Immigració i Models d'Incorporació: Gestió, Debat i Futur

RODRIGUEZ, Dan (2007): "Inmigració i models d'incorporació: contextos, claus del debat i tendències de futur" (Pròleg)

La immigració és el principal factor de transformació social, política i econòmica. La tendència actual és la d’articular models de gestió que s’adaptin a les particularitats pròpies de cada país o regió, conciliant la diversitat cultural i identitària amb la cohesió social, econòmica i política. Aquests models han de proporcionar als immigrants i minories els mateixos drets civils i les mateixes oportunitats socioeconòmiques que a la majoria, alhora que donen valor a la diferència. