La influència de la cultura grega en l'arquitectura i l'art

Referents històrics

- Segle IX i VIII aC té lloc el naixement de la cultura i l’art grec. Període caracteritzat per la recuperació del comerç i la colonització de territoris al Mediterrani.
- Al s. VII aC. eclosió de l’arquitectura i l’escultura gregues fruit del contacte amb les cultures egípcies i mesopotàmiques: bases de l’art hel·lènic.
- 499-479 aC. victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques: s’inicia un període d’autonomia cultural i artística amb epicentre a l’Atenes de Pèricles (461-429a.C.); Ciutat amb el màxim esplendor grec.
- Guerra del Peloponès (431-404 aC.) Guerres internes entre les diferents ciutats Estat gregues (fruit de l’arrogància atenesa envers les altres polis) que propicià la decadència econòmica d’aquestes.
- Segle IV aC., els macedonis aprofiten aquesta situació. Amb el lideratge de Filip II i després del seu fill Alexandre el Gran, unificaren totes les polis gregues i conquereixen els dominis de l’Imperi Persa.
- 323 aC., mort d’Alexandre el Gran. L’imperi macedoni es fragmenta en diversos regnes i la cultura grega es trasllada cap a Orient: Pèrgam o Alexandria.
-La seva influència arriba fins a l’últim terç del segle I aC. quan Roma domina el Mediterrani i absorbeix part de la seva cultura.

Tres factors condicionaven les ciutats gregues:

a) Les polis eren independents.
b) La topografia muntanyosa del terreny.
c) La introducció de la democràcia a Atenes.
-Les polis s’organitzaven a l’interior d’un recinte emmurallat. Al seu interior es troba l’acròpolis, també emmurallat, lloc on es construïen els edificis sagrats. La implantació de la democràcia va requerir la creació de diferents espais de tipus social, polític i econòmic comuns.
- Aquests espais es van organitzar al voltant de l’àgora, gran plaça on es desenvolupaven diverses activitats: assemblees polítiques, celebracions públiques, transaccions mercantils, administració de justícia... Exemple del caràcter democràtic de la polis grega.
- Hipòdam de Milet, al s. V aC, projecta la ciutat de Milet. Un traçat ortogonal amb carrers rectilinis on busca integrar la política, l’urbanisme i la geometria en una societat igualitària. Servirà de model per altres ciutats.

L’arquitectura grega

es basa en l’ordre i en la raó, i en l’adaptació dels edificis a escala humana. Recerca constant de la bellesa basada en la perfecció i en l’equilibri de les formes i els elements que la conformen.

- Utilitza un sistema constructiu arquitravat, predomini de línies horitzontals i verticals, tipificat a partir del temple, que s’estructura a partir de la superposició de quatre elements:
a) La plataforma: formada per graons.
b) La columna: on es diferencia la base (absent en el dòric) el fust i el capitell.
c) L’entaulament: format per l’arquitrau, el fris i la cornisa.
d) La coberta: de dos aiguavessos, tancada per un frontó triangular.
- Les proporcions i les línies s’uneixen per aconseguir simetria i harmonia visual. S’utilitzen càlculs matemàtics complexos per corregir il·lusions visuals òptiques, com el bombament suau al centre del fust de la columna (èntasi) perquè l’ull humà percebés la columna recta des de lluny.
Estils arquitectònics
a) Dòric
b) Jònic
c) Corinti
- La columna experimenta canvis: una progressiva complexitat formal del capitell i l’entaulament, on destaquen la decoració d’elements i el gruix de l’arquitrau.

b) Arquitectura religiosa
- El temple és la construcció més destacada, és on es guarda la imatge divina. A partir del segle VII a.C. es comencen a construir de pedra: principalment marbre blanc policromat La forma més comuna deriva del Mègaron micènic. És una planta rectangular amb tres espais diferenciats:
a) Pronaos, entrada que dóna accés al lloc sagrat.
b) Naos o cel·la, espai sagrat on es guarda la imatge de la divinitat.
c) Opistòdom, cambra adossada i incomunicada amb l’altre extrem de la nau on es solia guardar el tresor del temple.

Els temples reben noms diferents segons les seves dimensions. Segons les columnes construïdes es parla de temple dístil (2), tetràstil (4), hexàstil (6), octàstil (8) o decàstil (10).
- Temple perípter és aquell que té el perímetre envoltat de columnes. És monòpter si té una filera; dípter si en té dues; i pseudoperípter si les columnes estan adossades al mur.
Temple amfipròstil: només té columnes a les dues façanes.
Temple pròstil: Només hi ha columnes en un dels pòrtics.
Temple àpter in antis: les columnes (antes) estan ubicades entre la prolongació dels murs del pòrtic.
Temples de planta circular, anomenats thólos.

c) Arquitectura civil
- El Teatre era l’edifici públic més característic, on es representaven les tragèdies i les comèdies. Es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, que servia per les grades o càvea (en forma semicircular). Als peus hi havia l’escena, on es feia la representació, i l’orquestra, espai circular entre les grades i l’escena. La composició aconseguia bona acústica i visibilitat.
- També eren importants els pòrtics coberts, estoa, els estadis, per fer competicions atlètiques i els gimnasos o palestres, pels exercicis de lluita i gimnàstica.