La Indústria Espanyola en el Segle XXI

El model actual de desenvolupament industrial

La dimensió i la localització de les empreses industrials

Les empreses internacionals tenen uns objectius clars: augmentar l'índex de producció industrial, mantenir la competitivitat i oferir productes d'última generació. Es tendeix a formar xarxes d'empreses mitjanes, atentes als canvis constants que es produeixen en tecnologia punta. Per aquesta raó, és fonamental tenir científics i tècnics molt preparats i qualificats, i realitzar una inversió considerable en R+D.

Així doncs, sorgeixen nous factors de localització: la proximitat als centres d'alta tecnologia i l'existència de comunicacions eficients i d'infraestructures de telecomunicacions. Alhora, va perdent importància el fet que les empreses estiguin localitzades prop dels recursos naturals.

El canvi tecnològic i científic

Les noves tecnologies i la telemàtica han suposat, d'una banda, el naixement d'un nou sector industrial amb la introducció de nous materials aplicats al desenvolupament de la microelectrònica (fibra òptica), i de les TIC. D'una altra banda, han provocat una autèntica revolució en els sistemes de producció industrial per raons diverses:

• Automatitzen els processos productius gràcies als robots.
• Permeten controlar l'evolució de les empreses des de qualsevol lloc del món.
• Detecten instantàniament l'evolució de la demanda.
• Faciliten la fragmentació dels processos productius.
• Fan possible la comunicació en temps real entre els establiments i la seu central de l'empresa.

L'empresa industrial i la planificació

La gestió i l'estudi de com i on cal invertir el capital per obtenir els beneficis més grans possibles resulten decisius. S'estudien els sistemes de producció i es disposa d'infinitat de dades per planificar i prendre decisions.

Els canvis en la contractació laboral

Les indústries que necessiten molta mà d'obra poc especialitzada es desplacen cap als països en procés de desenvolupament, on aconsegueixen avantatges fiscals, on gairebé no hi ha drets laborals i on els salaris són més baixos. Això posa en perill les conquestes socials aconseguides als països desenvolupats, com la regulació dels contractes laborals, l'assegurança d'atur o les pensions de jubilació.

L'organització de l'empresa i de la producció

El capital industrial es concentra i s'internacionalitza per mitjà de fusions d'empreses o de compra d'una empresa per una altra.

La fragmentació i la dispersió de la producció

Les empreses multiplanta divideixen la producció en diversos establiments, de vegades situats a diferents països, els quals s'especialitzen en la fabricació d'alguns components o en models específics. Les empreses tendeixen a una producció globalitzada; una part determinada del procés és produït per la fàbrica més eficient, encara que sigui lluny de la seu central, fet que mena a un procés de deslocalització. Altres empreses externalitzen operacions, es desprenen de processos i serveis que poden subcontractar.

La diversificació dels productes

Hi ha grans empreses globals que venen els mateixos productes estandarditzats, fabricats en sèrie i orientats a un consum massiu, promocionats amb campanyes publicitàries molt insistents. Altres empreses tenen una producció flexible, valoren els fluxos de demanda dels productes que fabriquen i organitzen la producció d'acord amb aquesta demanda, perquè disposen d'un centre i maquinatge que canvia el producte que es fabrica programant l'ordinador.

La indústria espanyola i la Unió Europea

Les directives industrials de la Unió Europea en l'actualitat

La indústria europea ha de ser dinàmica, capaç de competir a nivell mundial, i per fer-ho necessita:

• Un augment continuat i sostenible de la productivitat a base d'innovació i d'esperit empresarial.
• Professionals més ben preparats, amb una formació laboral equiparable a la dels Estats Units i del Japó.
• Més inversió en R+D i aconseguir un nombre més gran de patents europees.
• Més indústries d'alta tecnologia al seu territori.
• Facilitar la deslocalització interna cap als nous països de la UE, amb costos laborals inferiors, i així evitar la desindustrialització europea.

El teixit industrial espanyol: d'un model nuclear a un teixit industrial més difús i interconnectat

El model territorial de la indústria espanyola es caracteritza per la importància del teixit industrial previ, basat en nuclis industrials, i per la creació d'eixos industrials que els uneixen. Aquests nuclis tendeixen a créixer i a formar veritables àrees metropolitanes industrials, com Madrid i Barcelona. Les seus socials i de gestió de les empreses se situen a les àrees centrals de les ciutats. L'aglomeració d'aquestes activitats atreu les indústries i els serveis auxiliars, com la construcció, la restauració, la publicitat, etc. Les activitats es van disseminant al voltant de la ciutat i creen un espai urbà difús. Això provoca, al cap d'un temps, problemes contraris: la dispersió, provocada per l'elevat preu del sòl i pels problemes derivats de la concentració industrial.

La localització industrial i els equilibris territorials

El creixement industrial uneix les grans zones industrials amb les complementàries, atès l'intercanvi que hi ha entre unes i altres. En el teixit industrial espanyol destaquen l'eix del Mediterrani i l'eix de la Vall de l'Ebre, que concentren aproximadament el 50% del volum total del negoci del sector industrial, i l'àrea de Madrid.

