Imperialisme, Primera Guerra Mundial i Literatura Medieval i Renaixentista: Resum Complet

Imperialisme

Causes

• Tenien que vendre l'excedent de la seva producció i havien de comprar matèries primeres.
• Excés de població, dificultat per trobar feina i tensions socials.
• Les fronteres s'havien estabilitzat i l'expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees.
• El nacionalisme defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes a imposar-se sobre altres pobles.

Colonialisme: dominació d'un país o d'un territori per part d'una potència estrangera.

1a Guerra Mundial

Noves armes

Llançaflames, llançamines, tancs, submarins, bombarders, gasos tòxics i metralladores.

Situació general d'Europa

França

• Té un fort desenvolupament de la xarxa de transports i la indústria pesant.
• Sistema polític democràtic.

Gran Bretanya

• Competència industrial amb Alemanya.
• Sistema polític democràtic.

Rússia

• Societat agrícola (sistema agrari antic → feudalisme).
• Règim tsarista dictatorial (absolutisme).
• Moviments revolucionaris (marxisme i anarquisme).
• Autarquia (consumim tot allò que produïm).

Alemanya

• Competència industrial amb Gran Bretanya.
• Sistema polític autoritari.

Àustria-Hongria

• Societat agrícola i rural.
• Sistema polític autoritari.

Espanya

• País neutral.
• Regnat d'Alfons XIII.
• Societat agrícola.
• Conflictivitat social i política i crisi econòmica.

Sistema d'aliances

Doble Aliança o Dúplice (1879)

Entre Alemanya i Àustria-Hongria. Pacte de França amb l'Imperi rus.

• Alimentació
• Per baixar cap al Mediterrani.

Triple Aliança (1882) o Potències Centrals

Entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.

• Per baixar al Mediterrani.
• Per recuperar Trieste i Trentino.
• Repartiment del Nord d'Àfrica.

Entesa Cordial (1904)

Entre França i Gran Bretanya.

• Repartiment del Nord d'Àfrica (Gran Bretanya: Egipte; França: la resta).

Triple Entesa (1907)

Entre França, Gran Bretanya i Rússia.

• Perquè França inverteix en indústria a Rússia.
• Perquè Rússia baixi cap avall per tancar el pas a Alemanya.

Situació dels dos blocs a l'inici de la guerra

Triple Entesa

• Superioritat: potencial demogràfic, potencial naval, territoris no europeus (imperialisme), control de rutes comercials i de matèries primeres per a la industrialització.
• Problemes: a Gran Bretanya no hi ha servei militar obligatori; problema de mobilitat de Rússia.

Triple Aliança

• Superioritat: Alemanya és superior a nivell militar i en la xarxa de transports, sobretot el ferrocarril.
• Problemes: superioritat del front est contra Rússia, però inferioritat en el front oest davant França.

Crisis prèvies

Les crisis marroquines (1906-1911)

• Conferència d'Algesires (1906).
• Alemanya està en desacord i anima a revoltar-se contra França i Espanya (població de Fes).
• Conseqüència: a Alemanya se li donen colònies: Togo, Camerun, desert de Namíbia i part d'Uganda.

Els Balcans i el nacionalisme eslau

• Àustria-Hongria domina territoris eslaus perquè: no té colònies i és una sortida al mar.
• Sèrbia vol fer un gran país eslau, animada per Rússia.

Altres punts de discòrdia

• Itàlia vol Trieste i Trentino.
• Les illes gregues de l'Egeu estan en possessió de l'Imperi turc.
• Polònia forma part d'Alemanya, Àustria-Hongria i Rússia.

Causes

La rivalitat econòmica

• Rivalitat industrial entre Regne Unit i Alemanya.
• Ajudes econòmiques d'uns països a uns altres.
• Rivalitat en la indústria naval entre Alemanya i Gran Bretanya.

La cursa d'armament

L'imminent conflicte bèl·lic farà que els països comencin a desenvolupar la indústria armamentística.

Les rivalitats territorials i colonials

• Els grans imperis colonials pertanyen a França i Regne Unit.
• Àustria-Hongria no té colònies.
• Alemanya té Togo, Camerun, Uganda i el desert de Namíbia.

L'augment de l'esperit nacionalista

• Pangermanisme: exaltació de la cultura, llengua, tradicions i territori d'un passat alemany.
• Paneslavisme: exaltació de la cultura, llengua, tradicions i territori d'un passat eslau.

