Imperialisme, Primera Guerra Mundial i Revolució Russa: Història del segle XX
Español5,58 KB
Els imperis autoritaris i liberals a finals del segle XIX
Imperis autoritaris, com Alemanya o l'Imperi austrohongarès, on monarques poderosos dominaven parlaments sense poder i ciutadans sense drets.
Països liberals, com el Regne Unit i França, es caracteritzaven per la separació de poders, nous drets i llibertats per als ciutadans, i una representació socialista als parlaments.
Rússia, on el tsar tenia un control total sobre la política, les lleis, l'exèrcit i la religió, amb una diversitat ètnica i cultural, però amb imposició de la llengua i la cultura russes, a més de repressió política.
Els Estats Units, que després de la Guerra Civil, van conquerir territoris com les Tretze Colònies i van lidiar amb l'esclavitud i la discriminació racial als estats del sud.
Japó, sota l'emperador Meiji, va experimentar una transformació cap a una societat industrial, obrint-se al comerç amb els Estats Units i Europa i actualitzant la seva cultura.
L'imperialisme
L'imperialisme va ser una característica clau d'aquesta època, en què les potències europees i els Estats Units van estendre el seu domini sobre territoris colonials. Les causes incloïen motius econòmics, religiosos, polítics, ideològics i científics.
Les colònies imperials
Les colònies imperials van ser controlades de diverses maneres, com a colònies, protectorats i concessions, per potències com l'Imperi Britànic, l'Imperi Francès, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Rússia, els Estats Units i el Japó.
La Conferència de Berlín
La Conferència de Berlín (1884-1885) va dividir l'Àfrica entre les potències colonials, establint les formes de domini i posant fi als conflictes entre elles.
La Primera Guerra Mundial (1914-1919)
El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa van ser assassinats a Sarajevo, iniciant una sèrie d'esdeveniments que van portar a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia, seguida per Alemanya, que va declarar la guerra a Rússia i a França, i el Regne Unit, que va declarar la guerra a Alemanya.
La guerra es va estendre a altres potències i els seus imperis: l'Imperi Otomà i Bulgària es van unir a Alemanya i Àustria-Hongria, mentre que els aliats de Rússia, França i el Regne Unit van ser Itàlia, Romania, Grècia, la Xina i el Japó. Les batalles es van intensificar a la frontera entre França i Alemanya, així com entre Rússia i Alemanya.
La guerra de trinxeres
Entre 1914 i 1917, es va lliurar la guerra de trinxeres, amb enfrontaments entre Alemanya, el Regne Unit i França. Els aliats van guanyar terreny a l'Àfrica i Àsia.
- 1917: Rússia es va retirar de la guerra i els Estats Units van entrar en suport dels aliats.
- 1918: es va signar la pau entre Alemanya i Rússia, tot i que les batalles van continuar a França i Alemanya. Turquia, Àustria i Alemanya es van rendir, i l'armistici entre Alemanya i els aliats va posar fi a la guerra el 11 de novembre de 1918.
- 1919: es va establir la Societat de Nacions per mantenir la pau i resoldre conflictes internacionals.
Alemanya i les altres potències derrotades van afrontar conseqüències com el pagament de reparacions de guerra, la reducció dels exèrcits i canvis territorials, com la divisió de l'Imperi austrohongarès. Alemanya va ser considerada responsable de la guerra i obligada a pagar.
La Revolució Russa
A principis del segle XX, Rússia va experimentar un creixement industrial i la construcció de ferrocarrils, finançats en part per empreses estrangeres. Van sorgir diversos partits polítics que s'oposaven al tsarisme: els Socialistes Revolucionaris, els Demòcrates Constitucionals i els Socialdemòcrates, dividits en bolxevics, liderats per Lenin, i mencheviques.
La primera revolució es va produir a causa d'una crisi econòmica i de la derrota de l'exèrcit rus a mans del Japó, cosa que va provocar una mobilització popular i la formació d'assemblees anomenades sòviets, encara que el tsar no va seguir les regles.
Durant la Primera Guerra Mundial, Rússia va afrontar derrotes militars, problemes socials i escassetat d'aliments.
- Revolució de febrer de 1917: una vaga general i la desobediència de l'exèrcit van portar a l'abdicació del tsar i a l'establiment d'un govern presidit per Kerenski.
- Revolució d'octubre de 1917: els bolxevics van assaltar el Palau d'Hivern i van detenir el govern provisional, establint el govern de Lenin.
Lenin va cridar les tropes russes a sortir de la Primera Guerra Mundial i va promoure millores laborals i la redistribució de terres.
La URSS i l'era de Stalin
El 1921 es va iniciar una nova política econòmica que permetia el transport, el comerç i les empreses privades. El 1922 es va establir la URSS, una federació de repúbliques autònomes amb un predomini del Partit Comunista.
Després de la mort de Lenin el 1924, Stalin es va convertir en dictador, instaurant una purga política, el realisme socialista en l'art i una economia planificada amb col·lectivització agrícola i control estatal de les indústries.