L'Imperialisme dels Estats Units i el Japó al Segle XIX
Ciencias sociales3,71 KB
L'imperialisme dels Estats Units
A finals del segle XIX, els EUA experimenten un creixement econòmic espectacular.
El proteccionisme europeu "obligà" els nord-americans a cercar noves àrees de comerç on vendre els seus excedents de producció.
L'imperialisme dels EUA presenta unes característiques diferents de l'europeu i el japonès, basant-se principalment en dos aspectes:
- Ingerència en els afers interns dels països (control dels governs) més que no pas la conquesta territorial i el control directe.
- Control de rutes comercials en defensa dels interessos de les grans companyies (empreses) americanes.
L'expansionisme americà es va dirigir:
- Al Carib, el centre i el sud del continent americà: "Amèrica pels americans".
- Cap al control de l'estret de Bering, pas entre Amèrica i Àsia, per la qual cosa compra Alaska a Rússia (1867).
- Cap a l'oceà Pacífic, buscant posicions estratègiques (illes) per tal de protegir les rutes comercials amb els mercats asiàtics.
L'expansionisme japonès
El Japó arriba al segle XIX essent una societat feudal de caràcter medieval.
La Revolució Meiji (1868)
L'any 1868 es produeix l'abolició de les estructures feudals i s'inicia una profunda modernització econòmica.
Aquest creixement econòmic i la modernització social van transformar el Japó en una potència imperialista que rivalitzarà pel control d'Àsia.
El Japó inicia el seu expansionisme cap a la costa asiàtica de l'oceà Pacífic per:
- Obtenir aliments per a la seva creixent població.
- Obtenir matèries primeres per a la seva indústria tèxtil.
- Protegir-se del poder de la Xina i Rússia (potències tradicionals de la zona).
L'expansionisme territorial portarà el Japó a tenir conflictes bèl·lics amb les altres potències de la zona.
La relació entre els imperis colonials
El repartiment ràpid del món (1880-1914) va provocar friccions i conflictes entre les potències colonials. Entre els més importants cal destacar:
- Fashoda (1898): Conflicte entre França i Anglaterra a Àfrica (pel control del ferrocarril).
- Guerra de Cuba: Enfrontament entre Espanya i els EUA.
- Guerra Russo-Japonesa (1905).
Per prevenir aquestes friccions, s'organitzaren congressos i reunions entre els països europeus, com la Conferència de Berlín.
El 1885, catorze països europeus es reuniren a Berlín per prendre una sèrie d'acords per regular la conquesta i el repartiment del continent africà.
La Conferència de Berlín
Els 14 països europeus reunits a Berlín acorden una sèrie de normes per evitar enfrontaments entre ells en la conquesta i colonització d'Àfrica:
- El país que ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland).
- Per considerar com a propi un territori, cal l'ocupació efectiva, real i permanent del territori i no només els drets històrics.
- La navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal) serà lliure i no es podrà impedir el pas per cap territori.
- Cada potència ha de comunicar a les demés quins territoris considera com a propis per evitar ingerències d'un altre país.
Malgrat els acords, els enfrontaments colonials continuaren i foren una de les causes de la Primera Guerra Mundial.