Imperialisme i Pau Armada (1870-1914): Causes, Potències i Conseqüències

Europa i el món entre 1870 i 1914

Entre 1870 i 1914 es va caracteritzar per un pamflet internacional marcat per la pau i l'expansió de la democràcia. La prosperitat econòmica va ser afavorida pels avenços de la Segona Revolució Industrial i el desenvolupament del gran capitalisme. Es va produir:

• Un fort creixement demogràfic.
• Una millora de les condicions dels treballadors i el progrés del moviment obrer.

La política imperialista va crear rivalitats entre països i va acabar desencadenant la Primera Guerra Mundial.

Grans potències internacionals

L'Europa occidental, el Regne Unit en finalitzar l'època victoriana, va perdre la primacia industrial en favor d'Alemanya i dels Estats Units, però va continuar sent la primera potència comercial i financera del món. França va mantenir-se entre les grans potències. La resta del continent tenien un desenvolupament menor, i l'àrea dels Balcans era un vèrtex on xocaven els interessos independentistes amb els afanys expansionistes dels imperis austrohongarès i rus.

Fora d'Europa van aparèixer noves potències:

• Els Estats Units, després de la Guerra de Secessió, es van convertir en la primera potència industrial.
• El Japó va emprendre una ràpida industrialització que en va elevar el pes.

L'època victoriana és el període de la història britànica amb el regnat de Victòria I, el més llarg dels monarques britànics durant aquesta època. El Regne Unit va ser l'estat més poderós.

Relacions internacionals a Europa

1) Sistemes bismarckians

El canceller Bismarck va organitzar les relacions internacionals d'Europa. L'objectiu era aïllar França, ressentida per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena en la Guerra francoprussiana, i evitar que s'aliés amb Rússia en contra d'Alemanya. Va desenvolupar un sistema d'aliances basat en la diplomàcia secreta, però va fracassar.

2) Pau armada

Va ser el període en el qual els països intentaven solucionar els conflictes mitjançant la diplomàcia, però, com no acabaven d'estar convençuts, es preparaven per a la guerra. Es van organitzar dos blocs:

• La Triple Entesa, formada per França, Rússia i el Regne Unit.
• La Triple Aliança, formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.

Acabarien enfrontant-se en la Primera Guerra Mundial.

Sistemes polítics

1. A l'Europa occidental es van imposar sistemes parlamentaris.
2. A l'Europa central i oriental van predominar els sistemes polítics autoritaris: l'imperi austrohongarès, l'imperi rus i l'imperi otomà.
3. Fora d'Europa, els Estats Units van adoptar un sufragi universal masculí i el Japó va implantar un sistema parlamentari.

Imperialisme i colonialisme

Imperialisme: a partir de 1870 les grans potències mundials van iniciar una nova expansió colonial que es va basar en la conquesta i l'explotació econòmica sistemàtica del nombre més gran possible de territoris d'Àfrica, Àsia i el Pacífic. L'expansió colonial va ser liderada per les principals potències europees: el Regne Unit i França, seguits per altres països com Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Espanya i Rússia, i a més els Estats Units i el Japó.

Causes de l'imperialisme

1. Polítiques i estratègiques: la possessió de colònies es va convertir en un criteri per a mesurar la grandesa i el poder dels països. Hi havia raons estratègiques, com el control d'una ruta comercial i la protecció d'un territori, i també la necessitat d'evitar que altres països rivals l'annexionessin.
2. Demogràfiques: els territoris proporcionaven espai per enviar els excedents demogràfics nacionals i reduir les tensions socials internes.
3. Econòmiques: l'augment de la producció de la Segona Revolució Industrial va provocar la necessitat de buscar matèries primeres per a la indústria i mercats nous sense barreres duaneres.
4. Ideològiques: certs corrents ideològics van manipular les idees de Darwin i les van utilitzar interessadament per proclamar la superioritat de la raça blanca i la seua missió de civilitzar la resta del món.

Formes de domini colonial

1. Concessions comercials: obtingudes de països independents, les potències es repartien àrees d'influència. És el cas de la cessió de ports per a comerciar amb la Xina.
2. Protectorat: mantenia el govern indígena, però la potència colonitzadora, a fi de protegir-lo, controlava la política exterior, l'exèrcit i l'explotació de certs recursos.
3. Colònies: territoris sotmesos a la sobirania de la potència colonitzadora. Podien ser de:
   • Posició: controlaven territoris considerats estratègics per la metròpoli.
   • Poblament: assentaven una nombrosa població estrangera.
   • Explotació: tenien majoria de població indígena sotmesa al control administratiu i militar de la potència estrangera, que explotava els recursos econòmics i els indígenes com a mà d'obra.

L'expansió dels imperis colonials

El repartiment d'Àfrica: Àfrica era un territori gairebé desconegut fins que les principals potències colonitzadores van aspirar a crear imperis continus per evitar enfrontaments. Les potències es van reunir a la Conferència de Berlín, on es va fer el repartiment d'Àfrica.

L'expansió per Àsia i Oceania: a Àsia hi havia estats ben organitzats, com la Xina i Pèrsia. D'ací en endavant va ser més freqüent el sistema de concessions. Alguns territoris van passar a mans del Regne Unit, com l'Índia i Birmània. De França va ser Indoxina, excepte el Regne de Siam, i dels Països Baixos, Indonèsia. Rússia va incorporar Sibèria. Els Estats Units van expulsar Espanya de les Filipines i Puerto Rico i van controlar Cuba. El Japó va iniciar l'ocupació de Corea i Manxúria, on va xocar amb la Xina i Rússia.

Conseqüències del colonialisme

1) Impacte sobre les societats indígenes:

• Política: els governs locals van ser eliminats o sotmesos al control estranger. El traçat arbitrari de les fronteres va originar conflictes.
• Demogràfica: la mortalitat va retrocedir gràcies als progressos mèdics i higiènics, però la població indígena va descendir a causa del contagi de malalties.
• Econòmica: van obligar els indígenes a treballar en el seu benefici, van arrabassar les terres i van substituir els cultius tradicionals per cultius d'exportació. Van imposar un comerç desigual basat en l'exportació de matèries primeres i en la compra de manufactures, cosa que va impedir la industrialització i va crear ponts.
• Social: societat marcada per un fort contrast entre la minoria estrangera que controlava el govern i la població indígena obligada a treballar.
• Cultural: les llengües, creences i cultures indígenes van ser desplaçades per les estrangeres.

2) Conseqüències per a les metròpolis: va aportar superioritat mundial, poder polític, riqueses, estímul per a la industrialització i coneixement directe d'altres civilitzacions. Per contra, va generar enfrontaments polítics i econòmics internacionals.

Espanya en el segle XIX

Al segle XIX van desaparèixer a Espanya les estructures de l'Antic Règim, i hi van haver canvis i transformacions, però van ser limitades. Espanya es trobava endarrerida respecte a les grans potències europees, cosa que es va deure a:

• Canvis polítics: es van produir en un ambient de gran inestabilitat i amb la pèrdua de la major part de l'imperi colonial.
• Creixement demogràfic: va ser moderat a causa de taxes de mortalitat altes i de crisis de subsistència i epidèmies.
• Progressos econòmics: van ser tardans i lents. A principis del segle XX, Espanya continuava sent un país agrari.
• Societat: va continuar encapçalada pels terratinents, que van conservar intacta la seua influència. Els camperols eren nombrosos, i la burgesia i el proletariat van créixer poc.
• Cultura: marcada