El desencadenament de la guerra

• Àustria-Hongria, animada per Alemanya, creu necessari neutralitzar Sèrbia.
• Pretext: assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, hereu de l'Imperi austrohongarès, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, per Gavrilo Princip, del grup «La Mà Negra».
• Àustria-Hongria envia un ultimàtum a Sèrbia, en què li demana que investigui l'atemptat i abandoni el paneslavisme.
• El sistema d'aliances porta a la guerra.

Literatura medieval

Els cantars de gesta

Finalitat: informar dels principals esdeveniments i fets bèl·lics i ensenyar pautes de comportament.

• Contingut: narren fets històrics.
• Protagonista: un heroi.
• Mètrica: versos dividits en dos hemistiquis per una pausa, nombre indeterminat de síl·labes (domina el de 14 o 16) i rima assonant.

El Cantar del Mio Cid

És el cantar de gesta més extens i millor conservat de la literatura castellana. Es tracta d'un text anònim que narra les proeses d'un personatge històric, Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. Consta de 3.730 versos, la majoria de 14 síl·labes, dividits en dos hemistiquis. Destaquen els següents trets:

• Caràcter juglaresc. Va ser compost per ser recitat. Per això abunden els recursos que permeten mantenir l'atenció del públic: fórmules èpiques, repeticions, exclamacions...
• Senzillesa estilística. No predominen els recursos ni els elements complexos; la narració i el dramatisme es combinen amb senzillesa.

El romancer

Està format per una sèrie variable de versos octosíl·labs, amb rima assonant en els parells i els imparells lliures. Presenta els següents trets:

• Senzillesa i sobrietat de recursos: descripcions breus, escassetat d'adjectius, ús del diàleg per aportar agilitat al text...
• Caràcter oral. Exigeix recursos propis del discurs oral: repeticions, apòstrofes, frases introductòries, crides d'atenció a l'oient, exclamacions...
• Fragmentarisme. Els romanços se centren en un moment determinat de l'acció i, sovint, la narració s'interromp bruscament sense que es conegui el desenvolupament final.

Exemple: Romance del prisionero.

La prosa didàctica

Exemple: El conde Lucanor

• Temes: són molt variats, però comparteixen un mateix objectiu: ensenyar. Per a això, l'autor ofereix ensenyaments de tipus pràctic.
• Personatges: també són molt variats: històrics o reals, gent comuna, fins i tot animals amb trets humans.
• Estructura: comencen amb el plantejament de la qüestió, a la qual es respon amb un conte o exemple, i acaben amb l'ensenyament de conclusió, que es presenta en vers.
• Estil: Don Juan Manuel és el primer escriptor amb consciència de ser-ho. Això es reflecteix en la seva preocupació pel llenguatge i en la seva voluntat de crear obres ben escrites.

La Celestina

És una obra de Fernando de Rojas, nascut a La Puebla de Montalbán. El títol varia segons l'edició: Comedia de Calisto y Melibea, Tragicomedia de Calisto y Melibea... però la denominació popular de La Celestina s'ha imposat com a títol definitiu.

Argument

Calisto, un jove noble, s'enamora perdudament de Melibea. El jove, aconsellat pel seu criat Sempronio, recorre a la vella Celestina perquè l'ajudi a vèncer la resistència de Melibea i aconseguir el seu amor. Sempronio i Pármeno, l'altre criat de Calisto, exigeixen a Celestina que comparteixi amb ells els guanys que obté del seu amo. Portada per l'avarícia, Celestina es nega i és morta pels criats de Calisto. En una de les seves cites nocturnes, Calisto mor en intentar saltar la tàpia del jardí de Melibea. Aquesta, en assabentar-se de la mort del seu amant, se suïcida llançant-se d'una torre.

Va ser escrita a finals del segle XV i, per això, en aquesta obra s'aprecia una barreja d'elements medievals i renaixentistes.

Propi del món medieval

• El món realista de personatges com Celestina i els criats.
• L'afany moralitzant i didàctic de mostrar els efectes catastròfics de les passions (l'amor prohibit i l'avarícia).
• El llenguatge popular utilitzat pels personatges plebeus.

Propi del món renaixentista

• La valoració de l'amor i del plaer.
• L'individualisme dels personatges.
• El llenguatge culte i refinat dels personatges nobles.