Industrialització a Espanya: etapes i evolució econòmica

ETAPA INDUSTRIAL PARCIAL

1.1. Segle XIX: inicis i pèrdua de Cuba

Espanya inicia tard i parcialment la industrialització, degut a:

- Classe dominant: aristocràcia terratinent.

- Domini de l'artesania per part dels gremis.

- Població espanyola escassa, agrària, sense recursos i analfabeta.

- Situació política inestable.

- Petites iniciatives industrials a Catalunya, País Basc i Astúries.

1.2. 1900 - Guerra Civil

- Pèrdua de Cuba: repatriació de capitals i inversions estrangeres i lleis proteccionistes, que impulsen el desenvolupament industrial:

-- Siderúrgia i indústria mecànica.

-- Indústria tèxtil.

-- Explotacions mineres amb capital estranger.

-- Indústria agroalimentària.

- L'1/3 de la població puja (mà d'obra i consumidors).

La indústria tèxtil i siderúrgica subministren productes per a la guerra, i el final de la guerra marca una època de recessió.

1.3. De 1939 - Pla d'estabilització

Després de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, Espanya queda aïllada internacionalment.

- Política d'autarquia (no hi ha intercanvis comercials, mercat interior assegurat però amb problemes d'importació de matèries primeres, retard tecnològic i escàs poder adquisitiu de la població).

- Intervé l'Estat i es crea l'INI.

ETAPA PLENA

Abandonament de l'autarquia i liberalització econòmica amb el Pla d'Estabilització.

Suports dels EUA i gran creixement econòmic i social:

- Desaparició d'aranzels, compra de béns d'equip i augment de la productivitat.

- Desenvolupament d'indústries de béns duradors i de consum.

Gràcies a l'expansió econòmica mundial, al capital estranger i a la instal·lació de multinacionals (mà d'obra abundant i barata, poca conflictivitat, mercat interior en creixement i facilitats governamentals).

ETAPA POSTINDUSTRIAL

3.1. 1975-1985

Crisi mundial del model industrial:

- Crisi energètica, conflicte militar a l'Orient Mitjà, pujada del petroli per part de l'OPEP.

- Crisi fordista-taylorista (cadenes de muntatge de la segona revolució industrial).

- Competència de nous països industrials que produeixen a costos més baixos.

Espanya davant la crisi: retard tecnològic, baixa competitivitat, alt consum energètic i dependència econòmica de l'exterior.

- Mesures per afrontar la crisi: creació de l'IPME i el decret i llei de reconversió industrial amb: reconversió de sectors, eliminació d'indústries amb poca demanda, foment de l'ús del carbó, jubilacions anticipades i establiment de zones urgents de reindustrialització (ZUR).

- OBJECTIU: potenciar la creació d'un sector industrial competitiu i tecnològicament millor dotat.

3.2. 1985 fins avui

Ingrés d'Espanya a la CEE (UE).

- Abandonament dels proteccionismes, liberalització econòmica, privatització de les empreses públiques creades per l'INI i eliminació de l'INI.

- Recepció d'ajuts econòmics dels pressupostos comunitaris.