L'Imperi Rus: De l'Autocràcia a la Revolució Socialista

Un Imperi Endarrerit

El tsar estava investit d'un poder absolut que provenia de Déu i el règim polític era una autocràcia. El tsar governava directament l'imperi, no estava sotmès a cap constitució ni havia de retre comptes davant de cap parlament. Tenia una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l'Església Ortodoxa, que era un dels grans pilars del tsarisme. Tenia una economia agrària en què convivien la propietat comunal (mir) i les formes de propietat privada de la terra en mans d'una noblesa poderosa i dels kulaks. Les condicions de vida dels llauradors eren molt precàries i en alguns llocs pervivia encara la servitud. Es tractava d'una agricultura tècnicament endarrerida i amb una producció molt baixa que amb prou feines era suficient per alimentar la població. Era una indústria molt concentrada i de grans dimensions que depenia del capital estranger. Hi van aparèixer els obrers industrials, molts dels quals eren antics llauradors que havien fugit de la misèria rural i havien emigrat cap a les noves ciutats industrials per trobar feina. La majoria treballava en grans empreses, cobrava salaris baixos i vivia en unes condicions precàries.

Revolució de 1905

Durant el regnat de Nicolau II, l'agitació social i política va augmentar a causa de les males condicions de vida i de l'augment de corrupció a la cort. La penúria econòmica s'havia agreujat aquells anys com a conseqüència de la guerra russojaponesa. El gener de 1905 va esclatar un moviment revolucionari contra l'opressió tsarista i les injustícies socials i en demanda de millores bàsiques de les condicions de vida de la població. La revolució va tenir força a Sant Petersburg amb una manifestació davant del Palau d'Hivern, on residia el tsar, que va ser reprimida per l'exèrcit en una jornada coneguda com a Diumenge Sagnant. Després d'aquesta revolució, els governs del tsar van emprendre algunes tímides reformes econòmiques i polítiques i el ministre Stolipin va proposar una reforma agrària.

Revolució de Febrer de 1917

L'Imperi Rus va entrar a la Primera Guerra Mundial, això va ser el detonant del moviment revolucionari. Es va dividir en dues fases la revolució: la primera al febrer, que va tenir un caràcter burgès i va convertir l'imperi en una república parlamentària, i la segona a l'octubre, de caràcter socialista, que va convertir l'imperi en la primera república socialista del món. La guerra va abocar a unes condicions de vida miserables. La desfeta militar va provocar una situació de descontentament entre els soldats i la població. La manca d'autoritat i el desgavell a la cort va estimular l'oposició a la Duma. El descontentament popular es manifestava amb vagues a les fàbriques, manifestacions als carrers i motins a les guarnicions. Per defensar la revolució van sorgir els primers grups d'obrers armats que van constituir la Guàrdia Roja. També van ressuscitar els soviets. A ells s'agrupaven totes les forces revolucionàries. Es va establir un govern provisional que es va comprometre a endegar una sèrie de reformes de caràcter polític i social. La burgesia aspirava a dirigir el país i consolidar un règim parlamentari de tipus occidental, però les classes populars començaven a exigir un programa molt més ambiciós: eixida de la guerra, repartiment de terres, millora de les condicions laborals. El govern provisional era dominat pels partits burgesos. El retorn de Lenin de l'exili va fer donar un tomb radical a la situació. Lenin va defensar que calia continuar avançant per situar els obrers al poder. Es va formar una dualitat de poders. Si els soviets retiraven el seu suport al govern, aquest s'enfonsaria. L'estiu de 1917 la situació del poble rus no havia millorat. L'exèrcit va reprimir amb duresa les manifestacions i el partit bolxevic va ser perseguit (Lenin es torna a exiliar).

Revolució d'Octubre de 1917

Els bolxevics van propugnar la insurrecció armada com l'única via possible per enderrocar el govern provisional i consolidar el poder dels soviets. Es van detenir els membres del govern provisional i no es va vessar gens de sang. Es va aprovar la formació d'un Consell de Comissaris del Poble. Primeres mesures:

• Establir el decret sobre la pau.
• Decret sobre la terra, pel qual es confiscaven les propietats de la corona, de la noblesa i de l'església i es lliuraven als soviets perquè les repartiren entre els llauradors.
• El decret sobre les nacionalitats reconeixia als diversos pobles de l'Imperi Rus el dret a disposar d'ells mateixos.
• Control obrer sobre les empreses de més de cinc treballadors i la nacionalització de la banca.

Economia al Servei de la Guerra

Amb el conflicte, la producció va decaure i el govern va prendre una sèrie de mesures extraordinàries (comunisme de guerra). Una aplicació generalitzada de les expropiacions. Una gran part de la producció industrial i del comerç urbà havia estat socialitzada. També passa a primer terme l'intercanvi en espècie. Es va fer efectiva la nacionalització de la banca, del comerç interior i exterior, dels transports i de les empreses de més de deu treballadors. Les condicions de treball del proletariat es van fer molt dures i la disciplina laboral i el caràcter forçat del treball van portar a una mena de militarització de la producció obrera. Els drets sindicals van ser restringits i es va prohibir el dret de vaga. L'agricultura es va posar al servei de la guerra, amb la requisa forçosa de les collites, l'establiment de preus màxims i l'impost en espècie.

La NEP

La Nova Economia Política va posar fi al comunisme de guerra i va aconseguir tant l'augment de la producció com el suport majoritari de la població. Va suposar una suavització de les condicions de treball i va permetre als sindicats recobrar la independència, dret a la vaga, treball desmilitaritzat, estímuls salarials a la producció. Es van suprimir les requises forçoses, escollir entre l'explotació comunitària i la individual. Retorn momentani al capitalisme, és a dir, una etapa intermèdia entre el capitalisme i el socialisme. L'èxit econòmic no va estar exempt de problemes.

Stalin i el Socialisme en un Sol País

Va ser l'impulsor del camí soviètic cap a la industrialització. Es va adoptar un nou model de desenvolupament que es basava en la planificació (primer pla quinquennal). L'instrument principal va ser el Gosplan. Per a l'esforç industrial que es pretenia fer calien uns capitals que s'havien de treure dels altres sectors econòmics, fonamentalment de l'agricultura. Per a aconseguir-ho, es van col·lectivitzar les explotacions, ja fos en cooperatives o creant granges estatals. L'any 1929 es va forçar la col·lectivització d'una gran part de la propietat agrícola i el ritme va ser brutal, però aquesta va provocar problemes perquè era impossible organitzar-ho i mecanitzar-ho tot. Es va provocar un creixement desequilibrat. Stalin va superar totes les baralles internes del partit mitjançant una casta de funcionaris que controlava tot l'aparell del Partit i de l'Estat. Les purgues polítiques es van encarregar d'anul·lar qualsevol incidència.