L'Imperialisme al Segle XIX: Repartiment d'Àfrica i Àsia

El Repartiment d'Àfrica: Causes i Acords

Bismarck va proposar la Conferència de Berlín (1885), on es va acordar:

• La lliure circulació pels rius Congo i Níger.
• Per ocupar una colònia, la metròpoli havia de dominar militarment els territoris i comunicar-ho diplomàticament a altres potències, establint així una nova colònia.
• El domini del litoral del continent legitimava una futura ocupació de l'interior.

Repartiment d'Àfrica per Potències

• Gran Bretanya: Egipte, Sudan, Uganda, Kenya, Unió Sud-africana, Rhodèsia, Somàlia Britànica, Costa d'Or, Nigèria, Sierra Leone i Gàmbia.
• França: Algèria, Marroc, Tunísia, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, l'illa de Madagascar i Somàlia Francesa.
• Alemanya: Àfrica Oriental Alemanya, Camerun, Àfrica Sud-occidental i Togo.
• Bèlgica: Congo Belga.
• Portugal: Moçambic, Angola, Guinea Bissau.
• Itàlia: Líbia, Somàlia Italiana i Eritrea.
• Espanya: El Rif Marroquí, Ifni, Río de Oro, Río Muni, Illa de Fernando Poo.

Conflictes Derivats del Repartiment d'Àfrica

• El de Fashoda (1898): Al Sudan, on es van trobar les tropes franceses i britàniques. La retirada dels primers va suposar el domini dels segons sobre la regió.
• La Guerra dels Bòers: Els anglesos de Sud-àfrica van envair unes terres (Transvaal i Orange) que estaven ocupades pels holandesos. El motiu fou el descobriment de mines de diamant. Els britànics van obtenir la victòria i se les van annexionar.

L'Imperialisme a Àsia: Noves Potències i Conflictes

Es diferencia del cas africà perquè a Àsia van intervenir noves potències colonials (Japó, Estats Units i Rússia).

Rivalitats i Conflictes Colonials a Àsia

• Entre Gran Bretanya i Rússia al centre d'Àsia.
• Entre Gran Bretanya i França al sud d'Àsia.
• Entre els EUA i Espanya a l'Extrem Orient.
• Entre Rússia i Japó a l'illa de Sakhalín.

Distribució Colonial a Àsia

• Gran Bretanya: Des de l'Índia cap a Pèrsia pel nord-oest i per l'est a través de Birmània, Malàisia, Singapur, arribant a Austràlia i Nova Zelanda.
• França: Dominarà la península d'Indoxina, incloent els actuals Vietnam, Laos i Cambodja.
• EUA: Ocuparà Filipines i l'illa de Guam.
• Japó: S'expandirà per Sakhalín, les illes Kurils, la península de Corea, Manxúria i l'illa de Formosa (Taiwan).
• Holanda: Colonitzarà l'arxipèlag d'Indonèsia.
• Rússia: Cap al centre d'Àsia, pel nord de la Xina i al nord de l'illa de Sakhalín.

El Cas Especial de la Xina

Des dels principis del segle XIX, els europeus hi havien establert bases comercials. El 1839, el govern xinès va prohibir l'entrada d'opi, però com els anglesos van continuar venent-lo (el produïen a l'Índia i a Birmània i l'intercanviaven per te xinès), es van produir les Guerres de l'Opi, que van concloure el 1842 amb el Tractat de Nanquín, pel qual els anglesos es van apoderar de Hong Kong. Però el veritable assalt al territori xinès es va produir entre el 1885 i el 1911 (França pel sud-est, Gran Bretanya pel sud, Rússia i Japó pel nord, Alemanya per la península de Shandong). Aquesta penetració estrangera va provocar reaccions nacionalistes com l'Alçament dels Cent Dies i la Revolta dels Bòxers, però tots van fracassar fins que la Revolució Xinesa de 1911 va acabar amb l'imperi de la dinastia Manxú (1912), proclamant-se una República Xinesa amb la intenció d'alliberar-se de la dependència colonial.

Les Noves Potències Imperialistes

Estats Units: L'Imperialisme Americà

L'espectacular creixement econòmic experimentat a finals del segle XIX s'explica per:

• La gran riquesa minera.
• L'abundància de terres de cultiu.
• L'abundància de ramaderia bovina.
• El gran mercat interior, particularment gràcies al ferrocarril transcontinental.

L'expansionisme exterior nord-americà és el resultat del proteccionisme europeu des de la Gran Depressió. És per això que els EUA es van interessar per dues àrees d'expansió:

• Les illes del Carib (Cuba, Puerto Rico, República Dominicana) i el territori centreamericà (Nicaragua i Panamà): perquè els veien com una zona d'expansió natural per vendre els seus productes.
• Els arxipèlags del Pacífic (Hawaii, Wake, Midway, Samoa, Filipines): perquè volien situar-hi bases navals per protegir la ruta cap als potencials mercats asiàtics.

L'imperialisme americà és diferent de la resta de les metròpolis perquè: no conquereix militarment la zona ni imposa el seu poder polític, sinó que interfereix en els assumptes interns dels països i sotmet econòmicament els seus governs.

