La Implantació del Liberalisme a Espanya: Crisi Antic Règim

La Crisi de l'Antic Règim i el Liberalisme

La implantació del liberalisme espanyol es va dur a terme en el període conegut com a crisi de l’Antic Règim. Aquesta crisi va donar pas de manera irreversible a la consolidació d’un nou model d’Estat: l’Estat Liberal que, malgrat els intents de les forces absolutistes (Ferran VII, Guerres Carlines), va aconseguir canviar unes estructures quasi mil·lenàries.

Context: Guerra Carlina i Estatut Reial 1834

Per poder parlar de la implantació del liberalisme, hem de fer referència a la Guerra Carlina, ja que va ser la circumstància que va fer possible que fos la mateixa Corona la que es veiés en la necessitat de buscar el recolzament i el pacte amb el sector moderat del liberalisme i l’únic capaç de conciliar la seva postura amb la dels absolutistes moderats.

Dur endavant aquesta tasca no va ser gens fàcil, i va ser triat un polític de tradició “doceañista”, Martínez de la Rosa, que s’encarregaria de redactar i promulgar l’Estatut Reial de 1834. Aquest, com a Carta Atorgada, només reconeixia alguns drets i llibertats, però sense parlar de sobirania nacional ni separació de poders, pilars de les revolucions liberals.

Així, la Corona va conservar la capacitat legislativa i l’Estatut és l’exemple d’un liberalisme censatari: la Monarquia sols estava “controlada” per un sector minoritari.

Moderats vs Progressistes: Dues Vies Liberals

Resulta evident que el liberalisme més exaltat, els progressistes, no podien conformar-se amb aquestes reformes i les desavinences entre uns i altres van donar lloc a la formació de les grans forces que dominarien la política espanyola al llarg de quasi tot el segle XIX: moderats i progressistes.

Van ser les bases socials populars les que donaren suport al progressisme, que influiria de manera decisiva en dos òrgans de gran importància en el procés que estem desenvolupant: la Milícia Nacional i les Juntes Revolucionàries.

L’aliança d’aquests òrgans i les forces progressistes va produir nombroses revoltes a Espanya que acabarien amb les demandes de mesures més àmplies que les que arreplegava l’Estatut Reial, com ara la llei de premsa o una nova llei electoral.

El Govern Progressista de Mendizábal

Davant aquesta pressió, la regent Mª Cristina va confiar la formació del govern a un liberal progressista: Mendizábal.

Mendizábal va jugar un paper decisiu en el desenvolupament del procés que estem analitzant, no sols perquè va ser el primer progressista que va governar, sinó a més per la seva actuació política. Aquesta comença amb un paquet de mesures destinades a desamortitzar els béns del clergat i finançar la Guerra Carlina, però noblesa i clergat pressionaren per aconseguir la seva destitució.

El progressisme mobilitzà les seves forces per reclamar un règim constitucional i la definitiva implantació de l’Estat Liberal.

Front un dels diferents pronunciaments que es van produir, el de La Granja, Mª Cristina va decidir restablir al govern els progressistes i fins i tot la Constitució de 1812.

Així, amb Mendizábal de nou al govern, el definitiu desmantellament de l’Antic Règim es va anar produint sense possibilitat de marxa enrere.

Front un dels diferents pronunciaments que es van produir, el de La Granja, Mª Cristina va decidir restablir al govern els progressistes i fins i tot la Constitució de 1812.

Així, amb Mendizábal de nou al govern, el definitiu desmantellament de l’Antic Règim es va anar produint sense possibilitat de marxa enrere.

La Reforma Agrària Liberal

La tasca principal, juntament amb la implantació d’un règim constitucional i parlamentari, va ser la reforma agrària que consagrava els principis essencials del liberalisme: el dret a la propietat i la lliure disposició d’aquesta.

La dissolució del règim senyorial (conversió del senyor en nou propietari), la desvinculació (sortida al mercat de nombroses extensions de terra) i la desamortització (fonamentalment de les terres de l’Església) foren les tres grans mesures que a més pretenien el triple objectiu de:

• disminuir el dèficit endèmic de l’Estat;
• finançar l’exèrcit isabelí en la Guerra Carlina;
• crear una base social liberal.

Això, més un seguit de mesures legislatives, van fer possible parlar ja d’una liberalització de l’economia.

La Constitució de 1837: Liberalisme Doctrinari

El pas definitiu era donar el suport legal, la llei de lleis capaç de crear el marc adequat al nou règim: una nova Constitució, la Constitució de 1837.

Aquesta Constitució és el reflex del liberalisme doctrinari que dona un gran suport al paper moderador de la Corona.

Són remarcables el manteniment del principi de sobirania nacional, la declaració de drets i la divisió de poders. Malgrat això, hi apareix una segona cambra (SENAT) conservadora, més paper per a la Corona i un sufragi molt restringit.

El Retorn Moderat i la Regència de Mª Cristina

Amb tot això, el 1837, els moderats arriben al poder després d’una convocatòria d’eleccions i el seu objectiu fonamental de la seva gestió serà desmantellar les mesures més progressistes amb el consentiment explícit de la Corona.

De nou, anem a veure un enfrontament directe entre progressistes i moderats que acabarà amb la regència de Mª Cristina i obrirà el pas a una nova regència que és ja el pas definitiu de la implantació del nou Estat.

La Regència d'Espartero

La regència d’Espartero.

Espartero va ser un militar progressista, heroi de les Guerres Carlines. Aquest protagonisme militar va ser una constant en la història d’Espanya.

La Regència d’Espartero es caracteritza per les mesures progressistes, així com per les disposicions que afavoreixen la Milícia Nacional o les eleccions municipals.

Els moderats, per altra banda, continuen conspirant i, a més a més, Espartero es revela com un governant autoritari que arriba a sorprendre fins i tot els seus companys de partit.

Front les revoltes produïdes per l’aplicació d’una sèrie de mesures que pretenien alliberar el comerç en la ciutat de Barcelona, Espartero ordena el seu bombardeig, i això ho va aprofitar Narváez, un general moderat, per fer un pronunciament militar.

Espartero deixa el govern i la regència i es declara major d’edat Isabel II.

Balanç de la Implantació del Liberalisme

Per concloure, podem dir que la implantació del liberalisme a Espanya va ser un procés que necessitarà un període de transició, com tots els processos que introdueixen nous models de funcionament en un Estat. És en aquest període on podem comprovar com aquestes etapes de transició són quasi obligatòries per poder construir la xarxa que pugui donar suport als canvis polítics, econòmics i socials, en aquest cas del Nou Règim o Règim Liberal.

Serà el liberalisme doctrinari el que predominarà al llarg del període i l’autèntic protagonista és l’exèrcit que, amb els pronunciaments, canviarà el signe dels diferents governs.

Malgrat això, és el període del naixement dels partits polítics, dels intents d’adequació a Europa i, fonamentalment, el referent obligatori per poder entendre i analitzar la situació actual a Espanya.