Indeterminisme vs. Determinisme: Llibertat i Responsabilitat

Indeterminisme i Determinisme: Conceptes Clau

L'indeterminisme sosté que les accions no estan determinades, sinó condicionades. Els factors condicionants equivalen a les causes de l'acció. El comportament humà es considera conseqüència inevitable de factors que l'ésser humà no controla. Els factors condicionants equivalen als motius de l'acció. El comportament humà està influït per factors externs i interns, però no se'n considera el resultat.

Indeterminisme Físic

L'indeterminisme físic es basa en el principi d'incertesa de Heisenberg; les prediccions només es poden fer a partir de probabilitats. Per exemple, la posició d'un electró respecte de l'àtom es basa en probabilitats, i això demostra la imprevisibilitat del món subatòmic.

Albert Einstein no hi estava d'acord, argumentant que la realitat és la que és i que si no sabem observar-la, és un problema del coneixement humà. "Déu no juga als daus", va afirmar.

Schrödinger tampoc hi estava d'acord. Per demostrar que la teoria de Heisenberg estava equivocada, va elaborar la teoria del gat i la caixa.

Crítica principal: la mecànica quàntica només s'ha pogut aplicar al món subatòmic.

Indeterminisme Teològic

L'indeterminisme teològic afirma que Déu i la llibertat són compatibles. L'ésser humà té llibertat d'elecció. Les persones deliberen i reflexionen per tal de prendre una decisió sobre el que han de fer. És l'enteniment el que mou la voluntat; has de triar una cosa o una altra. Per aquesta raó, existeix la possibilitat d'equivocar-se i, per tant, de triar el mal en comptes del bé. Déu ha creat l'home amb lliure albir. Per tant, la lluita entre la raó i la voluntat és el resultat. Podem escollir actuar racionalment o fer cas a la voluntat. L'intel·lectualisme ètic diu que la gent que fa el mal és perquè no coneix el bé, per tant, això és un determinisme.

La Responsabilitat

Per als deterministes, l'acció no és lliure; per tant, no hi ha culpa, no hi ha càstig, ja que no s'és responsable dels actes. Per als indeterministes, les accions són lliures, conscients i voluntàries. Per tant, hi ha responsabilitat. Si hi ha responsabilitat, hi ha mèrit si l'acció és bona i culpa si l'acció és dolenta i, per tant, hi ha un càstig.

Fonamentació Racional de l'Ètica

Només es poden fonamentar racionalment els enunciats científics empírics o formals. Aquests són els que procedeixen de la raó. Els enunciats de la metafísica, l'ètica i l'estètica no tenen cap mena de fonamentació; són enunciats no significatius. Una postura més moderada defensa que l'ètica i l'estètica queden determinades pels sentiments, però sí que són enunciats significatius.

Fonamentacions Filosòfiques de la Moral

Ètiques Teleològiques

Les ètiques teleològiques (del grec telos, fi, objectiu) consideren que la bondat o la maldat de les accions ve determinada pel fi que persegueixen. La naturalesa humana tendeix a la felicitat; per tant, les accions humanes són bones si tendeixen cap a la felicitat. Les teories eudemonistes defensen que el fi és la felicitat.

La felicitat, però, varia segons l'autor. Aristòtil entén la felicitat com el desenvolupament de la raó, la qual cosa comporta el desenvolupament de virtuts com la justícia, la igualtat i l'amistat.

Seguint en certa mesura Aristòtil, i a causa que és derivada de les escoles hel·lenístiques, neix la teoria d'Epicur. L'epicureisme és una filosofia hedonista que associa la felicitat amb l'obtenció de plaers individuals. Posteriorment, molta gent ha malinterpretat aquesta filosofia, ja que Epicur no es refereix als plaers materials; Epicur diferencia entre plaers materials i intel·lectuals i dóna més importància als intel·lectuals. A més, desenvolupa un mètode anomenat "càlcul de plaers" en què diu que s'han de calcular les probabilitats i conseqüències d'obtenir un plaer i, a partir d'aquest punt, decidir què convé, si obtenir-lo o no.

Utilitarisme

L'utilitarisme també és hedonista. Bentham defineix la felicitat com el màxim de plaer per al major nombre de persones. El plaer és l'absència de dolor. És útil allò que proporciona plaer, i a l'inrevés.

Problemàtica: Què fa feliç la majoria? Si la felicitat de la majoria s'aconsegueix maltractant una minoria?

Poc després, Stuart Mill redefineix l'utilitarisme: diu que hi ha dos tipus de plaer, els intel·lectuals i els materials. Els intel·lectuals són els relacionats amb la raó, i els altres, amb béns materials. Hem de preferir els plaers intel·lectuals perquè ens apropen a la naturalesa racional de l'home.

Ètiques Deontològiques: Cristianisme

El cristianisme sosté que no es pot trobar el plaer en aquesta vida; s'assolirà la felicitat en la vida de l'ànima un cop el cos sigui mort. L'ètica cristiana consisteix a seguir l'ètica de Crist.

Crítiques a les Ètiques Teleològiques

1. Si posem com a objectiu de la vida el plaer, rebaixem l'home al nivell de l'animal. Resposta: No tots els plaers són iguals. Hi ha una jerarquia: els intel·lectuals són superiors als físics o materials.

2. Si identifiquem felicitat amb plaer, convertim l'home en un ésser egoista que no s'aturarà davant de res per aconseguir el seu propi plaer. Resposta: Existeix en l'home un sentiment de simpatia que empeny l'home a buscar la felicitat dels altres per aconseguir la seva pròpia felicitat.