Els imperis colonials el 1914
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,02 KB
1.1.- Els enfrontaments colonials
-La rivalitat entre les grans potències colonials, que desitjaven estendre els seus territoris, va provocar una gran tensió. Un escenari d'aquesta tensió va ser El Marroc, ambicionada per França i Alemanya.
1.2.- Les rivalitats entre les potències. El Nacionalisme
França desitjava recuperar Alsàcia i Lorena, arrabassades per Alemanya en 1871. Alemanya i Gran Bretanya rivalizaban en el poder naval.
L.3.- Els conflictes Balcànics
L'Imperi Turc es va veure obligat a retirar-se dels Balcans, sorgint en aqueix territori noves nacions. Però tant Àustria com Rússia van veure en els Balcans un camp per a la seua expansió territorial, la qual cosa va conduir a tensions entre tots dos imperis.
1.4.- Aliances militars i carrera d'armaments
La rivalitat comercial i colonial va alterar l'equilibri europeu. Alemanya va emprendre una política de força i expansió militar i colonial. França, sentint-se amenaçada, va cercar l'amistat de Gran Bretanya i de Rússia, constituint una aliança, la Triple Entesa. Alemanya es va aliar amb Àustria-Hongria i Itàlia, i més tard amb Turquia (els “Imperis Centrals”).
El malestar i els recels entre les grans potències van originar una carrera d'armaments, construint nous vaixells de guerra (els cuirassats), desenvolupant noves armes (metralladores, gasos) i entrenant tropes.
La tensió entre les dues aliances (Entesa vs Imperis Centrals) era molt fort. L'assassinat de l'arxiduc d'Àustria, hereu del tron austro-hongarés, va provocar l'esclat de la guerra
2.1.- L'esclat de la guerra
En 1914 va ser assassinat en un atemptat l'arxiduc Francisco Fernando, hereu al tron austríac, a Bòsnia, territori recentment ocupat per Àustria. Àustria va responsabilitzar de l'atemptat a Servia, aliada de Rússia, i li va declarar la guerra. Rússia es va veure obligada a recolzar a la seua aliada Servia, i va declarar al seu torn la guerra a Àustria. Les aliances van arrossegar a la guerra, al costat d'Àustria, a Alemanya i a Turquia; al costat de Rússia, a França.
En els primers mesos de la guerra Alemanya va envair Bèlgica. Llavors, Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya (i a Àustria i a Turquia) .
2.2.- La guerra de moviments
Alemanya va atacar a França travessant Bèlgica i Luxemburg, però va ser frenada pels francesos en el riu Marne. Els russos van atacar Alemanya però van ser derrotats en Tannenberg.
2.3.- La guerra de trinxeres
Després d'aquests moviments, els fronts es van immobilitzar. Es van obrir trinxeres, que en ser quasi impossibles de trencar amb la tecnologia militar de l'època, van impossibilitar els avanços. Les noves armes (metralladores, morters, artilleria pesada, gasos, aviació) van causar centenars de milers de morts. Noves potències van entrar en la guerra al costat de l'Entesa (Itàlia) o dels Imperis Centrals (Bulgària).
2.4.- La crisi de 1917 i la fi de la guerra
En 1917 va esclatar la Revolució a Rússia, i aquest país va abandonar la guerra; però USA va entrar al costat de l'Entesa, com a represàlia a l'enfonsament de bucs nord-americans per submarins alemanys.
En 1918, Àustria i Turquia, esgotades, van demanar la Pau. A Alemanya van esclatar revoltes, i en aquestes circumstàncies el Kaiser va abdicar i Alemanya va demanar també la Pau.
6.1.- La Revolució de febrer de 1917. Caiguda del Tsarisme
Al febrer de 1917, enmig d'una vaga generalitzada d'obrers i soldats, el règim tsarista es va esfondrar. El poder va ser assumit per un Govern Provisional, que pretenia convertir a Rússia en una república democràtica. La societat russa va començar a organitzar-se en soviets (consells), que van assumir el poder de fet en les fàbriques, els llogarets i els regiments.
6.2.- La Revolució d'Octubre de 1917. Els bolxevics al poder
El Govern Provisional va decidir mantenir a Rússia en la guerra, amb el que es va mantenir el descontent. Tampoc va repartir terres, com esperaven els camperols. En aquestes circumstàncies, els Bolxevics de Lenin es van comprometre al fet que, si arribaven al poder, traurien a Rússia de la guerra, repartirien terres als camperols i establirien un sistema de Govern basat en els soviets, les fàbriques serien controlades pels obrers i es nacionalitzarien la banca i els transports. Molt ràpid van començar a guanyar adeptes i a controlar més i més soviets.
A l'Octubre, els bolxevics, que ja controlaven la majoria de soviets de les principals ciutats, van donar un colp d'estat, derrocant al Govern Provisional i instaurant un Govern Soviètic. Prompte es va anunciar la Pau, el repartiment de terres i el lliurament del control de les fàbriques als obrers.
6.3.- La Guerra Civil i la creació de la URSS
Va esclatar una Guerra Civil entre els Bolxevics (Exèrcit Rojo) i els seus opositors , que va ser guanyada pels Bolxevics (1918-1921). Durant la guerra, el Partit Comunista de la Uníó Soviètica (PCUS) es va fer amb el monopoli del poder. El nou Estat seria la Uníó de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), amb un sol partit polític, el Comunista., que exercia la seua dictadura sobre el país.
7.1.- El desastre demogràfic i econòmic
La guerra va provocar Déu milions de morts en combat, a més de molts altres civils morts per fam i malalties (grip). L'hegemonia econòmica europea es va enfonsar a causa de les destrosses i els deutes. En canvi, USA es va convertir en la primera potència econòmica.
7.2.- L'organització de la Pau
Es van establir tractats separats amb les potències derrotades. El més important va ser el Tractat de Versalles, establit entre els aliats de l'Entesa i Alemanya. Els vencedors van imposar a Alemanya dures condicions de Pau-
A proposta del president d'USA, Wilson, es va crear la Societat de Nacions, la missió de les quals era fomentar el diàleg entre les nacions per a evitar les guerres. Però en realitat no va servir per res, i grans potències es van negar a ingressar en ella.
7.3.- Nous problemes, nous conflictes
Alemanya va considerar el Tractat de Versalles com una humiliació, que va exacerbar el seu nacionalisme Itàlia va quedar decebuda perquè no es van atendre les seues exigències territorials.
La Uníó Soviètica es va convertir en un model: en diversos països d'Europa van esclatar moviments revolucionaris per a imitar a Rússia.
7.4.- Els Tractats de Paz: un nou mapa d'Europa
-Alemanya es declarava culpable de la guerra, i en conseqüència havia de pagar als vencedors importants reparacions de guerra.
-Alemanya havia de desfer quasi tot el seu Exèrcit, lliurar tots els seus avions, carros de combat i els seus principals bucs de guerra. També havia de lliurar les seues colònies a Gran Bretanya i França.
-Alemanya havia de retornar a França les regions d'Alsàcia i Lorena, i cedir territoris a la nova Polònia (corredor de Danzig).
Aquestes condicions van ser molt humiliants per als alemanys.
Les potències vencedores van decidir destruir els antics imperis europeus, fent aflorar les nacionalitats que contenien:
- Rússia va cedir territoris a Polònia (que va reaparèixer com a nació).
- L'Imperi Turc va ser desintegrat, i els seus territoris a Pròxim Orient van ser convertits en Protectorats (“Mandats”) de Gran Bretanya i França.
- L'Imperi Austro-Hongarés va ser dividit, naixent així com estats separats Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.
Però algunes d'aquestes noves nacions també tenien problemes amb les seues nacionalitats internes.