La Industrialització a Espanya i el Moviment Obrer al segle XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,49 KB
La Industrialització a Espanya al Segle XIX
El ferrocarril
La construcció d'una xarxa ferroviària era fonamental per a l'establiment d'un mercat integrat. El ferrocarril va ser el mitjà de transport que ho va revolucionar tot. Durant el Bienni Progressista es va aprovar la Llei de Ferrocarrils (1855), que facilitava la importació de material ferroviari. Això va provocar una gran inversió de capitals. En el període 1856-1866, la xarxa va entrar en funcionament. Aquest entramat de vies no afavoria els contactes entre les zones més poblades des del punt de vista industrial. El 1866, hi va haver una crisi perquè els beneficis no es complien i el capital invertit no es recuperava.
Altres sistemes de transport
A Espanya es van construir carreteres, però eren insuficients. Al segle XIX hi havia a Espanya uns 40.000 km de carreteres. A Catalunya, les carreteres estaven en mal estat i això empobria la comunicació amb l'exterior, dificultant el mercat interior. El transport marítim (vela) va ser més important que el ferrocarril a Catalunya. Entre 1875 i 1900, es van substituir els vaixells de vela pels de vapor.
La siderometal·lúrgia i la mineria
La siderometal·lúrgia
El 1830 va créixer la demanda de ferro per la mecanització del camp tèxtil, la xarxa ferroviària i els vaixells. Al segle XIX es va desenvolupar la Segona Revolució Industrial, basada en la indústria química i la siderometal·lúrgia, però la producció siderometal·lúrgica espanyola era poc competitiva pel seu cost, de manera que va adoptar mesures proteccionistes. Tot i això, les construccions metàl·liques es construïen a Espanya (construcció naval). A Catalunya, la indústria siderometal·lúrgica no es va implantar per la manca de ferro i carbó.
La mineria
La mineria espanyola es va desenvolupar a partir de 1868 per diferents raons: manca de capital i coneixements, poca demanda i un desenvolupament econòmic reduït. La legislació de 1868 va liberalitzar el sector, venent les mines a particulars que es convertien en propietaris, a canvi d'un pagament anual. Espanya es va convertir en un país productor de minerals important.
Les dificultats de la industrialització
La indústria química, l'alimentària i la tradicional no es van desenvolupar per les raons següents: la pervivència d'una agricultura endarrerida i poc rendible, pagesos amb pocs recursos, la inexistència d'un mercat interior integrat i una manca de capitals.
La Classe Obrera
Condicions de vida i de treball
Va sorgir el proletariat industrial, que va créixer de forma important. Les condicions laborals eren molt dolentes, sobretot per a nens i dones: llargues jornades, insalubritat, falta de llum i molt soroll.
Els sindicats
Els treballadors es van organitzar en associacions o sindicats. Una de les manifestacions va ser el ludisme (oposició a les màquines). L'associacionisme obrer s'havia iniciat paral·lelament amb el començament de la industrialització. Les primeres reivindicacions van ser resistencialistes, on els treballadors es mobilitzaven contra l'empitjorament de les condicions laborals.
L'associacionisme obrer es va inspirar en la tradició dels gremis, adoptant l'organització per oficis i l'ajuda mútua. La classe obrera va anar generant organitzacions. També es van construir escoles obreres amb l'objectiu d'alfabetitzar i va néixer la primera premsa obrera.
Els Socialismes i l'AIT
El socialisme utòpic
Entenien que un ordre social embrutia els obrers, però també els empresaris que es beneficiaven del treball d'aquells. Preconitzaven el canvi de la societat a través de la propaganda i l'exemple. A Espanya es va estendre el 1840. A Catalunya van tenir èxit les doctrines del francès Etienne Cabet.
L'anarquisme
Mikhaïl Bakunin propugnava una societat sense propietat privada, Estat ni poder coactiu. Es basava en la propietat col·lectiva i en la plena llibertat individual.
El marxisme
Karl Marx propugnava una societat comunista en la qual els mitjans de producció serien de propietat col·lectiva. La classe obrera era l'única que podia desenvolupar una consciència de classe per tal d'aconseguir una societat comunista. Eren partidaris de formar partits polítics i participar en eleccions.
La Primera Internacional a Espanya (AIT)
L'AIT (1864). A Espanya, el Sexenni Democràtic va permetre que els sindicats obrers es poguessin organitzar i posar-se en contacte amb altres d'europeus.
Moviment Obrer Durant la Segona Meitat del Segle XIX
Expansió i crisi de la FRE
La FRE (Federació Regional Espanyola de l'AIT) va créixer molt ràpid, mostrant una forta implantació entre la classe obrera catalana i els jornalers agraris d'Andalusia. La FRE va viure divisions. El nucli de la FRE era partidari d'una insurrecció violenta per proclamar l'anarquia.
Evolució del sindicalisme anarquista
Entre 1874 i 1881, el moviment obrer espanyol va estar en clandestinitat a causa de la política repressiva dels governs conservadors. La formació del primer govern liberal de Sagasta va inaugurar una política més permissiva que va permetre celebrar un congrés que va donar lloc a la fundació de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) el 1881. L'1 de maig de 1890 reivindicaven la jornada de 8 hores. Es van posar de manifest dues tendències: l'acció sindical i l'acció terrorista.