Industrialització a Catalunya i Espanya: Segle XIX i XX

La Industrialització a Catalunya

La industrialització de Catalunya va ser una excepció dins Espanya, sent la fàbrica d'Espanya fins al començament del segle XX.

Vapors i Colònies

Per la producció industrial van competir dos models d'organització:

• Vapors: Indústries tèxtils amb energia de carbó, situades a barris industrials costaners, prop de l'estació de ferrocarril. Edifici fabril, carbonera, màquina de vapor i magatzems.
• Colònies: Apareixen el 1860 pel preu del carbó. Llocs industrials lluny dels nuclis urbans, prop dels rius per energia hidràulica. Incloïen església, escola, cases i centres recreatius. Relacions laborals paternalistes amb pocs conflictes socials. Inconvenients: construccions complexes i producció reduïda amb baix cabal d'aigua. Transport més car. Avantatges: aigua gratuïta i mà d'obra barata.

Una de les causes de l'endarreriment industrial espanyol va ser la política proteccionista.

Lliurecanvisme i Proteccionisme

Evolució de la política aranzelària del lliurecanvisme al proteccionisme total fins al 1870, per pressions industrials i cerealistes. Obstaculització de relacions amb el mercat internacional i noves tecnologies. Fins al 1874, Espanya va liberalitzar el comerç exterior, seguint Europa. L'endarreriment espanyol va ser resultat d'altres factors com inestabilitat institucional, endarreriment agrari i manca de recursos.

Per què Espanya no es va Industrialitzar Plenament al Segle XIX?

• Posició geogràfica: Costos de transport elevats, increment del cost de matèries primeres i exportacions.
• Escassa capacitat de compra: Ingressos baixos dels pagesos destinats a aliments, poca demanda de productes manufacturats.
• Capitals recaptats per hisenda: Deute públic amb interessos alts, menys inversió en activitats productives.
• Dotació d'energia i matèries primeres desfavorable: Carbó de mala qualitat, ferro no apte per a acer, escassetat d'aigua.
• Desestabilització política: Realitat permanent a Espanya.

Anarquisme i Socialisme (1874-1900)

Amb la Restauració el 1874, les organitzacions obreres van ser reprimides i forçades a la clandestinitat. El 1881, amb els liberals, van ser legalitzades.

Els Corrents Anarquistes

El 1881, la FRE (bakuninista) es va convertir en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Desacords i repressió van portar a l'acció directa amb grups autònoms revolucionaris. Atemptats entre 1893-1897. Processos de Montjuïc (1897). Divisió entre acció directa i acció de masses. Solidaritat Obrera i CNT al segle XX.

El Socialisme Obrer

Agrupación Socialista Madrileña (1879), origen del PSOE. Programa de reformes immediates. Afiliació a la Segona Internacional el 1889. Primer congrés a Barcelona el 1888 i fundació de la UGT. Sindicat de masses independent, negociació col·lectiva i vaga. Creixement del PSOE, difícil a zones anarcosindicalistes. Trasllat dels òrgans directius a Madrid.

Reformisme i Qüestió Social

El 1880, condicions de vida dures i pressió sindical van portar a la regulació de relacions econòmiques i laborals. Primeres lleis reguladores el 1878. Comissió de Reformes Socials el 1883. La majoria de lleis reguladores es van aprovar al segle XX.

L'Evolució Demogràfica

Durant el primer terç del segle XX, Espanya va iniciar la transició demogràfica, començada a Catalunya al segle XIX.

La Transició Demogràfica

Procés de canvi amb mortalitat i natalitat altes, i creixement vegetatiu baix, amb davallada de la mortalitat i natalitat alta.

Baixada de la mortalitat per millora d'alimentació i infraestructures sanitàries. Mortalitat infantil baixa, esperança de vida a 50 anys. Creixement de la població. Descens de la natalitat al segle XX per urbanització i planificació familiar. A Catalunya, mortalitat baixa, natalitat lleugerament baixa, esperança de vida a 54 anys. Onada migratòria.

Els Moviments Migratoris

Entre 1900-1931, creixement de migracions interiors cap a sectors moderns. Madrid i Barcelona, atracció d'immigrants de zones rurals. Un de cada cinc residents a Catalunya havia nascut fora el 1930. Emigració a ultramar màxima per economia amb poc creixement d'ocupació i millora de la navegació.

La Intensificació de la Urbanització

Migracions interiors i creixement de ciutats grans, superant el milió d'habitants el 1930. Concentració en centres industrials i miners. Barcelona va transformar la seva fisonomia urbana amb agregació de municipis i nous habitatges. Reestructuració de la Via Laietana, xarxes de transport urbà i remodelació de Montjuïc.

Endarreriment Agrari i Conflictivitat Pagesa

Al principi del segle XX, contrast entre agricultura mediterrània dinàmica i agricultura cerealista amb escasses transformacions.

La Crisi Agrària

Agricultura de cereals, olivera i vinya, ramaderia ovina. Crisi cerealista per productes de països amb agricultura extensiva competitiva (EUA, Canadà). Preus baixos, reducció d'ingressos i beneficis. Protestes de la Liga Agraria. Salaris baixos i agitacions pageses. Crisi de la viticultura per la fil·loxera (1910). Conflicte entre rabassaires i propietaris.

L'Evolució Agrícola

Superació de la crisi per creixement de producció. Millores: noves rompudes, fertilitzants, selecció de llavors, nous conreus. Especialització per a l'exportació. Producte agrari espanyol va créixer un 55% entre 1900-1931. Cereals principals, més del 50%. Conreus productius: vinya, olivera, cítrics, fruiters i hortalisses. Augment de la producció ramadera. Preus alts i renda menor per a manufactures, frenant el creixement industrial. Agricultura catalana amb més productivitat i reducció de població agrícola.

Els Problemes del Camp Espanyol

Marcada per lenorme desigualtat en la propietat de la terra. Els latifundis i minifundis repercutien notablement en baixos rendiments i dificultava la implantació de tècniques i conreus nous.
A les zones latifundistes com Andalusia la majoria de població vivia una vida casi de subsitència. Això va provocar un conflicte social i lexigència duna reforma agrària. Els minifundis a Galicía i la mala qualitat de la terra van augmentar la productivitat només per garantir la subsistència, sense beneficis i sense modernitzar-se el pagesos van emigrar.
Els govern espanyol, conscients de tot això, volien millorar la producció i van fomentar laugment del regadiu. Més tard es van crear confederacions hidrogràfiques i el Pla Nacional dObres Hidràuliques.
A linici del s. XX per solucionar que molts pagesos no tenien terra, una llei va permetre la colonització de milers dhectàrees atorgades a petits propietaris. Posteriorment es va facilitar el repartiment de terres entre pagesos. Tot això va ser insuficient, i per la pressió dels grans propietaris la reforma agrària no es va fer fins el 1932.

Els progressos de la indústria
Al primer terç del s. XX es va transformar lestructura econòmica espanyola:la industria va augmentar notablement alhora que disminuïa la importància del món rural.

Canvi energètic i avenços tecnològics
Lús de lelectricitat i el petroli van ser una de les causes del creixement econòmic. Aquesta revolució va permetre vèncer la manca de fonts denergia competitives, un obstacle per a la industrialització dEspanya.
El progrés de lelectrificació es va produir en dues etapes: entre 1880-1914 el seu us estava restringit a lenllumenat públic, i entre 1914-1930 sen va generalitzar lús industrial. A Catalunya lelectrificació va fer disminuir la dependència del carbó gràcies a la producció dhidroelectricitat. Lavenç en el petroli va obrir a Espanya una revolució del transport: lautomòbil.
Es va millorar la transmissió dinformació gracies a lexpansió, entre 1860-1920, del telègraf, del telèfon i la radio.

El creixement industrial
El producte industrial espanyol va augmentar un 60%.Catalunya continuava en la posició central en la industria fabril espanyola. En lestructura industrial catalana van aparèixer noves industries i es van consolidar les ja existents.

El sector tradicional i les noves industries
Les industries daliments, tèxtil i química van continuar expandint-se. La siderúrgica va créixer notablement.
Els beneficis del ferro i de lacer van estimular la diversificació industrial basca.
Sobresurt el ràpid creixement de la industria elèctrica. Notablement també va creixer la industria
Metalurgica, juntament amb els sectors de lautomobil i delectrodomestics. Lus creixent de lautomobil va estimular la creació dempreses de petroli(Campsa). El ciment va impulsar el sector de la construcció.

La diversificació de la industria catalana
La industria textil predominava, pero el seu pes especific va disminuir un 20% entre 1890-1930.
Les industries bàsiques van augmentar(mineria,energia..). La industria lleugera també van créixer(confecció,cuir,paper..).La química, metatal·lurgica, les de construcció mecàniques van guanyar importància.
El sector elèctric va incrementar gràcies sobretot a la instal·lació a de les primeres multinacionals.
Lincrement de la renda espanyola va augmentar la demanda de producció catalana, i el comerç amb la resta dEspanya es va intensificar. La localització industrial es concentrava a BCN.
Tot i lincrement econòmic català, la capacitat financera disminuïa i la banca catalana entrava en una crisi profunda.

La difusió de la industria
Els nuclis bàsics eren Catalunya i el País Basc. Madrid va passar a ser la tercera regió industrial, Galicia va destacar per la industria conservera, Cantabrià va destacar per la siderúrgia i els derivats metal·lúrgics. A València i Alacant va destacar la industria del moble i la joguina.
Tot i aquesta difusió continuava el desequilibri en la distribució de la renda.

La millora de les comunicacions
Els mitjans de transport i els sistemes de comunicació van beneficiar el creixement industrial. Es va millora camins i carreteres, lelectrificació dels ferrocarrils i la construcció de noves xarxes, la creació de transports urbans, la telefonia i linici de la radiodifusió. Aquests processos necessitaven grans infraestructures.
La xarxa telegràfica va augmentar notablement i es va millorar la seva qualitat.

Lintervencionisme de lEstat
Durant el primer terç del s. XX era restringida la competència entre empreses. Lintervencionisme va concedir ajudes per estimular la inversió privada i adoptà el proteccionisme.
Aquesta protecció es va fer molt palesa en el carbó, obligant a comprar-ne despanyol. Per restringir la competència sacordaven preus fixos i es repartien el mercat per mitjà de quotes, molt evident en la industria siderúrgica.
Aquest proteccionisme va afectar negativament leconomia, ja que la productivitat era baixa i hi havia poca competència. També positivament van fomentar la industria nacional i larticulació del mercat interior.

Levolució de leconomia
El creixement econòmic espanyol al principi del s. XX va fer augmentar les relacions amb lexterior i una major vinculació amb el comerç internacional. Així Espanya va fer més permeable a les conjuntures de leconomia internacional.

La recuperació econòmica després del 98
Els efectes del desastre del 98 van ser menors dels esperats.
La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions espanyoles i va encarir les importacions daquestes colònies. Però es va superar ràpidament, ja que es va produir una inflació baixa, una reducció del deute públic i la repatriació de molts capitals, que van estimular la creació de bancs i empreses. A mitja i llarg termini la crisi va ser favorable.