Imperialisme i colonialisme: causes, tipus i conseqüències

Imperialisme: definició i context

Imperialisme: domini d’un país (metròpoli) sobre d’altres (colònies) per mitjà de la força militar, econòmica o política. En conseqüència, l’economia, la política i la cultura queden sotmeses als interessos dels estats estrangers colonitzadors.

Llocs: Àsia i Àfrica

Imperis més extensos: britànic i francès

Causes de l'imperialisme

Al darrer quart del segle XIX van ser protagonistes les potències europees, els Estats Units (EUA) i el Japó, amb l’objectiu de dominar i conquerir territoris arreu del món (1914 – 85% del planeta sota influència colonial).

1.1. Causes econòmiques

En busca de nous mercats; comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó...) i productes colonials (xocolata, sucre, te...) al millor preu possible; invertir els excedents de capital en llocs amb mà d’obra barata per obtenir majors beneficis.

1.2. Causes demogràfiques

Excedent de població europea (caiguda de la mortalitat, explosió demogràfica, èxode rural, emigració) que impulsava la recerca de noves terres i mercats.

1.3. Interessos polítics i estratègics

Exaltació nacionalista: recerca de poder i prestigi internacional. Motius estratègics: control de rutes marítimes, obstaculitzar els competidors i protecció de colònies importants.

1.4. Motivacions ideològiques

Missió civilitzadora: idees racistes sobre la supèrioritat de la raça blanca; pressió d’organitzacions i societats geogràfiques; expansió del cristianisme (missions) i la justificació de l’expansió com a missió civilitzadora d’Europa.

Els interiors d’Àfrica, d’Àsia i dels oceans eren en gran part desconeguts, així que es van dur a terme recerques i exploracions que van propiciar viatges científics i explotacions geogràfiques.

Tipus de colònies

Segons com el país conqueridor organitzava o explotava els territoris, es distingien diversos tipus:

• Colònies: exemples: Índia, diverses colònies africanes, Indoxina... La metròpoli exercia el poder absolut; no tenien govern propi sinó que depenien de la metròpoli; explotaven els seus recursos naturals utilitzant la població autòctona com a mà d’obra en condicions de quasi esclavitud.
• Protectorats: exemples: Marroc, Egipte... Se’ls respectava formalment el govern autòcton, però aquest quedava controlat per la metròpoli.
• Domini: exemples: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Algèria. Zones amb població indígena escassa i elevada presència d’emigrants europeus; disposaven de govern autònom i, eventualment, s’independitzaven de la metròpoli.
• Concessió: territoris cedits a la metròpoli durant un temps pels governs locals; zones de gran importància estratègica o comercial. Exemple: la Xina va cedir Hong Kong al Regne Unit durant 100 anys.

Vida a les colònies

La població autòctona va ser explotada i sotmesa a polítiques d’extermini en alguns casos, essent substituïda per colons (per exemple, a Austràlia o Nova Zelanda). Colonitzats i colonitzadors vivien realitats completament separades; les relacions eren jeràrquiques i de subordinació. L’expansió colonial va imposar la cultura i les institucions occidentals a la població colonitzada.

Repartiment del món

• Colonització d’Àfrica: va ser molt ràpida; la Conferència de Berlín va establir les normes i les zones que ocuparia cada potència.
• Colonització d’Àsia: la Xina ofería un gran mercat — les Guerres de l’Opi van forçar l’obertura de ports xinesos al comerç exterior i la presència d’interessos occidentals per a l’explotació de les seves riqueses.
• Imperi britànic: posseïa el major imperi colonial; el principal va ser l’Índia.
• Imperi francès: era el segon imperi colonial, amb presència sobretot al nord d’Àfrica i al sud-est asiàtic.
• Imperi japonès: Corea i Formosa (Taiwan).
• Estats Units: presència al Pacífic, al Carib i a Panamà.
• Altres imperis europeus: Itàlia → Líbia; Espanya → Golf de Guinea, Sàhara i nord del Marroc...

Conseqüències

4.1. Civilització europea: modificació del paisatge (nous països, noves fronteres); impacte demogràfic (canvis en la mortalitat i augment de població en alguns casos); alfabetització i construcció d’escoles, però també processos d’aculturació.

4.2. Transformació econòmica: predominança dels interessos econòmics dels colonitzadors; foment de plantacions; l’artesania local es va arruïnar davant dels productes industrials importats.

4.3. Canvis socials i culturals: imposició de jerarquies racials i pèrdua d’identitat cultural a causa de la difusió de la cultura colonial.

Crisi de 1873 i sobreproducció

Crisi de 1873 per sobreproducció a Europa (especialment agrícola): la crisi al camp va reduir el consum, moltes indústries van tancar i va augmentar l’atur. Això va provocar la necessitat de cercar nous mercats i va ser un factor que va alimentar l’expansió imperial.