Impacte de l'assaig de Joan Fuster i la reflexió de Joan Francesc Mira

T15 - Repercussió de l'assaig de Joan Fuster

La repercussió de l’obra de Joan Fuster fou enorme. En el panorama literari valencià de llavors, molt mediocre, l’aparició d’un escriptor com Fuster resulta, senzillament, insòlita. Fuster se centra, després d’uns començaments poètics, en la història i la literatura. A través de l’assaig, gènere concebut per Montaigne i desenvolupat magistralment durant la Il·lustració, que ell dota d’un estil atractiu i personal i d’una voluntat aclaridora, Fuster interpreta la nostra història com ningú no ho havia fet abans.

Destrucció de mites i estudi dels clàssics

Destrueix el mite de les suposades arrels prehistòriques per a assenyalar-nos la nostra data de naixement i el nostre marc nacional. Aborda l’estudi dels nostres clàssics amb un rigor i un estil inigualables, tant els medievals com els contemporanis. En els assaigs reflexiona agudament sobre el món que l’envolta i, fins i tot, es mostra provocador quan cal.

Estil i recursos

Sap que l’estil és bàsic per a fer-se llegidor i el cuida. Intensifica l’expressivitat no sols amb la puntuació, sinó amb preguntes retòriques i apel·lacions al lector. No dubta a usar modismes i expressions populars al costat de profundes reflexions, precisament per a treure solemnitat a aquestes darreres.

• Voluntat aclaridora: planteja els problemes històrics i culturals amb intenció didàctica.
• Estil personal: barreja erudició i to col·loquial per a fer l’assaig accessible.
• Recursos expressius: interrogacions retòriques, apel·lacions al lector i ús de modismes.
• Rigor crític: revisió de mites i lectura crítica dels clàssics.

Recepció i conflictivitat

Mestre indiscutible dels valencianistes actuals i figura cívica insubornable, fou objecte de les ires del franquisme, primer, i del regionalisme espanyolista, més tard.

T16 - Reflexió de Joan Francesc Mira sobre la nostra realitat

Joan Francesc Mira (València, 1939) és una de les persones que més ha reflexionat sobre els canvis socials. Mira parteix de les tesis fusterianes per a plantejar-se què és una nació, les relacions entre cultura i nació, i què hem estat, què som i què podem ser els valencians, així com la problemàtica de la nostra llengua.

Temes centrals

Posa èmfasi en els atacs despersonalitzadors i tendenciosos que els valencians hem de suportar periòdicament. Ha investigat les transformacions que implica el pas del món rural tradicional al món urbà i industrialitzat. Els seus articles, a la premsa valenciana o catalana, interpreten l’actualitat amb reflexions agudes, de forma que, més que columnes d’opinió, són com petits assaigs.

També narrador

És, a més a més, un gran narrador. Algunes obres a destacar són:

• El desig i els dies — reflecteix, en forma de llarg monòleg, les aspiracions i fracassos de la seua generació pel que fa a la construcció del País Valencià.
• Borja Papa — retrata la intimitat, les ambicions i les frustracions de la família valenciana.

Nota: s’ha mantingut el contingut original i se n’han corregit l’ortografia, la gramàtica i la puntuació. S’han fet ajustos en l’ús de majúscules i minúscules i s’han afegit elements tipogràfics (cursos, negretes, llistes) per a millorar la llegibilitat i l’optimització per a cercadors.