L'Impacte de la Primera Guerra Mundial i la Crisi del 1917 a Espanya
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,22 KB
Conseqüències de l'Estructura de la Propietat de la Terra
Els Problemes del Camp Espanyol
La situació del camp espanyol continuava marcada per l'enorme desigualtat de l'estructura de la propietat. A causa dels latifundis i els minifundis:
Latifundis (Extremadura i Andalusia)
La població patia condicions de vida de subsistència. Aquesta situació va provocar conflictes socials per una reforma agrària que permetés l'accés dels pagesos a la propietat de la terra.
Minifundis (Galícia)
La seva existència, combinada amb una mala qualitat de la terra, només va permetre augmentar la producció en termes suficients per garantir la subsistència, però va impedir grans beneficis i modernitzar les explotacions.
Els diferents governs eren conscients de l'endarreriment del camp i dels conflictes socials i, per millorar la producció, es va fomentar l'augment del regadiu. Més endavant, el problema era la quantitat de pagesos sense terra. Es van fer lleis per donar terres entre els pagesos que no en tenien, però tot això va ser insuficient perquè els grans propietaris no volien fer una reforma i fins al 1932 no va ser possible.
La Conflictivitat Social
Els anys posteriors a la 1a Guerra Mundial van ser de gran conflictivitat a Europa. A Espanya, la producció va baixar, va augmentar l'atur i es van apujar els preus, cosa que va provocar la mobilització social i l'augment del sindicalisme.
A Andalusia, la situació miserable va donar lloc al Trienni Bolxevic (1918-1921). Els anarquistes i socialistes van impulsar revoltes pageses motivades per la fam de terres i pel deteriorament de les condicions de vida. Es va declarar l'estat de guerra un altre cop i es van il·legalitzar les organitzacions obreres i van detenir els seus líders per tal d'aturar la rebel·lió.
A Catalunya es va accentuar el conflicte rabassaire i els pagesos van crear el sindicat Unió de Rabassaires, que defensava la petita empresa familiar davant dels grans propietaris.
Canvis Energètics i Avenços Tecnològics del segle XX
Els Progressos de la Indústria
Canvi Energètic i Avenços Tecnològics
Entre les causes del creixement de l'economia espanyola al 1er terç del s. XX destaca la utilització de noves fonts d'energia, amb la difusió de l'ús de l'electricitat i el petroli.
Aquesta revolució tecnològica va permetre vèncer l'obstacle per a la industrialització: la manca de fonts d'energia competitives a causa de l'escassa qualitat del carbó autòcton.
L'ús comercial i la possibilitat de transportar l'electricitat van permetre mecanitzar la quasi totalitat de la producció industrial (reducció de costos).
El procés de l'electrificació es va produir en 2 etapes:
- 1880-1914: l'ús de l'electricitat va estar restringit.
- 1914-1930: es generalitza l'ús comercial.
Catalunya no depenia del carbó gràcies a la producció d'hidroelectricitat.
Al s. XX, gràcies a l'avenç del petroli i els processos tècnics en la mecànica de motors, es va obrir pas a l'automòbil.
- 1860: Expansió del telègraf.
- 1920: Telèfon i emissions de ràdio (tot gràcies als avenços tecnològics, electricitat, petroli).
Conseqüències de la Primera Guerra Mundial en l'Economia d'Espanya
La Conjuntura de la Primera Guerra Mundial
La neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial va permetre una expansió econòmica, ja que el conflicte reduïa la productivitat d'altres països, per tant hi havia una demanda exterior elevada. No obstant això, més tard, el creixement de la demanda va comportar un increment dels preus.
La conjuntura de la Guerra Mundial va oferir grans oportunitats de bons negocis i d'enriquiment fàcil. Però aquest creixement es va desaprofitar i al final el cost de la vida va pujar molt, cosa que va provocar vagues i reivindicacions obreres.
La fi de la guerra (caiguda de la demanda) va provocar una forta crisi (1920-23).
La Crisi del 1917
Les grans dificultats del sistema polític de la Restauració, el descontentament militar i la conflictivitat social van provocar una protesta generalitzada.
La Protesta Militar
L'exèrcit presentava un nombre excessiu d'oficials en relació amb el de soldats. El fort descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana va desembocar en la formació de Juntes de Defensa, associacions de militars que es van anar constituint a la majoria de les guarnicions. Reclamaven un augment salarial i van elaborar un manifest que culpava els governs dels mals de l'exèrcit i del país i feia una crida a la renovació política utilitzant un llenguatge de caire regeneracionista.
La Crisi Política
El 1916, el govern era en mans d'un gabinet liberal presidit per Romanones i, davant les acusacions de corrupció política per part de l'oposició, va decidir clausurar les Corts. El govern va declarar l'Estat d'Excepció i va endurir la censura de premsa després de la reclamació de Dato de la reobertura de la cambra.
A iniciativa de la Lliga Regionalista, es va celebrar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris Catalans que va exigir la formació d'un govern provisional que convoqués unes Corts Constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'Estat. Va fracassar aquesta i la que es va celebrar posteriorment a Madrid.
La Vaga General Revolucionària
Les centrals sindicals CNT i UGT van acordar signar un manifest conjunt per instar el govern a intervenir per aturar la pujada de preus. La UGT va fer una crida a la vaga general, que es va estendre per tot Espanya. La vaga va tenir una incidència molt desigual, perquè no va comptar amb la participació dels sectors pagesos. Es van produir incidents importants i el govern va declarar la llei marcial i, al cap de poc, va ordenar a l'exèrcit sufocar el moviment. El balanç va ser de més de 70 morts i 200 ferits i 2.000 detinguts. La vaga general va fracassar i no va aconseguir el suport d'altres sectors, però la contundència de la repressió va afeblir encara més el règim i va radicalitzar l'oposició obrera.