Impacte Econòmic de la Gran Guerra i la Prosperitat dels Anys 20

Impacte Econòmic de la Gran Guerra

Efectes Immediats

La Gran Guerra va tenir efectes negatius en l'economia mundial:

• Va afeblir els contendents europeus, afectant negativament la població i la producció, i va provocar la ruptura de la cooperació internacional entre els aliats.
• Els preus dels productes de primera necessitat es van multiplicar fins a per tres, i les monedes europees van patir un procés deflacionista.
• Els països aliats estaven molt endeutats amb els EUA a causa dels préstecs contrets durant el conflicte.

Els Tractats de Pau i la Desestabilització Econòmica

Els tractats de pau van generar grans desacords econòmics entre països i van desestabilitzar el sistema monetari internacional. Alemanya, considerada responsable del conflicte, va haver de pagar quantitats molt altes (reparacions de guerra), dificultant la recuperació de la seva economia. Els EUA s'oposaven a les reparacions perquè Alemanya no tenia capacitat econòmica per fer-hi front, però exigien igualment el pagament dels deutes interaliats.

Els problemes econòmics van ser greus a Alemanya, comportant la fallida del seu sistema monetari i una inflació sense precedents que va arruïnar els qui tenien ingressos fixos. França i Bèlgica van envair la conca del Ruhr, augmentant la desestabilització econòmica d'Alemanya i estimulant el suport a un nacionalisme radical que va cristal·litzar en l'ascens del nazisme.

Desequilibris Comercials

Les noves fronteres fixades en els tractats van modificar els fluxos d'intercanvi de mercaderies. Alemanya va perdre molts territoris i l'accés a matèries primeres fonamentals per a la seva indústria. El descens dels preus agraris va empitjorar la balança comercial dels països que importaven molt més del que exportaven i necessitaven capital exterior per compensar el dèficit, demanant nous crèdits als EUA.

La Puixança de l’Economia Nord-americana

La guerra va accelerar la consolidació de la supremacia dels EUA. El dòlar es va imposar com a moneda de canvi, perquè era l'única convertible en or. La banca nord-americana es consolidava com la més dinàmica i els EUA es convertien en l'única plaça financera capaç de mantenir un sistema de préstecs a llarg termini. Aquesta puixança va ser influenciada pel desequilibri comercial entre els EUA i Europa. L’augment de competitivitat dels EUA va provocar una balança comercial favorable: exportaven a Europa més del que n’importaven, convertint-se en el gran financer de la reconstrucció europea.

Els Feliços Anys Vint

La Prosperitat Nord-americana

Els EUA van accelerar el creixement de la seva producció industrial. Després de la guerra, l'augment de les exportacions va permetre la penetració dels EUA en la majoria dels mercats proveïts fins aleshores per les potències europees.

Un Gran Creixement Econòmic

L'expansió econòmica es va basar en una profunda transformació productiva dominada per la innovació tècnica i els canvis en l'organització del treball de la Segona Revolució Industrial. Es va produir una gran renovació del sector energètic, amb un gran increment de l'ús de l'electricitat i del petroli. Es van consolidar nous sectors industrials, com l'automoció, que va ser el primer a aplicar la producció en cadena. Aquest procés va comportar un augment de la productivitat, la reducció de costos, l'augment de l'ocupació i de la demanda.

La Revolució dels Consumidors

Aquest període va experimentar un canvi en els sistemes de compravenda. Els petits establiments comercials van haver de fer front a cadenes de grans magatzems que van imposar la compra a terminis, permetent que més famílies augmentessin el consum. La publicitat i el màrqueting van impulsar les vendes. L’augment massiu del consum va comportar una autèntica revolució dels consumidors, però també un augment de l'endeutament familiar.

La Distribució Desigual de la Renda

La millora de la capacitat adquisitiva dels treballadors no va ser suficient per absorbir l’augment de la producció. L’agricultura va ser el sector més perjudicat, amb una baixada d’ingressos per la disminució de les exportacions. Els preus industrials estaven molt per sobre dels agrícoles, arruïnant milions d’agricultors.

La Febre Borsària

La puixança borsària va ser resultat de la bona situació de les empreses. La pujada de les cotitzacions va donar pas a una bombolla especulativa: l’augment del valor de les accions es produïa pel convenciment que com més aviat es comprés, més grans serien els guanys, no pels dividends, sinó per la plusvàlua borsària.

La Gran Depressió

Les Causes de la Gran Depressió

• La sobreproducció abans de l’enfonsament de la borsa.
• La crisi de liquiditat per fer front al pagament dels deutes després del crac borsari.
• La caiguda del consum provocada per l’atur i la deflació.

La Crisi Bancària i Industrial

La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van agreujar la crisi. El sistema bancari va ser un dels més afectats, ja que els préstecs no es podien tornar. La por a la fallida dels bancs va provocar retirades massives de diners, desfermant la crisi bancària. La reducció de crèdits a la indústria i el consum va impedir el pagament de deutes. El pessimisme i la manca de confiança van provocar una reducció dràstica de les inversions industrials. La caiguda de l’activitat industrial va suposar un gran augment de l’atur, estenent la pobresa entre obrers, pagesos i classe mitjana.