Aquesta concentració industrial a tres grans zones mostra una localització molt irregular, amb desequilibris territorials clars, ja que la resta d'Espanya presenta una industrialització notablement inferior o molt sectorial: Andalusia, la Cornisa Cantàbrica i Galícia, la zona central, Illes Balears i Canàries.

Els sectors industrials a Espanya

La producció industrial presenta un seguit de diferències segons els sectors industrials: madurs, d'intensitat tecnològica baixa i poca demanda; dinàmics, de tecnologia mitjana i bones expectatives; i d'alta tecnologia, amb una demanda creixent.

Els sectors industrials madurs

Els integren la metal·lúrgia i els productes minerals no metàl·lics. Concentren més del 20% del volum de negoci industrial. La branca alimentària (begudes i tabac) ha reduït el seu pes durant els darrers deu anys, tot i que el seu percentatge en volum de negoci continua sent important.

Els sectors dinàmics

Tenen una demanda elevada, més productivitat i tecnologia intermèdia o alta. Forma part d'aquests sectors la indústria de l'automòbil. Darrerament, passa per una fase de recessió com a conseqüència de la crisi econòmica.

Els sectors punta

Es tracta d'un grup molt localitzat (Madrid, Andalusia, País Basc) que inclou les tecnologies de la informació, l'automatització, la biotecnologia, etc. El sector té una dependència molt forta pel que fa a recerca i tecnologia a causa de la implantació tardana i del nivell insuficient d'inversions en R+D. Per aquesta raó, el pes del sector punta espanyol a la UE és molt inferior al d'altres països.

Situació actual de la indústria espanyola

La indústria espanyola, després de la seva entrada a la UE, va viure un procés de modernització productiva. L'economia creixia per damunt de la mitjana europea i augmentava la inversió espanyola als països de la UE. L'any 2007 sorgeix la crisi financera als Estats Units i afecta l'economia mundial. A la UE s'ha iniciat una tendència baixista general, que a Espanya es reflecteix en una recessió de la cartera de comandes, un augment d'estocs i una desacceleració de l'ocupació.

Els reptes de la indústria espanyola

La indústria espanyola presenta diversos problemes estructurals que afecten negativament la seva competitivitat davant de l'economia europea i de l'economia global:

• Hi ha un nombre escàs de grans empreses i hi són predominants les petites i mitjanes empreses (pimes), que tenen l'avantatge d'adaptar-se més bé a les demandes del mercat i de presentar menys conflictes laborals.
• La productivitat industrial és inferior a la de la UE, fet que incrementa els costos laborals.
• El nivell d'intensitat tecnològica és baix i el percentatge d'inversió en R+D, insuficient. Això provoca una balança tecnològica deficitària.

Conseqüències de la incorporació de nous estats a la UE

La incorporació de nous països a la UE afecta la indústria espanyola per causes diverses: aquests països gaudeixen de més proximitat al gran eix industrial europeu, construït pels països nòrdics, Alemanya i el nord d'Itàlia; d'altra banda, la seva estructura productiva és semblant a l'espanyola, la seva mà d'obra és més barata i la seva productivitat i qualificació en alta tecnologia són més grans. A més, la inversió del capital estranger els ha permès la implantació d'empreses d'alta tecnologia i això ha fet augmentar el seu potencial industrial dintre de la UE. Un dels sectors de la indústria espanyola més afectats és el dels automòbils.

Els espais industrials espanyols en un món global

Globalització i deslocalització

En una economia globalitzada, les empreses cerquen la competitivitat per tal d'augmentar la seva quota de mercat. D'aquí deriven les causes de la deslocalització: aconseguir la reducció dels costos laborals i la millora de les condicions fiscals. La localització dels establiments industrials s'ha flexibilitzat, de manera que l'empresa pot deslocalitzar una part del procés productiu. Algunes fàbriques tèxtils espanyoles han desplaçat al Nord d'Àfrica els processos que exigeixen una mà d'obra considerable, mentre que el disseny dels teixits, que és el procés de més valor afegit, es fa a Espanya. La conseqüència de la deslocalització són l'augment de la taxa d'atur i la pèrdua de llocs de treball del sector secundari.

La importància del sector de la construcció en l'economia espanyola

El sector de la construcció ha arribat a representar el 18% del total del PIB de l'economia. Alhora que augmentava l'oferta d'habitatges, també els seus preus van pujar ràpidament, de manera que entre el 1999 i el 2008 es van multiplicar per 2,8. El nombre de població activa en el sector de la construcció va augmentar molt. Les causes del creixement immobiliari són les expectatives (irreals) que el preu de l'habitatge continuaria pujant, els guanys amb l'especulació i els crèdits amb interessos baixos.

La crisi de la construcció

La crisi de la construcció, provocada per la bombolla immobiliària deguda a la crisi, ha agreujat l'economia espanyola. Ha provocat també l'increment de l'atur en els sectors relacionats amb la construcció, com la fusta, la pintura, els mobles, la fontaneria, etc.