La importància de les emocions en la nostra vida

La paraula emoció està relacionada amb “un moviment de l’ànima”, és a dir, l’origen etimològic ja descriu el que provoquen les emocions en nosaltres; ens remouen, ens alteren el nostre estat anímic i ens fan actuar.

Les emocions són aquell motor que portem dins nostre. Una energia codificada en certs circuits neuronals localitzats en zones molt profundes del nostre cervell (el sistema límbic) que ens mouen i ens empenyen a viure, a sentir-nos vius.

Les emocions ens aporten una gran ajuda per guiar-nos en la nostra vida assenyalen quines vivències són agradables i quines són perilloses. A més, enriqueixen la nostra vida personal i afegeixen més passió als nostres actes.

Ens mostren en definitiva, una part important que és la de tenir capacitat d’afectar-nos, de sentir, de que les nostres vivències deixin una petjada en nosaltres.

Característiques de les emocions

Les emocions poden ser agradables (positives) o desagradables.

Per què ens serveixen?

Les emocions són claus per a la nostra supervivència, que enriqueixen la nostra vida personal i adaptar-nos a l’entorn.

Les emocions t’ajuden a t’orientar-te cap al que necessites segons què passi al teu voltant i quins pensaments tinguis. T’ajuden a relacionar-te amb les altres persones i amb tu mateix.

Les emocions ens ajuden a motivar-nos per actuar, ens serveixen per comunicar-nos, ens permeten establir relacions afectives i ens serveixen per emmagatzemar i recordar experiències de manera més efectiva.

Les emocions i els sentiments són un paper important en processos de raonament. Pensem ja amb significats emocionals. Juguen un paper important en les nostres decisions.

Diferències entre emocions i sentiments

Malgrat reaccions emocionals són inconscients i incontrolables sí que podem prendre consciència de les nostres reaccions emocionals.

Quan prenem consciència i reflexionem entorn els nostres estats emocionals és quan ens situem en l’àmbit dels sentiments. Els sentiments són doncs, emocions reflexionades. Les emocions són l’estadi inicial i sobre aquesta base emocional construïm el procés cognitiu en què identifiquem i reflexionem entorn les nostres emocions.

Les emocions són intenses i breus i tenen sobretot una manifestació corporal en canvi els sentiments duren més i són més estables que les emocions.

Les emocions són passatgeres però cal tenir en compte que són vertaderes estructures primàries de l’activitat psíquica i de vegades, pot ser difícil modificar-ne el seu comportament.

Com expressem les emocions?

Expressem les nostres emocions de manera instintiva.

Les expressem sobretot mitjançant l’expressió facial i corporal.

LA RÀBIA: emoció desagradable. És una reacció d’irritació i de fúria pel fet de sentir vulnerats els nostres drets, la frustració de no aconseguir algun objectiu. També quan som ferits, enganyats. Sentim ràbia quan hi ha coses que no ens agraden i que ens ofenen. Situacions injustes.

També serveix per protegir-te d’una amenaça, cal vigilar i aprendre a canalitzar-la perquè pot derivar a respondre de manera agressiva i violenta.

LA POR:

Emoció desagradable, que es manifesta quan ens sentim amenaçats, quan sentim que estem en perill. Sentim por quan patim per al nostre benestar físic o psicològic. Fa que fugim de situacions perilloses per protegir-nos. La por és una emoció que ens pot bloquejar molt, que ens pot limitar en molts moments.

LA TRISTESA:

Es manifesta quan vivim situacions desagradables que originen disgust, dolor, pèrdua o el fracàs en algun propòsit, activitat, desig, etc. Una emoció molt important que ens serveix per acceptar les pèrdues, les decepcions i deixar-les enrere. Sovint l’amaguem o la dissimulem i de vegades, fins i tot la tapem amb altres emocions, per exemple, enfadant-nos.

Tristeses diferents:

• Enyorança: trobes a faltar algú o alguna cosa.

