L'inici de la Guerra Civil Espanyola: Causes i desenvolupament

1. Les causes de la guerra

La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional

El juliol de 1936, un grup de militars encapçalat per Emilio Mola va organitzar un cop d'estat per posar fi a la Segona República, amb el suport d'una part de l'exèrcit, de la UME i de forces polítiques extremistes. El general José Sanjurjo, exiliat a Lisboa, havia de ser el cap de la conspiració.

El cop va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936 i va triomfar al Protectorat del Marroc, on Francisco Franco en va assumir el comandament. Mentrestant, a la Península, la revolta es va imposar per l'acció dels generals Mola en ciutats com Pamplona, Sevilla, Mallorca i Saragossa, amb el suport de militars, forces policials i civils armats, imposant-se a les forces republicanes. Van ocupar gran part de Castella i Lleó, Aragó, Galícia, Balears, Canàries i algunes ciutats andaluses.

La República, però, va mantenir el domini en altres zones gràcies a la mobilització d'organitzacions obreres, forces policials i militars fidels al govern. A Catalunya, el general Manuel Goded va intentar ocupar Barcelona el 19 de juliol, però la insurrecció va fracassar.

Del cop d'estat a la Guerra Civil

La República conservava els principals centres del poder polític (central i autonòmic), les reserves del Banc d'Espanya, més de la meitat de les províncies (especialment les més poblades) i la major part de la flota i de l'aviació. Tot i això, no havia pogut sufocar completament la revolta. A més, les institucions republicanes van quedar desbordades pel protagonisme de les forces antifeixistes que havien derrotat els militars als carrers, fet que va provocar que el govern perdés el control efectiu de l'ordre públic i dels mecanismes de coerció.

Els revoltats, en canvi, necessitaven traslladar a la Península l'exèrcit d'Àfrica, format per les unitats més experimentades, com la Legió i els Regulars (mercenaris marroquins i alguns espanyols). La intervenció exterior va ser decisiva: mentre les democràcies europees es mantenien passives, Alemanya i Itàlia van facilitar avions per organitzar un pont aeri entre Tetuan i Sevilla i van aportar armes, soldats, tècnics i diners als rebels. Davant d'aquestes tropes professionals, la República disposava sobretot de milícies voluntàries, poc disciplinades i mal preparades. En aquest context, s'iniciava la Guerra Civil.

Espanya dividida en dues

L'Espanya revoltada, anomenada pels seus seguidors “nacionals”, tenia com a nexe d'unió l'oposició radical a la República. Incloïa zones agrícoles tradicionals i algunes ciutats, i estava formada per:

• Militars conservadors
• Falangistes i carlins
• Sectors eclesiàstics i grups catòlics
• Monàrquics i propietaris oposats a les reformes

Els seus objectius eren diversos: dictadura militar, règim feixista, monarquia tradicionalista o el retorn d'Alfons XIII.

L'Espanya republicana, en canvi, cobria els centres industrials i zones d'agricultura d'exportació, i comptava amb el suport de les classes populars (obrers, empleats, pagesia sense terres), les classes mitjanes urbanes i grups d'intel·lectuals. Defensaven la República i, segons els casos, alguns volien aplicar reformes i altres iniciar la revolució social. Eren designats com a “rojos” pels revoltats.