significà la tornada del centralisme ("una, grande y libre"). La Dictadura franquista ignorà la realitat regional i practicà un exaltat Nacionalisme espanyol, unitarista i excloent. L'estat dictatorial, unitari i Centralista, reprimí durament qualsevol forma de nacionalisme i regionalisme i L'ús de llengües pròpies distintes del castellà.

La Tornada de la Democràcia possibilità un nou intent de descentralització. L'actual Constitució reconeix la plurinacionalitat de l'Estat, que quedà Dividit en 17 autonomies (17+2).

La Constitució de 1978 Estableix una via intermitja entre l'estat unitari i el descentralitzat. Espanya és un Estat unitari, amb autonomia de les nacionalitats i les regions-.

L'Estat és unitari, car la unitat nacional és un principi suprem de la constitució. Però a la vegada és descentralitzat, ja que el principi d'autonomia s'aplica a Tots els nivells (autonómic. Provincial i municipal).

El Títol VIII. -sobre (organització territorial d'Espanya", estableix que Espanya s'organitza territorialment en municipis. Províncies i CCAA.

Així, A Espanya conviuen 3 tipus d'administració pública, la local, l'autonómica i la Central .

1.8 Els municipis son Tens menor territorial primarr. La constitucib garanteix l'autonomia dels Municipis. Que tenen personalitat jurídica plena.

Els ajuntaments governen i administren els municipis. S6n formats per alcaldes i regidors (varien en funci6 dels habitants) triats Per tots els empadronats en el municipi, majors d'edat.

El Terme municipal es [ambit on exerceix les seves funcions. Les seves Competencies venen recollides en la "Llei de Bases de Regim Local-. Es Centren basicament en l'ordenació territorial, la seguretat en Ilocs pOblics, El transport d'abast municipal, la salubritat, obres i serveis i la proteccia Del medi ambient.

La província es Una "entitat local amb personalitat jurídica prOpia. Determinada per Ragrupacio de municipisT

Actualment Les províncies:

- S6n La divisi6 territorial de l'administració periferica de l'Estat.

- Son l'entitat local de rang mes alt.

- San la circumscripci6 electoral de l'Estat.

Les Províncies son la divisió territorial de l'administracia periferica de l'Estat. Es a dir, es la divisió territorial per a que l'Estat pugui complir les seves Activitats. Cal recordar que l'Estat hi exerceix les competencies exclusives Sobre 32 materies, corn ara emigraci6, defensa, hisenda general..., de les Quals s'encarrega el subdelegat del govern.

Les Delegacions i Subdelegacions del Govern i dels Diferents Ministeris son organs de l'Administracia de l'Estat que tenen un Març D'actuació provincial.

Les comunitats autonomes son "ens pCiblics territorials amb facultats clautogovem i autonornia legislativa.

Les CCAA son la principal novetat de la Constitucib del 78. Que tracta de donar Resposta a la qüestió de la pluralitat nacional de l'Estat. El principi D'autonomia es va estendre a tot el territori.

Ara tenim les anomenades 17 + 2: Catalunya, Aragb, València. Balears. Navarra. Galícia. AstOries. Extremadura. MOrcia. País Basc. Castella-Lleb. Castella-La Manxa, Andalusia. La Rioja. Cantabria. Madrid. Canàries. Mes Ceuta i Melilla.

Les comunitats Autonomes de l’Estat espanyol es poden diferenciar en tres grans grups, Considerant corn aconseguiren la seva autonomia.

-Comunitats que van accedir a l'Estatut per [article 151, Que corresponen al que ssanomena comunitats histbriques (via rapida, aplicada a Catalunya. País Basc i Galícia) • Comunitats autonomes que van ser assimilades A aquest article (Andalusia). • Comunitats autonomes a traves de [article 143 (via lenta).

Cal citar també les dues ciutats autonomes de Ceuta i Melilla.

Estatuts D'Autonomia

Reconeixement a la Constitució del principi d'Autonomia.

- Cada Comunitat Autnoma esta regida per un Estatut d'Autonomia i es negocia amb El govern: - Les competencies a gestionar. - El finançament.

- L'Estat delega competencies (transferides). 4 Plenes (Sanaal. Educacid. Instrtuctons d'autogovern ) Compartides(Justícia. Intraestructures. Legislació laboral) es CCAA desenvolupen les competencies que el govern central Delega en elles. Corn ara ordenacib territorial. Sanitat. Educacib. Medi Ambient. Gestib patrimonial...

Les Competencies poden ser de diversos tipus:

- Competencies exclusives. Tant del govern central Corn dels governs autonbms. Aquests poden exercir tot el poder.

- La Competencia sera concurrent quan l'Estat pot aprovar una Ilei basica o de Línies generals i les comunitats autbnomes poden dictar legislacions de Desenvolupament i tenen, a mes, la facultat de dictar els reglaments i efectuar L'execució de la funció pública respectiva.

- En el cas de les competencies compartides. Tota la Legislació. Reglamentació i normativa en general sobre el terra correspon a L'Estat. Mentre que la tasca de les comunitats autonomes es limita a tot allb Relatiu a l'execució.