De l'Imperi dels Àustries als Decrets de Nova Planta

Ciencias sociales3,92 KB

De l'Imperi dels Àustries a la Guerra de Successió

Carles I: (des del segle XVI fins a la Primera Guerra Mundial el 1918 - nota: segons el text original). Va ser el primer monarca de la dinastia dels Habsburg (Àustria). El seu regnat es va caracteritzar per la idea de la monarquia universal, una conjuntura econòmica favorable, l'humanisme i les revoltes castellana i valenciana.

Felip II: conegut com el rei buròcrata, va impulsar la castellanització de la monarquia. Durant el seu mandat es va produir un canvi de conjuntura econòmica i d'orientació política, destacant la Guerra dels Països Baixos. Es va viure una sedentarització radical monàrquica i un burocratisme creixent, que va derivar en una crisi econòmica total i un augment galopant del deute de la corona.

El declivi dels Àustries: Felip III i Felip IV

Felip III: es produeixen els primers enfrontaments entre Catalunya i el rei, motivats per la infracció reial de les constitucions. Els catalans s'adonen que el rei s'ha tornat "castellà" per les seves concepcions i pràctiques polítiques.

Felip IV: marcat per les guerres europees i la sagnia financera. Es produeix el debat i la lluita per la contribució econòmica i militar dels regnes perifèrics a les despeses monàrquiques sota la política del Comte-duc d'Olivares. El seu regnat va veure la independència dels Països Baixos i de Portugal (1640).

Conceptes i tractats territorials

  • Desvincular: treure una persona de les "bosses" (per a l'accés a càrrecs).
  • Tractat dels Pirineus (1659): acord entre els reis de França i Espanya que va suposar la pèrdua del Rosselló i la Cerdanya.

La fi de la dinastia: Carles II

Carles II: descrit com un rei degenerat i malaltís a causa dels matrimonis amb parentiu de sang. Malgrat això, hi ha un canvi de conjuntura econòmica cap a l'expansió, amb una recuperació econòmica de Catalunya i València. Al no tenir herència, fa hereu el net gran del rei de França, el seu antic enemic i rival.

La Guerra de Successió i l'arribada dels Borbons

Felip V: de la dinastia Borbó. Inicialment, es creu que regenerarà el país, però l'alta noblesa no tolera que li toquin els privilegis. Anglaterra no accepta el testament de Carles II i organitza la Gran Coalició (aliats), declarant la guerra a les dues corones borbòniques (França i Espanya). Felip V va venir a jurar les constitucions i a celebrar Corts Generals amb els catalans, creant un Tribunal de Contrafaccions.

El conflicte bèl·lic i el Tractat d'Utrecht

El Tractat anglocatalà de Gènova (1705) obre les portes als aliats. L'arxiduc Carles III és proclamat rei i es conquereix Gibraltar. El 1707 cauen Aragó i València; llavors el rei suprimeix els seus drets i imposa el sistema polític castellà. L'emperador mor el 1711 i el conflicte finalitza amb el Tractat d'Utrecht (1713), que atorgava a la reina d'Anglaterra Gibraltar i Menorca, a més del monopoli de l'asiento de negros de les Índies.

La caiguda de Catalunya i la Nova Planta

El 1714 cau Catalunya. El rei signa el Reial Decret de Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya el 1716. El mateix procés es va seguir el 1715 amb Mallorca i el 1718 amb Sardenya.

Definicions de la postguerra

  • Capitulació: rendició de la ciutat assetjada amb la diputació davant els exèrcits francoespanyols que l'assetjaven.
  • Cadastre: sistema impositiu implantat fins a la reforma fiscal de 1845.

Descargar

PDF Word HTML