Imperi Hispànic: Segles XVI-XVII, Auge i Declivi

Imperi Universal: Carles I

Carles I va rebre una gran herència, per part dels Reis Catòlics i de Felip d'Habsburg. Per part materna va rebre: Regne de Castella, Navarra, Corona d'Aragó, possessions americanes i territoris italians. Per part paterna: els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.

Problemes interns

• Revolta de les Comunitats: protesta dels gentilhomes, artesans i comerciants per la política econòmica i per la manca de respecte a les lleis.
• Les Germanies: revolta d'artesans i pagesos que demanaven l'accés a càrrecs municipals i la millora dels arrendaments del camp.

Conflictes exteriors

Es va enfrontar a França i la va guanyar a la batalla de Pavia (1525).

Imperi Hispànic: Felip II

Govern de Felip II

• S'encarregava personalment del govern des de Madrid.
• No es convocaven les Corts i les decisions les prenia el rei, ajudat per funcionaris (burocràcia).
• Va ampliar el sistema de consells per assessorar-lo; va crear el Consell d'Estat, el de Guerra i el d'Hisenda.

Defensa de l'ortodòxia catòlica

Va imposar l'esperit de la Contrareforma, va dictar lleis que prohibien importar llibres i estudiar a l'estranger.

Economia i societat hispànica al segle XVI

Arribada d'or i plata

Aportació d'or i plata de les mines d'Amèrica, que podria haver millorat les condicions econòmiques, però, en comptes d'això, va haver-hi una pujada de preus que va reduir el nivell de vida.

Economia

• La demanda de productes agrícoles no donava l'abast, i les terres que volien llogar estaven en mans dels nobles, que les feien servir per a la ramaderia.
• La política de la monarquia va afavorir els exportadors de llana, a causa dels impostos que rebia la corona per l'explotació del producte.
• El comerç va tenir el major desenvolupament. Comerciants espanyols i estrangers (francesos, alemanys) s'encarregaven de portar productes d'arreu d'Europa i distribuir els que arribaven d'Amèrica.

Demografia

Durant el segle XVI va augmentar bastant; al final del segle XV, la població arribava a 5 milions. Només algunes ciutats com Barcelona o València superaven els 30.000 habitants.

Segle XVII: el declivi de l'Imperi

Felip III: govern dels privats

Va inaugurar una nova etapa política per als Habsburg espanyols: va renunciar a les tasques polítiques i les va deixar en mans dels ministres omnipotents (valguts o privats). Va tenir un regnat breu i pacífic, lliura el govern al duc de Lerma (va mantenir la pau a l'exterior). A l'interior, el més rellevant va ser l'expulsió dels moriscos, que va empitjorar els problemes agrícoles, perquè formaven una part important de la població del camp.

Felip IV: fi de l'hegemonia a Europa

Espanya va tornar a involucrar-se en els conflictes europeus (amb l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys). El comte-duc d'Olivares, privat del rei, era partidari de la guerra, amb la qual volia mantenir l'hegemonia dels Habsburg a Europa i frenar el protagonisme de França. La Pau de Westfàlia va posar fi a la guerra. Aquesta va consumir molts recursos i va empobrir Castella. Es va intentar reclutar homes i impostos a la resta de territoris hispànics, però va provocar l'aixecament el 1640 de Catalunya, Andalusia i Portugal.

Carles II: fi de la monarquia dels Habsburg

El regnat de l'últim Habsburg va ser el moment més crític de l'Imperi: la incapacitat del rei, la corrupció dels valguts, la greu crisi i la pèrdua del pes polític internacional.

La crisi del segle XVII

Crisi demogràfica

Va haver-hi una recessió demogràfica especialment als regnes hispànics; hi va haver un retrocés d'1 milió de persones en 100 anys (a causa de la migració al nou continent, les guerres, l'expulsió dels moriscos, i les pestes i epidèmies que van assolar el país entre 1601 i 1685).

Crisi econòmica

L'agricultura va empitjorar encara més; la fam, la guerra i les epidèmies van provocar despoblació; molts pagesos van abandonar les terres i se'n van anar a les ciutats per viure com a pícaros o de la mendicitat. La ramaderia també va disminuir a causa de la sequedat. La indústria i el comerç van disminuir fortament per la competència estrangera i per la poca capacitat de compra.

Europa absolutista

Canvis polítics i religiosos

Al segle XVII es va consolidar el predomini dels estats nació i de les monarquies absolutes. Va tenir lloc la proclamació de la llibertat religiosa per a cada estat.

Característiques de les monarquies absolutes

A les monarquies absolutes, l'autoritat del monarca provenia directament de Déu i en nom de Déu exercia el poder. El rei tenia el poder absolut: era la llei, l'autoritat màxima del govern i el cap de justícia, i dirigia la política interior i exterior. Era auxiliat per ministres, consellers, secretaris i molts funcionaris.

• Monarquia feudal: el rei comparteix la sobirania amb els nobles.
• Monarquia autoritària: el rei sotmet la noblesa i es posa al capdavant de les diverses institucions i de les Corts, però comparteix el poder amb aquests.
• Monarquia absoluta: el rei és la màxima autoritat; tots els altres són els seus súbdits.