Inicis de la literatura catalana

14. Inicis de la literatura Catalana

1.1 El naixement de les llengües romàniques (Segle 5 al 8)

El procés de formació va ser desencadenat per la caiguda de l'Imperi Romà.

Europa es va dividir en regnes germànics i el llatí va evolucionar i es va diversificar.

El llatí parlat s'allunya de l'escrit i la llengua de la cultura és el llatí.

1.2 L'inici de les literatures romàniques.

Les llengües vulgars es van convertir en literàries al segle 7.

Amb el temps es va consolidar un model de llengua literària de les llengües vulgars.

Ausiàs March al S15 va escriure en occità.

1.3 Primers textos en Català

Les Homilies d'Organyà que recullen sermons en català del S6 i 7, són textos de redacció senzilla.

1.4 La consolidació de la llengua literària.

Al S8, gràcies a les Cròniques de Ramon Llull es va donar la consolidació del model de prosa en català.

La cancelleria reial redacta textos administratius i diplomàtics contribuint a un model unificat de llengua escrita.

2. Les Cròniques

Són 4 obres fonamentals que relaten fets dels autors i les seves vides.

2.1. El llibre dels fets, Jaume 1

És el primer text historiogràfic en català, és una autobiografia de Jaume 1 en la qual es centra en ell i les dificultats del seu regnat.

Ell és responsable de l'obra però la escriu un escrivà.

2.2 La crònica, Bernat Desclot

La obra es basa en Pere el Gran que és el protagonista, un heroi cavalleresc on el component èpic pren protagonisme.

Les fonts d'informació de Bernat Desclot són els documents oficials.

Aquesta Crònica certifica l'entrada de la Corona d'Aragó a l'escenari europeu.

2.3 La Crònica, Ramon Muntaner

La crònica comprèn els cinc regnats contemporanis de l'autor i ofereix una relació estreta entre els fets històrics i els personals.

Muntaner deixa constància dels seus mèrits i exalta els monarques com a protegits per Déu.

2.4 La crònica, Pere el Ceremoniós

El regnat de Pere el Ceremoniós és l'època d'esplendor de les lletres catalanes, Pere encarrega traduccions i historiografia, impulsa la cancelleria reial i consolida una llengua literària unificada, clara i elegant.

En aquesta crònica el rei dicta personalment i controla la redacció.

La crònica mostra la situació política del S.16: un intent de la monarquia d'augmentar el seu poder davant els nobles.

Pere el Ceremoniós imita a Jaume 1 en els detalls quotidians i l'estructura de la narració.

3. La poesia trovadoresca.

Va sorgir al S12 a Occitània, presenta uniformitat, depura i generalitza la llengua parlada.

La poesia trovadoresca va ser la primera lírica culta europea en llengua vulgar i obra de gent coneguda.

Els poetes cultes escrivien en llatí, els trovadors en llengua vulgar i els joglars cançons.

3.1 L'amor cortès

És una ideologia amorosa que caracteritza la poesia trovadoresca, instaura el desig com a valor.

La dona és un ésser al qual l'enamorat suplica i la dona li atorga o no el favor que li demana.

3.2 Gèneres de la poesia trovadoresca

Cançó: Poema Amorós Plany: Cant de tristesa per la mort

Sirventés: composició de burla Alba: Poema sobre el disgust dels enamorats.

Balada: Composició per a ser ballada Pastorel·la: amor entre trovador i pastora

3.3 Els nostres trobadors

Guillem de Cabestany, Guillem de Berquedà i Cerverí de Girona

15. Ramon Llull

Va escriure prop de 300 llibres on tracta tots els camps del saber del seu temps.

Viatjà per difondre la seva obra i programa de conversió dels infidels i renovació de la cristiandat.

Va néixer a Mallorca al 1232, Llull vol convertir els infidels perquè va viure els conflictes entre persones de cultures i religions diferents.

Durant la joventut està a la cort de Jaume 1 i es casa amb Blanca.

Té un triple objectiu: la predicació als infidels, l'escriptura d'un llibre sobre la veritat cristiana i la fundació d'escoles i monestirs.

Al 1311 dictà la Vida coetània on explica el canvi de la seva vida i els seus objectius.

2. El pensament de Llull

Llibre de contemplació de Déu pretén demostrar que Déu està darrere de tot.

Llull crea l'art com a forma de convèncer els infidels i és el nucli de tot el seu sistema de pensament.

Art és la tècnica de pensament de base lògica i matemàtica que permetia demostrar les grans veritats dels cristians, confirmar-les i explicar qualsevol aspecte de la creació.

3. L'obra literària de Llull

La literatura és un instrument de divulgació del seu pensament.

Blanquerna: exposa un programa de reforma moral de la cristiandat.

Llibre d'amic i amat: el tema és l'amor de l'amic i fa servir els temes de la prosa amorosa per expressar la seva voluntat de transcendència.

El Llibre de les meravelles: és una enciclopèdia novel·lada amb temes diversos on Fèlix, el protagonista, va preguntant el que no sap als personatges que troba.

Llibre de les bèsties: és una reflexió sobre la política i l'ambició del poder sense límits on Llull fa servir animals per donar exemples.

4. La llengua en l'obra de Llull

Llull crea un model de prosa per a totes les àrees del coneixement.

Té construcció de la frase de sintaxi àmplia i precisa i desenvolupada.

16. Prosa Moral i Religiosa

1. Predicació oral i escrita

En l'edat mitjana els monestirs són centres de cultura.

Al començament del S12 les universitats es converteixen en alternatives als monestirs.

Els Sermons són capaços d'influir en la mentalitat de l'home mitjançant la comunicació.

2. Crisi del S14

A la segona meitat del S14 hi va haver una forta crisi demogràfica, política i ideològica que va fomentar lluites, epidèmies i fam a Europa, amb els quals va desaparèixer 1/3 de la població europea.

3. San Vicent Ferrer

1350, València i d'ordre dominicà, inicia les predicacions i té una vida envoltada per la fama dels miracles i prodigis.

La seva predicació va commoure a la massa acompanyant-les amb sermons i misses.

Els sermons ofereixen una panoràmica de la societat valenciana.

4. Francesc Eiximenis

1327, Girona i d'ordre franciscana va ser conseller a València del jurats de cap i casal.

Lo crestiá: És una enciclopèdia en què s'arreplega tot el saber de l'edat mitjana per als laics, on Eiximenis impregna tots els aspectes de la seva vida.

Altres obres d'Eiximenis són Llibre de dones i Llibre de àngels.

El estil de les obres d'Eiximenis és un estil de llenguatge popular amb finalitat d'influir en un públic ampli amb un llenguatge proper als lectors.

5. Anselm Turmeda

1355 a Mallorca i d'ordre franciscà, escriu en àrab la seva autobiografia.

Llibre de bons amonestaments: recull consells morals de fe cristiana.

Cobles sobre la divisió del regne de Mallorca: tracta sobre la situació política de l'illa.

Les obres de Turmeda presenten varietat de gèneres literaris, com la prosa moralista, descriptiva, narrativa i didàctica.