L'Impacte de la Mecanització i el Factor Humà en l'Economia

La Revolució Industrial i l'Evolució Humana

L'evolució de la humanitat ha anat millorant a mesura que ha passat el temps, superant èpoques on “el còlera, la grip i la malnutrició estaven acabant amb bona part de la humanitat”.

Amb la Revolució Industrial, el treball i la terra van passar a ser béns per mercadejar.

L'Impacte de la Mecanització en la Productivitat i els Costos

Els empresaris pioners eren qui s’endeutaven per posar en marxa la productivitat, ja que “assumien primer el deute”.

La mecanització va fer que els costos es reduïssin. Les màquines incrementaven la producció del treballador, reduïen el cost i, d’aquesta manera, permetien als empresaris sobreviure.

Mecanització: Mites i Realitats

Malgrat la seva omnipresència, “les màquines que trobem a les fàbriques, als camps, a les botigues, a les oficines, pertot arreu, no han posat fi a la pobresa, la fam, la la desigualtat, la preocupació per la supervivència, ni tan sols han eliminat les feines més dures ni han reduït les hores de les jornades laborals”. En definitiva, la mecanització NO va reduir la pobresa.

El Factor Humà i el Valor de Canvi

Només podem parlar de valor de canvi si hi ha factor humà, ja que “el concepte de valor de canvi no té sentit dintre d’un sistema mecànic que està mancat del factor humà”.

Per què és tan important el factor humà?

En conclusió, “el secret del valor de canvi i allò que el converteix en un concepte tan útil és… el factor humà; la lliure voluntat dels éssers humans que tenen consciència (intel·ligència) de si mateixos”, cosa que les màquines NO tenen.

La Insustituïbilitat Humana en el Valor de Canvi

Nosaltres no som substituïbles, les màquines sí. No hi pot haver valor de canvi sense les persones. “És probable que no puguem definir quina és aquesta peça que en ser substituïda dins nostre faria que ens convertíssim en un androide. Però no fa falta definir aquesta peça, aquesta cosa que ens fa humans: n’hi ha prou que sapiguem que existeix i que sense això no es pot concebre el concepte de valor de canvi o societat de mercat”.

La producció de valor requereix la participació dels humans. De fet, “com més èxit tenen les grans empreses a l’hora de substituir els treballadors per màquines i com més mecànic és el treball humà, menor és el valor dels productes fabricats per la nostra societat i menors són els beneficis de les empreses”. Això implica que la qualitat és millor si hi ha més treball humà.

La Paradoxa del Treball Humà i el Benefici

La paradoxa és que “el fracàs de les empreses per vèncer la resistència dels seus treballadors i convertir-los en androides dòcils és allò que salva les societats de mercat. Per què? Perquè si ho aconseguissin, els valors de canvi, els preus i els beneficis de les empreses s’anul·larien i destruirien la base de les societats de mercat: el benefici”. Per tant, els humans no podem convertir-nos en androides perquè els beneficis de les empreses caurien en picat, ja que el valor de canvi no existiria.

El Paper dels Banquers i el Deute

Els banquers traspassen valors futurs al present, creant un gran deute que, en les societats de mercat, és el requisit per a la producció de superàvits.

Competència, Tecnologia i Innovació

Es tracta del “cercle virtuós que desencadena la combinació de la competència entre els empresaris amb el desenvolupament tecnològic, que crea noves màquines”. La mecanització, doncs, genera un cercle virtuós que impulsa la competència entre les empreses. Si un competidor té una màquina millor i, per tant, una productivitat superior, els altres voldran una màquina encara millor per superar-lo.

La competència, per primera vegada, actua com un mecanisme d'innovació. Fer diners i evolucionar estava molt més avançat en països no catòlics. Per què? Perquè entenien que fer negocis no era pecar. Per exemple, comprar ovelles a 10 i vendre-les a 15 era considerat pecat per un catòlic, mentre que per a un protestant era simplement negociar. Això demostra com la història condiciona l’economia.

La Crisi Econòmica i la Mecanització

El fantasma de la crisi comença a sobrevolar les nostres societats perquè la mecanització de poca qualitat tendeix a tenir un valor de zero. Així, “els valors de canvi tendeixen progressivament a zero”.

A mesura que la mecanització de la producció fa baixar el valor de canvi (perquè no tenen factor humà), més baixen els preus i es redueixen els beneficis de les empreses per cada unitat de producció. En algun moment, l’empresa menys forta veu que els seus beneficis esdevenen negatius i no pot pagar els deutes. Llavors, comença la cadena de la crisi: “s’acomiaden més empleats i d’aquesta manera, comença una reacció en cadena de bancarrotes, desocupació i recessió.”

Consolidació Empresarial en Temps de Recessió

En moments de recessió, les empreses que se'n van fan que les que es queden augmentin i creixin. Com diu la dita: “la teva fallida és la meva rendibilitat”. Els que es queden han de potenciar tot el que tenen.

Un cop han marxat els ineficients, l'empresa que es manté es converteix en dominant: “comprant moltes de les màquines inactives, contractant els desocupats i, en general, establint el seu lloc dominant fent el que calgui perquè un altre negoci competitiu no s'atreveixi a entrar novament en el sector: és a dir, augmentant la producció i dominant en aquest sector”.

El Deute Social i la Responsabilitat Bancària

La insolvència dels banquers ha fet que tota la societat (ciutadans i Estat) hagi contret un deute desproporcionat. “Cada crisi significa que el present no pot pagar al futur pel valor que el sistema bancari va extreure d’aquest últim”. Així, els ciutadans van haver de pagar la ineficiència dels banquers (com en la crisi del 2008), i van començar les retallades.

Els bancs no poden assumir els deutes per la seva avarícia i malícia, i quan les empreses necessiten finançament, no els el proporcionen.

En resum, LA BANCA SEMPRE GUANYA. Som els ciutadans els que acabem pagant, convertint-nos en els esclaus dels banquers.

Capítol 6: Com el Pessimisme Asfixia una Economia

La Realitat de la Gent a l'Atur

La gent a l’atur:

• No és gandula.
• No és que no vulgui treballar.
• No pretén viure del subsidi (no es pot, és massa baix).

La renda que tenim els consumidors ens fa adaptar-nos als ingressos disponibles.

L'Optimisme i el seu Impacte en l'Economia

Que els nostres esforços col·lectius assoleixin el seu objectiu “depèn per regla general del grau d’optimisme del grup o societat a què pertanyem”. Quan la societat és optimista, tot avança; quan la societat és negativa, tot retrocedeix.

Si el clima econòmic és negatiu, si domina el pessimisme, si els consumidors estalvien diners perquè tenen POR de l’atur i de la crisi, aleshores no es vendrà res.

Contràriament, si un nombre suficient d’empresaris són optimistes, invertiran en nous contractes, noves màquines i nous edificis, i per tant, contractaran més persones. “Si els empresaris són optimistes, contracten a més persones, la qual cosa es traduirà en un bon resultat per a la societat.”

No obstant això, “el preu del treball (sou) pot ser que baixi i això, al seu torn, redueixi (en lloc d’augmentar) la demanda de feina.” Si els salaris estan baixos, la gent no voldrà treballar i, per exemple, marxarà del país.