Inicis del catalanisme polític a Catalunya

Inicis del catalanisme polític

Factors que van conduir a l'aparició

Durant la primera meitat del segle XIX a Catalunya va aparèixer el catalanisme polític. En la configuració del catalanisme van confluir reivindicacions lingüístiques i culturals, realitats econòmiques i socials diferenciades i actituds polítiques pròpies. A les realitats econòmiques cal apuntar que la progressiva industrialització va eixamplar les diferències socials i polítiques entre Catalunya i Espanya. Mentre Catalunya creixia industrialment, Espanya es mantenia com una societat agrària.

En la configuració del catalanisme també van influir actituds polítiques pròpies de Catalunya. Així, els diversos grups van reivindicar un poder autònom per a Catalunya. D'una banda, el carlisme va afegir el seu programa a la restauració de les antigues constitucions de Catalunya. D'altra banda, el republicanisme federal exigia la formació d'un estat català, com a pas previ d'una república federal espanyola.

Opcions ideològiques del primer catalanisme

Durant la Restauració el catalanisme va prendre una expressió política; tanmateix, el nacionalisme esdevindrà un moviment de masses amb un ampli suport electoral fins a principis del segle XX.

Valentí Almirall va reconduir el federalisme cap als postulats nacionalistes. Des de 1878 va identificar la reivindicació d'un estat com una exigència pròpia de la realitat nacional de Catalunya. També dins l'església alguns postulats van evolucionar cap al catalanisme; aquest sector es va haver d'enfrontar a una gran part de la jerarquia eclesiàstica plenament espanyolitzada.

El grup d'intel·lectuals de la revista La Renaixença es caracteritzava per la radicalitat dels seus plantejaments catalanistes, gairebé independentistes, i pel seu rebuig a participar en la Restauració.

La població creix i es mou

Creixement demogràfic

Durant el primer terç del segle XX es va produir un creixement de la població a Espanya, de 18,6 a 23,6 milions. La taxa de natalitat va disminuir progressivament, però la caiguda de la taxa de mortalitat va ser molt més ràpida, tot i que encara es van produir grans episodis de mortalitat per tifus i grip. El creixement de la població a Catalunya va ser superior al d'Espanya: de 1.966.000 a 2.758.000. La taxa de natalitat va baixar però la mortalitat va disminuir amb més rapidesa. Malalties com la verola i el xarampió van experimentar un retrocés i la mortalitat infantil havia disminuït a menys de la meitat. A partir dels anys vint els naixements van superar sempre les defuncions.

Els moviments migratoris

Molta població jove va emigrar de les zones rurals cap a les ciutats i les àrees industrials a la recerca de treball. Les zones més afectades per aquesta emigració van ser:

• Galícia
• Aragó
• Castella
• Navarra
• Canàries
• Andalusia

Aquests moviments es dirigien cap a grans ciutats com Madrid, Bilbao, València, Sevilla, Màlaga i altres centres industrials.

La immigració

A Catalunya, persones procedents de zones rurals i de muntanya arribaven a Barcelona i altres ciutats. L'element que explica en gran mesura el creixement de la població va ser la immigració d'altres llocs d'Espanya, motivada per la recerca de feina. Fins a l'esclat de la guerra de 1914, el saldo migratori català era molt reduït; però a partir de 1915 l'emigració catalana a ultramar va caure en picat mentre que la immigració creixia espectacularment. La gent que es traslladava era jove, al contrari del conjunt d'Espanya, on la població s'anava envellint.

Les ciutats

El creixement de les ciutats

Barcelona tenia 533.000 habitants i es va convertir en una gran ciutat; el 1930 ja superava el milió d'habitants. Les altres ciutats catalanes també van patir un fort creixement, sobretot en zones industrials. A la resta d'Espanya el creixement urbà durant el primer terç del segle XX també va ser molt important.

Canvis urbanístics

El dèficit d'habitatges durant el primer terç del segle XX va suposar condicions de vida molt dures per als menys afavorits. El barracament era present en totes les ciutats, així com els rellogats, que a Barcelona afectaven més de 100.000 persones. Els serveis municipals no creixien al mateix ritme; en canvi, les fàbriques i les noves activitats econòmiques van modificar la morfologia urbana i es van construir les barriades obreres, conegudes com a cases barates.

Barcelona

A més del fort creixement demogràfic, Barcelona va viure una expansió comercial i industrial i es va consolidar com la capital cultural de Catalunya. L'expansió de la ciutat va anar acompanyada d'una política urbanística (Projecte Cerdà, clavegueram). El 1921 es va constituir la Gran Metropolitana de Barcelona per a la construcció del metro.

El món rural

Canvis i continuïtats

Durant el primer terç del segle XX les ciutats van créixer i les indústries també, però la majoria de la població espanyola vivia al camp i l'agricultura i la ramaderia ocupaven la major part de la població activa. A Catalunya, el creixement industrial i urbà va ser més intens.

L'agricultura

A partir de 1910 es va augmentar la producció de cereals, patates i conreus de regadiu gràcies a la maquinària, els adobs químics i l'ampliació de la superfície regada. Malgrat les millores, la producció agrària continuava amb la mateixa estructura tradicional, amb predomini de zones de secà. L'agricultura no generava suficients llocs de treball i els preus es mantenien estancats. L'estructura de la propietat de la terra tampoc havia canviat. L'any 1922 es va constituir la Unió de Rabassaires i altres cultivadors de Catalunya (UR). A més de les feines agrícoles, els oficis tradicionals continuaven tenint una forta presència en el món rural. La ramaderia bovina era important al Pirineu i la ramaderia porcina a la plana de Vic.

La vida al camp

La vida al camp era molt típica i tradicional: festa major després de la collita, forta presència de la religió... Fins que es van crear cooperatives que van modernitzar les estructures agràries. Les activitats econòmiques es complementaven amb serveis com la botiga, la barberia i l'escola, i amb activitats lúdiques com el cafè i els balls.