Japó: L'Era Meiji i l'Expansió Imperial

L'Era Meiji (1867-1912) va modernitzar econòmicament el Japó i va multiplicar per tres el seu exèrcit en deu anys.

Causes de l'imperialisme nipó:

• Proveir-se d'aliment per a una població molt elevada.
• Aconseguir matèries primeres per a la seva industrialització.
• Obtenir territoris per evitar que els posseeixin les potències de la zona (Rússia i Xina).

Àrees d'expansió:

• Illa de Sakhalín.
• Illes Kurils.
• Illa de Formosa.
• Península de Corea.
• Manxúria.

L'Organització dels Imperis Colonials

Quan la colònia era ocupada militarment, calia organitzar-la per tal d'explotar-la econòmicament.

El Model Britànic: Tipus de Colònies

Les colònies es classificaven segons el seu govern i la seva població:

• Colònies d'explotació: Són aquelles on, en arribar els colonitzadors, la població indígena estava dividida i no tenia una estructura política forta. Per tant, el seu govern corresponia a un governador i a uns funcionaris enviats des de la metròpoli, mentre que els natius no tenien cap poder. Exemple: Kenya i Nigèria.
• Protectorat: Es donava en aquells llocs amb una estructura estatal antiga i forta i amb abundant població indígena. Allà, el govern existent era respectat, però les qüestions de defensa i de relacions internacionals eren competència de la metròpoli. Exemple: Egipte.
• Domini de poblament: Es donava on hi havia un clima semblant a l'europeu, amb baixa densitat de població indígena i amb abundants terres verges, on els colons europeus anaven a viure i formaven un govern que cedia a la metròpoli els aspectes militars i d'afers estrangers. Exemple: Canadà i Austràlia.
• Mandats: Apareixen en acabar la Primera Guerra Mundial i són colònies dels estats perdedors de la guerra que ara passen a ser administrats, sota el control de la Societat de Nacions, per les potències vencedores. Exemple: Tanganyika per a Gran Bretanya i Camerun per a França.
• Concessió: Es tracta d'un port important amb poca presència de població europea, limitada a un petit assentament gràcies a un acord comercial amb la intenció de controlar els intercanvis de mercaderies. Exemple: Hong Kong.

Conseqüències de l'Imperialisme

Conseqüències Positives (des de la perspectiva colonial)

• Es van millorar les infraestructures: Es van construir ports, ponts, carreteres, vies de ferrocarril... però el seu traçat responia als interessos de la metròpoli i no als de la colònia.
• Es va augmentar la producció: Es van posar en cultiu noves terres i es van crear fàbriques... però per a produir productes que interessaven més a la metròpoli que a la colònia.
• Hi va haver creixement demogràfic en algunes zones: Es van introduir hospitals, medicines, vacunes, que van reduir la mortalitat... però en altres llocs es va reduir la població nativa perquè es va incrementar la mortalitat pels treballs forçats i la fam.
• Es va reduir l'analfabetisme: S'hi van construir escoles... però s'ensenyava la llengua, la història, la geografia i els costums de la metròpoli i no els de la colònia.
• Els indígenes van rebre ajuda humanitària dels missioners: Els van ajudar sanitàriament, alimentàriament, educativament... però a canvi de convertir-se al cristianisme, abandonant els seus credos.

Conseqüències Negatives

Econòmiques

En aquest cas, en general, les condicions de vida de la majoria de la població indígena van empitjorar perquè:

• Se'ls van expropiar les terres i se les van donar als colons.
• A alguns se'ls obligava a treballs forçats per augmentar la productivitat.
• Van patir fam perquè va desaparèixer el primitiu policultiu de subsistència, que fou substituït pel nou monocultiu especulatiu, que era el que interessava als colonitzadors.
• Van haver de practicar el treball assalariat perquè, a part d'exigir-los impostos, també feien falta diners per comprar aliments, ja que van canviar una economia de bescanvi per una de monetària.
• La producció artesanal nativa gairebé va desaparèixer totalment perquè no va poder competir amb la producció industrial, que era molt més barata.

Socials

També en aquest cas, la població indígena va sortir perdent perquè:

• Els tranquils ritmes de vida i de treball d'abans de la colonització van ser substituïts pels frenètics ritmes de treball i per la intensa urbanització pròpies de la civilització occidental.
• Mentre algunes tribus enemigues van ser obligades a conviure dins d'un mateix estat, en canvi, membres d'una mateixa tribu es van convertir en enemics en dividir-se el seu territori entre dos imperis diferents.
• Van patir segregació: una minoria d'indígenes formava una elit que vivia luxosament, adoptant les formes de vida occidental en barris ben equipats i molt diferents d'on vivia la majoria de la població indígena miserablement.

Culturals

Els indígenes van patir un procés d'aculturació (pèrdua d'identitat) perquè:

• La seva cultura, transmesa oralment de generació en generació, no va poder competir amb la cultura europea, que era escrita.
• Les seves creences i divinitats van anar desapareixent a mesura que es convertien al cristianisme.
• Les llengües indígenes van desaparèixer perquè, a més de no ensenyar-se a les escoles, van ser prohibides en determinats àmbits i van ser marginades per les superiors llengües dels colonitzadors.