Industria siderúrgica a Catalunya

-La Siderúrgia va ser el sector que, a partir de la segona meitat del segle
XIX, va Acompanyar el sector tèxtil  en la Implantació de la indústria moderna. Aquest sector va estar molt lligat al Desenvolupament de la mineria del ferro i del carbó, perquè les ales Temperatures dels alts forns per a la producció de ferro laminat necessitaven Grans quantitats d’aquest combustible.

-Els Primers intents de crear una siderúrgia moderna van tenir lloc a partir del 1826 a Andalusia, aprofitant el ferro de les mines d’Ojén. A prop de Marbella, S’hi van instal·lar els Altos Hornos Herédia, coneguts com La Concepción, els Primers que van introduir a Espanya el forn anglés i l’afinament del ferro Colat. D’aquesta manera, la producció siderúrgica andalusa va ser hegemònica a La Península durant trenta anys. Però aquest primer intent va fracassar perquè, Davant la dificultat per adquirir carbó de coc, s’hi feien servir carbons Vegetals. Això va fer que els costos de producció fossin  molt elevats i que fessin insostenible la Competència amb zones que es podien proveir d’aquest mineral més fàcilment. Llavors, mitjan Segle XIX, la siderúrgia malaguenya va entrar en una decadència Definitiva.

-L’existència De jaciments d’hulla a Astúries va convertir aquesta regió en el centre Siderúrgic d’Espanya entre els anys 1864 i 1879. Les seves mines de carbó van Afavorir la localització de les siderúrgies a prop dels centres miners i, Malgrat l’escassa qualitat i el baix poder calorífic de l’hulla asturiana, la Producció de ferro va créixer ràpidament. Tot i que el volum absolut de la Producció era reduït, la siderúrgia d’Astúries va mantenir la primacia fins a Les darreres dècades del Segle XIX pel fet que era, en aquell moment, l’única Zona d’Espanya que disposava de carbó mineral.

-Biscaia Posseïa mines de ferro i una tradició en la farga i la ferreria que remunta a l’Edat Mitjana. Però va ser a partir de l’any
1876, amb l’arribada de carbó de coc Gal·lès a Bilbao, que es va consolidar la indústria siderúrgica al País Basc. El poder calorífic més alt del carbó Gal·lès i el preu més baix van comportar La pèrdua de competitivitat de les empreses asturianes, que tenien costos molt Més alts. La consolidació d’un eix comercial entre Bilbao i Cardiff, basat en l’exportació De mineral de ferro a la Gran Bretanya i la importació de carbó Gal·lès per als Alts forns bascos, va tenir un paper de primer ordre en la industrialització del País Basc. En aquest sentit, l’augment dels intercanvis en totes dues Direccions també va permetre reduir el cost per unitat transportada.

-En Les dues darreres dècades del Segle XIX es van constituir les grans empreses Siderúrgiques basques: l’any 1880 l’empresa Vizcaya va construir diversos alts Forns i l’any 1882 es va crear la Sociedad Anónima Altos Hornos y Fábrica de Hierro Acero de Bilbao. L’any 1885 Altos Hornos de Vizcaya va instal·lar el Primer convertidor Bessemer d’Espanya, que fabricava acer en sèrie a partir d’un Lingot de ferro, i al final de la dècada es va posar en funcionament el primer Forn Martin-Siemens, que produïa acer de gran qualitat. D’aquesta manera la Producció de ferro de Biscaia, que entre els anys 1861 i 1879 representava un 20% del total espanyol, a la darreria del segle va passar a representar-ne gairebé Dos terços i la siderúrgia biscaïna va esdevenir la més important d’Espanya Durant el Segle XX.

-El Darrer terç del Segle XIX Catalunya i el País Basc ja havien desenvolupat una Estructura industrial moderna, basada en la producció tèxtil i la siderúrgica. A la resta d’Espanya hi havia tallers, manufactures i formes de treball a Domicili del segle que, de mica en mica, es va modernitzar i es va començar a Crear una trama industrial a gran part del territori.

-El Predomini agrícola espanyol va fer possible que la indústria agroalimentària Tingués un paper economic rellevant, amb un volum que representava més ries, Les Canàries i Extremadura arribava al 75%. A València els beneficis originats Pel desenvolupament d’una agricultura d’exportació (cítrics) van estimular la Creació d’indústries (calçat, fusta, química, etc.). A Aragó, i de manera Especial a Saragossa, es va consolidar una important indústria farinera. No Obstant això, en la majoria dels casos es tractava d’indústries locals per a un Mercat proper, amb una repercussió escassa en els àmbits nacional i Internacional. Madrid també va iniciar un cert dinamisme industrial amb la Creació d’una indústria tipogràfica i editorial com a sector davanter.

-Els Sectors nous, com el metal·lúrgic i el químic, que cap a l’any 1856 Representaven només el 3% de la indústria, van anar guanyant terreny amb el pas Del segle. En relació amb el procés d’urbanització, cal fer esment de la Indústria del gas, que es va estendre per Barcelona, Madrid, Bilbao, Saragossa I Sevilla. La indústria química va tenir una expansió notable gràcies a la Producció d’àcid sulfúric, potassa i sosa per al consum d’altres industries, i També d’explosius per a la mineria. Però la diversificació industrial i el Creixement d’aquestes indústries no van tenir un desenvolupament significatiu Fins ben entrat el Segle XX.