Indústria Catalana: De la Desindustrialització a la Indústria 4.0

Desindustrialització dels 70: Causes i Conseqüències

La desindustrialització, a partir dels anys setanta, va ser provocada per la crisi del petroli de 1973. Aquesta crisi va afectar profundament les economies occidentals i, en particular, la indústria sorgida de la Primera i Segona Revolució Industrial, que va entrar en una fase de crisi.

Causes de la Desindustrialització

L'augment dels costos de producció, amb la pujada del preu del petroli, va provocar que la manufactura tradicional, especialment la tèxtil i la que requeria mà d'obra no o poc qualificada, no pogués competir amb el baix preu dels productes d'indústries de països del Tercer Món o Sud Global.

Conseqüències Immediates i Canvi de Model

L'atur industrial, especialment en el tèxtil català, va ser una conseqüència immediata. També ho va ser la desaparició de moltes empreses multinacionals que van deslocalitzar la seva producció i es van traslladar a països amb salaris més baixos per rebaixar els costos. Paral·lelament a la desindustrialització, es va produir un canvi en el procés de producció industrial, orientant-se cap a una indústria molt més tecnificada, que incorporava més valor afegit a la producció catalana.

Conceptes Clau de la Desindustrialització

• Crisi del petroli de 1973.
• Desaparició de sectors tradicionals (el tèxtil) i deslocalització.
• Atur industrial.
• Renovació del teixit industrial cap a un escenari de revolució tecnològica.

Característiques de la Indústria Catalana Actual

• Predomini de les PIME, tot i que també hi ha grans empreses com les de fabricació d'automòbils.
• Indústries netes i no contaminants, situades en polígons industrials.
• Treballadors formats.
• Producció d'elevat valor afegit.
• Agrupació en clústers.
• Destinació de la producció: mercat exterior.

Punts Forts de la Indústria Catalana

• Tradició industrial del país.
• Teixit industrial organitzat, tant productivament (clústers) com pel que fa a la patronal (PIMEC, CECOT, Foment del Treball).
• Vinculació dels nous sectors productius a la recerca (R+D+i) i a la universitat; l'exemple més emblemàtic pot ser el sector farmacèutic o biomèdic.
• Sectors punta vinculats a la nova economia del coneixement.
• Destinació de la producció al mercat exterior, mundial.

Característiques de la Indústria 4.0

• Big Data: Sistemes informàtics amb capacitat d'emmagatzemar grans volums de dades i processar-los a molta velocitat.
• Robots Autònoms: Que podran interactuar amb els humans i amb ells mateixos.
• Simulacions en 3D: Permeten reproduir el món físic en un món virtual, fet que facilitarà efectuar proves per millorar la programació.
• Integració Horitzontal i Vertical de Sistemes: Dins una mateixa empresa i entre empreses, fabricants, proveïdors i clients enllaçats per sistemes informàtics.
• Internet de les Coses (IoT): Hi haurà més dispositius dotats d'informació encastada i connectats per mitjà de tecnologia estàndard.
• Ciberseguretat.
• El Núvol (Cloud Computing): Espai on poder emmagatzemar tasques relacionades amb l'activitat industrial.
• Fabricació Additiva: La impressió en tres dimensions produirà objectes a partir de models digitals. La impressió 3D s'estendrà a petits productes personalitzats.
• Realitat Augmentada.
• Producció de Nous Materials: Nanomaterials, grafè, etc.

Canvi Tecnològic a la Indústria: Pros i Contres

Arguments a Favor del Canvi Tecnològic en la Indústria 4.0

• Produir més i millor: millora de l'eficiència del sector productiu i millora de la productivitat.
• Reducció del preu dels productes.
• Augment de l'ocupació dels més preparats tècnicament.

Arguments en Contra del Canvi Tecnològic

• Reducció dels operaris sense preparació o amb poca preparació; selecció dels treballadors en funció del seu coneixement.
• Qui controlarà els robots? Qui controlarà els que controlin els nostres hàbits i conductes?
• Eixamplarà la distància entre els països no industrialitzats, o que tenen una indústria tradicional, i els països més avançats.

Sectors Industrials Catalans Beneficiats per la Indústria 4.0

La generalització de la robòtica i l'automatització dels processos productius faran millorar la productivitat, la qualitat dels productes i l'eficàcia dels serveis prestats en diversos sectors. Alguns dels sectors beneficiats a Catalunya per la Indústria 4.0 inclouen:

• Automoció.
• Disseny industrial.
• Fabricació mecànica.
• Electrònica.
• Tecnologies de la informació i del coneixement.
• Salut i indústria farmacèutica.
• Robòtica i ciberseguretat.

Història de la Industrialització a Catalunya

A Catalunya, la industrialització s'inicia al segle XIX amb la indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell i Terrassa. La força motriu va ser inicialment la màquina de vapor, que en el darrer quart de segle es va començar a substituir per l'electricitat.

