La Industrialització a Catalunya i Espanya al segle XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,83 KB
La Industrialització a Catalunya al segle XIX
Colònia Industrial
La colònia industrial es trobava dividida en dues parts: la zona productiva (oficines, magatzem, fàbrica) i la zona residencial (església, escola, habitatges). Es construïen a prop dels rius, ja que l'energia era més fàcil d'aconseguir. L'aigua del riu arribava a la turbina a través d'un canal, la turbina feia girar l'aigua i la transformava en energia elèctrica. La mà d'obra era barata i produïa molts beneficis, excepte a l'estiu quan baixava el cabal del riu.
Inicis de la industrialització a Catalunya
Al segle XIX dominava a Espanya una economia agrària. La indústria espanyola estava poc desenvolupada. Hi ha dues etapes:
Arrancada industrial (finals s. XVIII - 1r terç s. XIX)
La primera indústria modernitzada va ser la cotonera. Es van desenvolupar les manufactures (indianes). La guerra contra Napoleó (destrucció de manufactures) i la independència de les colònies americanes van provocar la pèrdua del mercat colonial.
Modernització de la producció industrial
La introducció del vapor va permetre la mecanització de la indústria tèxtil del cotó. Primer es va mecanitzar la filatura gràcies als fusos i després el tissatge gràcies als telers mecànics, però va ser més lent. La modernització de la filatura va ser possible gràcies a l'abundància de capital, la mecanització va baixar els costos de producció i els preus. La política proteccionista...
Característiques de la 1a industrialització catalana
- Indústria lleugera
- Dominen les peces petites
- Els capitals de l'empresa són familiars
- Els recursos naturals depenen dels proveïments exteriors (carbó i cotó)
- Es van instal·lar als voltants de Barcelona
Obstacles que van limitar el creixement industrial
- Mercat: escassa capacitat de compra, poca demanda, preus més alts, poca competitivitat.
- Finançament: inversions dels capitals en deute pública, encariment del finançament de l'empresa.
- Recursos Naturals: absència de primeres matèries (carbó, minerals de ferro, aigua) com a conseqüència la productivitat era insuficient, els costos superiors i els preus més alts.
El ferrocarril i el mercat interior
Va representar una gran evolució en el transport: es va reduir el cost del transport, més capacitat de càrrega, més velocitat, seguretat, regularitat... Hi ha dues etapes:
1a etapa
Espanya estava molt endarrerida en les línies de ferrocarril. El primer ferrocarril va ser Barcelona-Mataró. Gràcies a la Llei General de Ferrocarrils de 1856 va ser possible l'expansió (4500 km de xarxa). El 1866 es paralitza la construcció a causa de la crisi financera.
2a etapa
Represa de les construccions: 3000 km més.
Crisi financera 1866
Va paralitzar l'expansió ferroviària, la construcció dels ferrocarrils va dependre de l'estat, moltes línies es construïen per obtenir diners que no pas per rendibilitat, el capital espanyol va participar poc, quasi tot era de companyies estrangeres. A Catalunya va ser diferent: capitals autòctons, línies de ferrocarril dissenyades d'acord amb les vies de comunicació tradicionals i criteris econòmics.
Límits construcció ferrocarril
Hi van haver dos grans errors: l'estructura radial de la xarxa i l'amplada entre carrils més gran que a la resta d'Europa. Com a conseqüència va haver-hi una incomunicació entre les zones d'economia més moderna, van augmentar els costos en els intercanvis amb Europa, i no va estimular ni la indústria minera ni la siderúrgica.
Desenvolupament de la indústria siderúrgica
Va haver-hi un retard a Espanya causat per una agricultura endarrerida i poc rendible, inexistència d'un mercat interior, manca d'una xarxa de transports i comunicacions i la posició geogràfica d'Espanya respecte a Europa. Els inicis de la indústria siderúrgica van ser a Andalusia (Màlaga) (1826-1860) però va fracassar per la producció insuficient i la manca de carbó. Astúries (1864-1879) única zona d'Espanya amb carbó però als anys 80 va entrar en crisi per la competència basca que disposava de capital amb l'exportació del ferro a Anglaterra, repatriació de capital a Cuba, importació de carbó. Van instal·lar grans forns i convertidors de Bessemer, tenia una gran producció, va facilitar la diversificació d'indústries com la naval, mecànica... i va crear una base sòlida industrial i financera.
Els obstacles de la industrialització a Espanya
No disposava d'un mercat interior avançat ni un cert grau de divisió de treball. La industrialització catalana no es va difondre per la resta d'Espanya per una sèrie de raons: l'escassa capacitat de compra dels espanyols, la posició geogràfica d'Espanya, la gran quantitat de recursos que absorbia la hisenda pública i l'absència de carbó i qualitat d'aigua.
El retard de la revolució industrial
Les causes del fracàs són diverses.
- Polítiques: guerres interiors i exteriors
- Econòmiques: manca de matèries primeres i dificultat per comercialitzar, agricultura poc desenvolupada, inexistència d'un mercat interior, manca de capitals autòctons, la manca d'una xarxa de transports i comunicacions que facilités els intercanvis.
Durant tot el segle els sectors econòmics i polítics es van enfrontar a l'hora de determinar la política econòmica de l'estat liberal. La polèmica va arribar al punt culminant després de la revolució de setembre de 1868 quan les Corts van aprovar l'aranzel que reduïa el pagament d'aranzels i protegia el mercat colonial. La reforma fou retallada per fortes pressions industrials catalanes.