Indústria cotonera catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,49 KB

 
Força motriz de la indústria cotonera catalana 1841-1860
Comproveu levolució de les tres energies emprades en la indústria cotonera des de 1841 i 1860,i exposeu les conclusions.Als inicis de la mecanització la majoria del treball era manual,representava la caballería un 41,5%,les rodes hidràuliques 38,2% i la màquina de vapor 20,3%.
20 anys més tard sintensa la mecanització,desapareix la caballería,les rodes hidràuliques representen un 23% i la màquina de vapor un 77%.
En aquesta etapa es va mecanitzar més rèpidament la producció de la filatura o del tissatge?Per què?Havia manca de mà dobra ja que la població jove era inferior.Van pujar els salaris,però van abaratar costos mecanitzant la producció de la filatura i van tornar a baixar els salaris i daquesta forma era molt més rentable.
Expliqueu els efectes de la introducció de lenergia del vapor en la mecanització de la filatura de Catalunya.
Lenergia del vapor va permetre la mecanització de la filatura.La intensitat de la filatura és molt més ràpida en front a la dels tèxtils.Els efectes econòmics van ser una disminució dels costos de producció molt gran.Conseqüencia de la disminució dels costos de producció,la baixada dels preus dels productes,augmenta la demanda i augmenten els beneficis.
Quin període fou el de lenergia hidràulica,de les colonies industrials i de la mecanització del tissatge?Mecanització de la industria tèxtil a partir dels anys 60.Hi ha una novetat tècnica que és la turbina,per reduir els costos ja que el carbó era molt car perquè venia dAnglaterra.Es van anar al costat dels rius que proporcionaven cabals daigua suficients per aprofitar lenergia hidràulica.

Evolució de la indústria cotonera (1841-1861)
1. De quin tipus de font es tracta?Font secundaria i estadística.
2. De què tracta?
Tracta de levolució de la indústria cotonera a Catalunya durant els anys 1841-1861 i es concentra en levolució de la filatura i del tissatge. Mitjançant la taula es pot veure clarament com la mecanització del tissatge triga més a produir-se.
3. Comenteu breument el procés de mecanització de la filatura i del tissatge en la indústria cotonera catalana, tot destacant les diferències cronològiques
La mecanització de la filatura es va produir durant els anys 30. Les velles filoses manuals van ser substituïdes per màquines més eficaces que van començar a ser accionades mitjançant la força de laigua o del vapor. Aquest procés de mecanització va ser molt més intens a la filatura que no pas al tissatge ja que al 1861 els fusas mecànics havien substituït completament els manuals. No va ser fins el 1874 quan es va produir la mecanització del tissatge, i va augmentar un 60% la producció.
4. Esmenteu algunes de les innovacions tecnològiques
El canvi més important en el procés de producció es va donar per la introducció de la maquina de vapor i la mecanització de la filatura.
5. Expliqueu les causes que van determinar que el procés de mecanització fos més ràpid
en els filats que en els teixitsLa causa de la ràpida mecanització de la filatura va ser lescassetat de mà dobra quan es van incorporar al mercat laboral les generacions menys nombroses nascudes durant la Guerra del francès. Per tant el cost de la feina va augmentar en un moment dabundància de capital.
6. Quines repercussions va tenir la mecanització sobre els costos de producció, els
preus, la demanda, la protecció aranzelària...Van baixar els preus dels costos perquè la producció suponia un cost més baix, i també en un grau menor els preus de venda. Això va estimular la demanda que va augmentar perquè la protecció aranzelària obstaculitzava lentrada de productes estrangers.

Analitza la imatge duna colònia industrial.
a) Descriu les parts duna colònia industrial i la seva funció:
La colònia industrial és un conjunt format per tres parts segons la funció que es realitza:
Zona Residencial:
-Casa empresari (on viu el cap de lempresa).
-Església (on les famílies van a pregar)
-Escola (on els fills dels treballadors van a estudiar)
-Habitatges pels obrers (on viuen els treballadors i les seves famílies)
-Teatre i locals desbarjo (són llocs on les famílies poden gaudir i divertir-se)
Zona Productiva:
-Oficina (on es porta ladministració de lempresa)
-Magatzem (on es guarda tot el material necessari per a la producció)
-Fàbrica (on es porta a terme la producció dels materials)
Zona de producció denergia:
-Turbina (és el motor de la fabrica, agafa la força de laigua i la converteix en energia)
-Canal daigua (es feia un canal per canalitzar laigua i la converteixen en energia)
Zona de transports:
-Via del tren (permet als ciutadans la mobilitat dun lloc a un altre)
b) Per què les colònies van ser tan abundants a la indústria catalana?Perquè el carbó era molt car a Catalunya, ja que provenia dAnglaterra, i les empreses es van traslladar a prop dels rius per aprofitar la força de laigua per fer moure la turbina i conseqüentment les maquines de la fàbrica. Alguns dels rius més importants a on van anar són el Besòs, el Llobregat i el Ter.
c) Com sobtenia lenergia en aquest tipus de fàbrica?
Amb lajut dun canal, es canalitzava laigua dels rius per a que arribessin a les turbines. Aquesta força de laigua feia girar les turbines i aquesta transformava girs en energia elèctrica per a la fàbrica.
d) Explica els avantatges i els desavantatges duna colònia respecta dun vapor urbà.
Avantatges: La gratuïtat de la utilització de laigua, una mà dobra més barata i no tan reivindicativa com la urbana i els beneficis fiscals concedits per fomentar el poblament rural. LEstat rebaixava els impostos de les colònies.
Desavantatges: Les colònies exigien construir instal·lacions annexes a la fàbrica per fer front a la reducció del procés de producció quan baixava el daigua a lestiu, ja que no es podia obtenir energia. El cost del transport era més elevat a causa de la distància fins als ports per on entraven les primeres matèries fins als nuclis de consum. Lempresari ha de fer grans inversions en serveis i habitatges al voltant del lloc de treball (despeses dinversions). Les Colònies industrials estan allunyades dels punts de lobtenció de la matèria prima i llavors els preus sencareixen pel preu del transports.


Entradas relacionadas: