L'Imperi Napoleònic i les seves conseqüències
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,68 KB
L'Imperi Napoleònic
Napoleó es va proposar crear un gran imperi sota l'autoritat de França. Va dominar gran part d'Europa occidental. Napoleó va enfrontar i va vèncer les diverses coalicions de països que es van enfrontar contra ell. L'única excepció va ser Regne Unit, que va derrotar la flota francoespanyola a Trafalgar i va resistir el bloqueig econòmic, o prohibició de comerciar amb els britànics que havia decretat Napoleó. Napoleó, als països conquerits, va imposar familiars o generals francesos, que van difondre les idees revolucionàries, van proclamar constitucions, van implantar el Codi Civil o Codi Napoleònic i van abolir els drets senyorials i els diezmes.
Causes de la Revolució Industrial
Va estar impulsada per una sèrie de factors polítics, demogràfics i econòmics:
- La situació política, que va desenvolupar una mentalitat emprenedora i va dictar lleis favorables al desenvolupament econòmic.
- El creixement de la població, gràcies a la millora de l'alimentació i a la reducció de la mortalitat.
- Les millores de les comunicacions, que van impulsar el comerç i afavorir la formació d'un mercat interior.
- El comerç exterior, que aportava a la indústria capitals, matèries primeres i mercats per a la venda dels productes industrials.
- La disponibilitat d'abundants recursos energètics i minerals, que van afavorir el desenvolupament industrial britànic.
- Les transformacions agràries, conegudes com la revolució agrària, que van impulsar el creixement demogràfic.
Conseqüències de la Revolució Industrial
- En el pes internacional dels països es passà a mesurar pel seu nivell d'industrialització i no per l'extensió ni per la capacitat militar.
- En el creixement de la població i en l'extensió urbana. Impulsa el desenvolupament de la resta d'activitats econòmiques, en proporcionar màquines a l'agricultura, revolucionar el transport i estimular el comerç, i afavorir el creixement del capitalisme.
- Crea una nova societat de classes, basada en la riquesa posseïda per cada individu.
- Afavoreix el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia.
Els canvis demogràfics i urbans
La població s'eleva des de 140 fins a 300 milions de persones. La causa fou el descens de la mortalitat, gràcies a la millora de l'alimentació i els avanços mèdics i els progressos en la higiene urbana des de mitjans segle XIX. Conseqüència del creixement: alguns països iniciaren una considerable emigració cap a altres continents, especialment Amèrica i Oceania.
Les ciutats: Fotr creixement a causa del seu propi creixement natural i a la immigració camperola. El creixement urbà suposa la creació de nous barris diferenciats socialment.
Socialisme
Format per Marx i Engels, el seu objectiu era acabar amb la propietat privada, causant de la divisió social entre la burgesia propietària i el proletariat. Per aconseguir això, era necessària una revolució del proletariat, baix la direcció del partit socialista, que li permetés accedir al poder. Ja al poder, el proletariat implantaria una dictadura, fins a substituir la propietat privada per la col·lectiva i aconseguir una societat sense classes.
L'anarquisme
L'objectiu era aconseguir la màxima llibertat individual, lluitant en contra de tot allò que la limita. Per aconseguir aquest objectiu, es proposà una revolució protagonitzada per tots els sectors socials oprimits, que havia de sorgir de manera espontània. Després del seu triomf, s'aboliria de manera immediata l'estat i es substituiria per comunitats igualitàries de producció i de consum.
El regnat de Carles IV
La crisi política es va iniciar en el regnat de Carles IV. Espanya va portar a terme una política fluctuant:
- Va posar fi a les reformes il·lustrades, va declarar la guerra a la França revolucionària i després va haver de demanar la pau.
- Manuel Godoy es va aliar amb França i va signar amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau per a repartir-se Portugal. Amb la invasió de Portugal, les tropes franceses van entrar a Espanya i van ocupar els punts estratègics de la Península. Aquest fet va provocar una revolta popular contra la política de Godoy, el Motí d'Aranjuez. Carles IV va deposar Godoy i va abdicar en el seu fill Ferran, el futur Ferran VII. Napoleó va ser mediador en el conflicte entre pare i fill, va aconseguir que ambdós abdicassin en ell, i va cedir el tron d'Espanya al seu germà, Josep I Bonaparte. Aquest va implantar reformes liberalitzadores a Espanya, que van comptar amb el suport d'alguns espanyols 'afrancesats'. El poble era contrari al destronament dels Borbons, i el 2 de maig de 1808 Madrid es va aixecar en armes contra les tropes franceses. El seu exemple es va estendre per la resta d'Espanya, iniciant-se així la guerra del Francès o de la independència.
La nova societat de classes
La societat estamental de l'Antic Règim va ser substituïda per la nova societat de classes:
- La classe alta o dirigent estava integrada per l'antiga noblesa i l'alta burgesia. L'antiga noblesa va perdre els seus privilegis, va consolidar la posició econòmica i va mantenir la nova influència política i social. L'alta burgesia, composta per un grup reduït de persones, es va sentir atreta per la compra de terra desamortitzada i l'ennobliment. La burgesia industrial va tenir menys pes, per l'escàs desenvolupament industrial.
- La classe mitjana incloïa els mitjans propietaris agraris i els grups mitjans urbans, com ara professionals liberals, funcionaris, etc.
- La classe baixa estava formada en el camp per petits propietaris, arrendataris i jornalers, i en les ciutats per empleats, assalariats i un naixent proletariat, integrat pels obrers de les noves fàbriques.
Les Corts de Cadis i la revolució liberal
La revolució liberal contra l'absolutisme es va desenvolupar de forma paral·lela a la guerra. Es van crear juntes provincials de defensa i una junta Suprema Central per a coordinar-la. Aquesta va assumir el poder i va convocar Corts a Cadis per a reformar l'antic Règim. Els diputats convocats a Corts eren reformistes i liberals. Les Corts van proclamar la Constitució de 1812 i van portar a terme una obra revolucionària, que va aprovar lleis per liquidar l'Antic Règim.
La Constitució de 1812 reconeixia els drets humans, la igualtat davant la llei, sobirania nacional i divisió de poders. L'absolutisme es substituïa per un sistema polític liberal. Les lleis dictades per les Corts van establir la llibertat d'impremta i van abolir els senyorius, els gremis i la Inquisició.