L'Imperialisme i el Colonialisme: Tipus de Dominació i Grans Imperis

Tipus de Dominació Colonial

Els Protectorats

Són territoris als quals se’ls respecta el govern autòcton, però controlat per la metròpoli. Són considerats “governs titella”. Es donen en el cas de territoris difícils de conquerir o amb un govern indígena fort. (Exemples: Marroc, Egipte).

Els Dominis

Eren territoris amb població indígena escassa. En aquest cas s’hi establien emigrants europeus de forma permanent que s’apropiaven del territori. Amb el temps disposaren d’un govern autònom propi i acabaren independitzant-se de les metròpolis. (Exemples: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Algèria).

Les Concessions

Són territoris cedits a la metròpoli durant un temps pels governs locals. Solen ser llocs de gran importància estratègica o comercial (*els ports*). Exemple: La Xina va cedir Hong Kong a la Gran Bretanya durant 100 anys (tornat a la Xina el 1997).

L'Explotació Econòmica i la Vida a les Colònies

L’objectiu principal de la dominació i control dels nous territoris per part dels colonitzadors era l’Explotació Econòmica.

Mètodes d'Explotació

Els colonitzadors s'apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions on es cultivaven productes que no es podien cultivar a Europa, o bé explotaven la riquesa dels minerals del subsòl.

Productes de les Plantacions

• Cafè
• Sucre
• Cacau
• Cautxú

Minerals Explotats

• Or
• Carbó
• Diamants
• ...

Impacte Social en la Població Nativa

La població nativa proporcionava mà d’obra barata i, molt sovint, era maltractada i sotmesa a situacions properes a l’esclavitud.

La població autòctona en la major part dels territoris dominats va ser explotada, però també va ser sotmesa en alguns casos, com a Austràlia o Nova Zelanda, a una política d’extermini, essent substituïda pels colonitzadors.

A la major part de les colònies, colonitzats i colonitzadors vivien realitats completament separades. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació.

L'expansió colonial va imposar la civilització occidental a la població colonitzada, que va haver de modificar les seves formes de vida i aprendre la llengua del colonitzador.

L'Imperialisme i la Formació dels Grans Imperis

L’imperialisme es va centrar principalment a Àfrica, Àsia i el Pacífic. En molt poc temps, gran part d’aquests territoris van passar a ser dominats i controlats per una minoria de potències industrialitzades, principalment europees.

La cursa pel control i domini d’aquests territoris va donar lloc a conflictes bèl·lics amb els pobles dominats i a les primeres friccions entre les potències conqueridores.

Expansió Colonial Europea: Els Grans Imperis

L'Imperi Britànic: El Més Extens

És l’imperi més gran, amb presència a tots els continents (33 milions de km², 450 milions de persones). Regnava la reina Victòria, per això aquest període és conegut com l’època victoriana.

L'Imperi Francès: Segona Potència

És el segon imperi en extensió. S'estén principalment per Àfrica i Àsia.

Amb la Gran Bretanya es va disputar el domini de la zona central d’Àfrica, produint-se el 1898 el Conflicte de Fashoda. Aquest va ser un conflicte molt greu que va estar a punt de fer esclatar la guerra entre les dues grans potències. Només la retirada francesa ho va impedir.

Altres Potències Colonials Europees

Alemanya

Va arribar tard a la cursa colonial, fet que va provocar conflictes.

Possessions Alemanyes

• Àfrica: Tanganika, Camerun, Togo, Namíbia.
• Oceania: Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes.

Holanda

Possessions Holandeses

• Índies Orientals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea.

Bèlgica

Possessions Belgues

• Congo Belga.

Itàlia

Possessions Italianes

• Eritrea, Somàlia i Líbia.

Portugal

Possessions Portugueses

• Angola, Moçambic, Guinea Bissau, Timor Oriental, Macau.

Espanya

Possessions Espanyoles

• Pèrdues de 1898: Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam.
• Possessions posteriors: Guinea Equatorial, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc.