Industrialització i transició política a Catalunya (segles XIX–XX)

La industrialització de Catalunya al segle XIX

El procés d industrialització català va iniciar-se al segle XVIII, lligat a la indústria cotonera i a les primeres fàbriques filadores mecàniques. Però aquest procés es va veure truncat a principis del segle XIX a causa de l esclat de la Guerra del Francès, perquè hi va haver un desequilibri econòmic. D aquesta manera, els productes tèxtils catalans es veien obligats a adreçar-se cap a un mercat reduït i mal articulat com era l espanyol; la indústria catalana va haver de desenvolupar-se sempre de manera retardada i limitada respecte a la resta d Europa.

El principal sector industrial va ser el tèxtil, tant cotoner com llaner. Altres sectors destacats van ser la metal·lúrgia, amb indústries com La Maquinista Terrestre i Marítima.

Organització i institucions industrials

L organització industrial va millorar al segle XVIII quan es va constituir la Junta de Comerç, dins la qual es va crear la Comissió de Fàbriques el 1799. Aquesta comissió va evolucionar fins a convertir-se en l Institut Industrial de Catalunya (1848), símbol de la burgesia industrial.

Transport i banca

La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona el 1833. En els anys quaranta, quan va començar a Catalunya la revolució dels transports, es van produir diversos canvis importants:

• El primer tren: la línia Barcelona–Mataró, inaugurada el 1848.
• La instal·lació de màquines de vapor en diverses indústries.
• La creació de nombrosos bancs, com el Banc de Barcelona (1844) i la Societat Catalana General de Crèdit (1856).

Però tot això es va veure frenat per la crisi econòmica de 1866, que va provocar la fallida de molts bancs i el crac de la Borsa de Barcelona. La Restauració, però, va significar l inici d una nova etapa d expansió —la "febre d or"— que va proporcionar a Catalunya una gran prosperitat durant la dècada dels setanta i els primers anys vuitanta.

El franquisme a Catalunya

El 5 d abril de 1938, Franco va signar la supressió de l Estatut d Autonomia de Catalunya i qualsevol tipus d autogovern. També hi va haver la prohibició de símbols catalanistes i un canvi en l ordenació territorial de Catalunya. Aquest període es caracteritza per la repressió de les institucions i de la cultura catalana.

Transició a Catalunya

Transició: canvi d un model d Estat. La mort de Franco i el nomenament del príncep Joan Carles com a nou rei d España són l inici d una nova etapa històrica per a Catalunya, un període de transició amb la restauració de la democràcia i de l autonomia política.

El desembre de 1975 es va crear el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, un organisme que aplegava la major part dels partits polítics catalans.

L oposició s organitzava i les forces antifranquistes van promoure mobilitzacions populars. Així, els dies 1 i 8 de febrer de 1976 es van produir grans manifestacions a Barcelona, reprimides pel règim, en les quals es demanava l amnistia dels presos. La lluita no es va aturar aquí; l 11 de setembre de 1976 un gran nombre de catalans es van concentrar a Sant Boi, la ciutat on està enterrat Rafael de Casanova, per reivindicar el restabliment de la Generalitat al crit de «Llibertat, Amnistia i Estatut d Autonomia».

Després de moltes manifestacions, es va proclamar la Constitució el 6 de desembre de 1978, en la qual es reconeixien els drets de les nacionalitats històriques. També es va impulsar l anomenat sistema de l Estat de les Autonomies, amb la qüestió coneguda popularment com a «café para todos».