Imperialisme europeu: causes i organització territorial

Context: la segona revolució industrial i l'expansió europea

Els països europeus que es trobaven en la segona revolució industrial, i per tant eren els més desenvolupats d'Europa, per mantenir l'alt desenvolupament que havien adquirit es llençaren a finals del s. XIX a la conquesta de territoris d'altres continents, en concret Àsia, Àfrica i Oceania.

Causes econòmiques

Els països europeus més industrialitzats cercaven nous mercats, matèries primeres i llocs on invertir els capitals excedents. Com ja es trobaven limitats dins la resta de països europeus a causa de la primera Revolució Industrial, la conquesta de territoris ultramarins va esdevenir primordial.

• Matèries primeres: productes agrícoles i minerals necessaris per a la indústria.
• Nous mercats: vendre productes manufacturats.
• Inversió de capitals: rendibilitat per als capitals excedents.

Causes demogràfiques

Durant el s. XIX es va produir a Europa la denominada "revolució demogràfica" o "explosió blanca", caracteritzada per un increment considerable de la població. Això estimulà l'emigració cap a altres continents; els governs la fomentaven perquè ajudava a evitar greus enfrontaments socials i permetia mantenir el mateix grau de desenvolupament econòmic.

Causes polítiques i estratègiques

Cap país podia expandir-se més dins el continent europeu: des de la consolidació d'estats com Itàlia i Alemanya, a partir de 1871, la continuació de l'expansió es veié dirigida cap a altres continents (Àsia, Àfrica, Oceania). Un país ric amb més territori significava més poder i més prestigi internacional. També hi havia el control de punts geogràfics estratègics: les grans potències rivalitzaven pel seu control, ja que això suposava gran influència política i econòmica. Aquesta rivalitat acabà conduint a la Primera Guerra Mundial.

Causes ideològiques

Els europeus més avançats tecnològicament i amb una cultura diferent als territoris conquerits (molts d'aquests tenien una estructura política mínima) se sentien, en general, superiors. Creien que havien d'occidentalitzar els pobles colonitzats; aquesta imposició cultural a vegades es combinava amb actituds racistes.

Exploracions geogràfiques

A mitjans del s. XIX gran part de l'interior d'Àfrica, d'Àsia i d'Oceania era pràcticament desconeguda pels europeus. La recerca de nous territoris per conquerir implicà que els governs facilitessin expedicions científiques i geogràfiques. Els exploradors més destacats eren britànics i francesos. Un cop explorat i cartografiat el territori, la conquesta era més fàcil i ràpida.

Organització territorial

Tipus de colònies segons la seva administració:

Colònies d'explotació

Són les destinades a l'explotació econòmica i en les quals la metròpoli exercia una política d'ocupació, tant política com econòmica. La metròpoli exercia el control total. Les terres sovint eren propietat dels colonitzadors europeus, que creaven grans plantacions de productes de luxe (cacau, cafè, sucre, te...) o explotaven mines d'or i diamants, obtenint grans beneficis en el mercat internacional. La mà d'obra era indígena i era pagada miserablement. El control del comerç, majoritàriament exterior, i el govern polític de la colònia (governador i militars europeus) quedaven en mans de la metròpoli.

Colònies de poblament

Eren colònies que, per condicions climàtiques semblants a les d'Europa i per l'escàs nombre d'indígenes, rebien una nombrosa població europea emigrant que s'hi establia de manera permanent. Aquest tipus de colònies tenia una relació especial amb la metròpoli; la majoria d'emigrants procedien de la pròpia metròpoli i aquestes colònies solien gaudir d'una certa autonomia en el govern interior.

Protectorats

Eren territoris en els quals hi havia estats amb certa estructura i reconeixement internacional. En aquests casos la metròpoli permetia que els indígenes es governessin internament per si mateixos, tot i que estaven controlats per europeus en aspects clau. Alguns exemples destacats són Egipte (protectorat britànic) i el Marroc (protectorat francès i espanyol).