Els inicis del catalanisme polític

La crítica del centralisme

Les diferents constitucions del nou Estat liberal van definir Espanya com a nació única, amb les corts com a dipositaries úniques de la sobirania nacional i aposten per un model d’organització estatal basat en la centralització.

Sota el regnat d’Isabel II, sectors catalans progressistes critiquen l’estat liberal i demanen més atribucions per als ajuntaments i les diputacions.

Els moviments populars (bullangues) produïdes entre 1835 – 1845, són la primera mostra d’oposició al centralisme.

En la Jamància, s’hi van formular projectes de reforma de l’Estat amb un fort contingut anticentralista, federal i popular.

El federalisme

El federalisme s’inicia de la mà del republicanisme amb Abdó Terradas com a referent.

Al 1868, apareix el Partit Republicà Democràtic Federal:

• Expansió política important.
• Implantació especialment important a Catalunya (medis urbans).
• Suport de la petita burgesia i difusió entre el proletariat industrial.
• Principal teòric: Francesc Pi i Margall. Defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.

L’any 1869 un grup de federals catalans juntament amb els representants dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó van signar el Pacte Federal de Tortosa. Volien un estat federal que tingui en compte la realitat històrica de la Corona i es fonamenti en el concepte de sobirania popular. La caracterització de com havia de ser es concretà durant la proclamació de la I República, amb el projecte de Constitució del 1873. El fracàs de la República + nova situació Restauració van fer perdre influència al republicanisme i les dissidències van fragmentar el partit. En el context de la Restauració el federalisme va replantejar la relació entre els diferents territoris que havien de constituir l’Estat federal.

• Josep M. Vallès i Ribot, va ser el principal referent del federalisme a Catalunya. Va proposar la redacció d’un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1833) amb Corts sobiranes i un govern amb àmplies competències. La dimensió catalanista no va ser compartida pel conjunt del partit federal.
• Pi i Margall, va reformular el projecte a nivell espanyol, posant l’accent en la problemàtica social, reforma agrària i les reivindicacions dels treballadors industrials. També va defensar la independència de Cuba. Això va fer augmentar les dissensions. El partit entrarà en dissidència a la seva mort (1901).

Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme polític. També un dels dirigents federals més destacats a Catalunya.

1880: funda el Primer Congrés Catalanista. OBJECTIU: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en la política. Almirall des del Diari Català explica la necessitat que el catalanisme superi la formulació literària i cultural i passi a ocupar-se dels ‘’interessos materials’’ del país. Aquesta idea va ser el centre del congrés catalanista, on es va acordar la formació d’un partit, el Centre Català (1882), encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu i de crear nuclis propagandístics arreu del Principat.

1883 el Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista:

• Es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics de Catalunya.
• Es fa una crida perquè els polítics formin i s’impliquin en organitzacions estrictament catalanes.

El memorial de Greuges

El 1885 el Centre Català convoca un míting a la Llotja de Barcelona. Van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres institucions catalanistes.

Es va redactar un document: el Memorial de Greuges, presentat a Alfons XII, va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme.

• Denunciava el centralisme.
• Demanava el dret a impulsar la vida regional.
• Defensava el proteccionisme.
• Defensava el dret civil català.

L’impacte a Madrid va ser notable. Va suposar una aproximació del moviment catalanista a la burgesia.

1886: Valentí Almirall publica Lo catalanisme que posa les bases ideològiques d’un catalanisme progressista. Explica que el particularisme català havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Calia una forta tasca d’agitació cultural i fundar una organització política interclassista.

El fracàs del projecte d’Almirall

Lliga de Catalunya (1887)

Sorgeix de les discrepàncies dins el Centre Català. Va incorporar homes com Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig Cadafalch, Enric Prat de la Riba, Àngel Guimerà (Renaixença). Tenia un caràcter més conservador per això va sintonitzar millor amb la burgesia.

Reivindicacions:

• Oficialitat catalana, defensa del dret civil català, proteccionisme, política exclusivament catalanista.

Iniciatives:

• 1888: Missatge a la Reina Regent, on es demanava l’autonomia per Catalunya.
• 1889: Campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil. El govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil i aquest fet fou presentat com ‘’la primera victòria del catalanisme’’.