• Nostàlgia: fa que desitgi que torni allò que has perdut.

• Solitud: (solitud desitjada) (solitud no desitjada).

• Decepció: et sents decebut quan esperaves que passés una cosa i al final no passa.

LA VERGONYA:

Quan ens sentim observats, intimidats, quan sentim que algú atenta contra la nostra intimitat. La vergonya està relacionada amb la timidesa i pot provocar ansietat social. També està relacionada amb la creença dolorosa de no estar a l’altura de les circumstàncies.

EL FÀSTIC:

És la repugnància que sentim quan veiem alguna cosa (ex. un escarabat, una abella a casa) o tenim una impressió repulsiva (ex. un menjar en mal estat) o per estímuls psicològics (davant les expressions de mal gust). Per exemple, evita que ens intoxiquem.

LA CULPA:

Et apareix quan som incoherents i els nostres pensaments no concorden amb les nostres accions. Hi ha un desacord amb el nostre ideal de comportament i la realitat que vivim.

L’ALEGRIA:

És l’expressió de satisfacció, de benestar, eufòria i gratificació que sentim davant l’assoliment dels nostres desitjos. Quan ens sentim bé i segurs amb nosaltres mateixos i amb els altres.

LA SORPRESA:

Quan ens passa alguna cosa que no esperem, tant si és positiva com negativa. Serveix per preparar-nos pels canvis, per allò que és nou. Prepara el nostre cos, ens posa en alerta possibles amenaces.

LA MOTIVACIÓ

Procés mental que ens mou a actuar. És un procés que explica la intensitat, la direcció i la persistència de l’esforç d’una persona per a arribar a aconseguir un objectiu. Fa que rebi més energia i funcioni amb més eficiència. També notem menys el cansament quan estem motivats. Quan ens sentim motivats generem dopamina.

La motivació pot ser intrínseca o extrínseca. Quan és intrínseca ens ve de dins nostre, és a dir, actuem per aconseguir un objectiu perquè nosaltres internament volem fer-ho, actuem per l’interès i pel plaer de fer-ho. Quan és extrínseca ens ve de fora. Agents externs són els que ens motiven a actuar, ens empenyen a actuar, a dur a terme i intentar assolir l’objectiu que ens proposem.

LA FRUSTRACIÓ

Quan no assolim les metes que ens proposem patim un desengany o sentim frustració. Cal tenir en compte que de vegades el no assoliment d’aquests propòsits no depèn exclusivament de nosaltres poden haver-hi circumstàncies alienes a la nostra voluntat o altres persones que ens impedeixen aconseguir els nostres propòsits.

Què és l’estrès?

L’estrès és el que l’organisme sent davant la pressió del món exterior o interior d’un mateix. L’estrès apareix quan les demandes de la vida sobrepassen la resistència de l’individu.

Pateix estrès quan està en situacions que impliquen respostes conductuals que difícilment podem assumir o ens veiem capaços d’afrontar o dur a termes.

Estratègies per afrontar l’estrès

Les estratègies per afrontar l’estrès consisteixen en prevenir o controlar les demandes internes o procedents de l’entorn social. Les estratègies més comunes per combatre l’estrès són:

• La relaxació: fer activitats que t’ajudin a renovar-te físicament i psicològicament.
• Exercici físic: caminar, nedar, córrer.
• Dieta saludable: menjar apropiadament.
• Organitza’t: organitza el teu temps.
• Procura tenir expectatives realistes, assequibles.
• Aprèn a avaluar les situacions amb calma especialment aquelles que són importants per tu.
• Compartir, expressar les emocions, tant les alegries com les penes.
• Anticipar les situacions estressants i buscar suport social amb les teves persones de confiança o amb persones que estiguin en la mateixa situació.
• Procura veure els canvis com a reptes positius i no com amenaces.
• Cultiva el sentit de l’humor.