Aquest fet va condicionar que la indústria continués la seva implantació al llarg dels eixos fluvials del Llobregat i el Ter, per poder aprofitar la força motriu de l'aigua per a la generació d'electricitat per a l'autoconsum de la fàbrica tèxtil.

Altres sectors industrials van aparèixer com a subsidiaris de les necessitats de la indústria tèxtil, per exemple el sector de la maquinària i el ram dels tints i acabats per als filats i teixits.

El gran desenvolupament industrial de Catalunya es produeix a partir de la dècada dels anys 60 del segle passat. La implantació a la regió metropolitana de Barcelona d'empreses multinacionals del ram de l'automòbil, material ferroviari i del sector químic va comportar també la creació de petites i mitjanes indústries de proveïment a les grans empreses. En aquests anys es comença a desenvolupar també amb força la indústria del sector agroalimentari, amb centres a les terres de Lleida, comarques de Girona, el Camp de Tarragona i la regió metropolitana de Barcelona, a més del gran complex petroquímic de Tarragona. El sector de la construcció també ha estat molt important en les darreres dècades i queda reflectit de forma difusa al mapa, aportant ocupats a totes les comarques, sobretot les de costa (les dades són de l'any 2007, just a l'inici de la darrera crisi econòmica, per tant no queda recollida la davallada de l'ocupació a la construcció que ha succeït amb posterioritat).

Logística i Turisme

Logística: Conjunt d'activitats d'una empresa dedicades a la planificació i la gestió de les compres, l'emmagatzematge, el manteniment, el transport i la distribució dels seus productes per a la venda.

Overbooking: Definició i Causes

De vegades es produeix l'anomenat overbooking.

És l'excés de reserves (places d'avió, de tren, d'hotel, etc.) sobre el nombre de places disponibles.

En el món de l'hostaleria i la restauració, s'aplica quan un establiment ha sobrepassat els seus límits d'ocupació i té un excés de clients que no pot atendre.

Normalment, aquest problema sol ser degut a una mala gestió del Tour Operador, del departament de gestió o del departament de reserves de l'establiment.

Aspectes Positius del Turisme

El turisme genera:

• Creació de riquesa.
• Ocupació.
• Arribada de noves influències culturals.
• Transmissió de nous productes.

Aspectes Negatius del Turisme

Impacte en el Medi Físic

El turisme pot distorsionar l'espai i alterar el paisatge i l'equilibri ecològic. L'augment de la pressió humana pot comportar la degradació i destrucció del medi:

• A les zones de costa, s'incrementa la contaminació del mar, es dóna la sobreexplotació dels aqüífers amb pous (salinització) i hi ha problemes d'abastiment d'aigua.
• Cal afegir, a més, els efectes negatius derivats de la construcció de ports esportius i de la "marbellització".
• A la muntanya, comporta un augment de la desforestació i erosió, així com una disminució de pastures i pèrdua de la biodiversitat.
• Cal considerar també l'impacte derivat de l'augment dels residus i la contaminació.

Impacte en la Població i Destinacions

Respecte a la xarxa d'assentaments, aquesta pateix una clara alteració, amb canvis en la importància dels nuclis.

Respecte a les principals destinacions turístiques, augmenta la despesa pública, ja que cal millorar els serveis i les xarxes de proveïment i comunicacions. Altres problemes inclouen:

• Massificació.
• Estacionalitat.
• Economia submergida.
• Augment de la inflació.
• Especulació del sòl.
• Alteració del paisatge urbà tradicional:
  • Aparició de franquícies internacionals.
  • Botigues de records.
• Banalització del paisatge: Procés a través del qual el paisatge perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbòlic.
• Problemes de convivència amb el turisme per algunes conductes incíviques (problema dels HUT).

Els habitatges o apartaments d'ús turístic (HUT) són els que generen més conflictivitat.

Esgotament del Model Turístic Tradicional

Malgrat l'augment del nombre de turistes i dels ingressos que aporten, es pot parlar d'un esgotament del model tradicional del turisme espanyol. Si no es solucionen aquestes qüestions, a llarg termini el sector podria patir una forta crisi. Els problemes inclouen:

• Predomini del turisme de nivell mitjà-baix.
• Dependència dels tour-operadors internacionals.
• Deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en algunes zones.

Problemes de l'Oferta Turística

• Pujada de preus sense millorar la qualitat.
• Manca d'adaptació a les noves exigències de la demanda.
• Estacionalitat.
• Competència d'altres països mediterranis.

Principals Tendències del Sector Turístic

• El creixement de la demanda turística (tot i que destaca la força de la marca Barcelona i la franja litoral).
• L'augment del nombre d'allotjaments turístics (sobretot hotels de 4 i 5 estrelles i allotjaments rurals).
• La diversificació de l'oferta (gran força del turisme rural i d'interior), tot i que encara hi ha una marcada estacionalitat centrada en el turisme de sol i platja.
• L'aparició de les línies aèries de baix cost.
• La millora dels equipaments.
• La millora de la formació dels professionals.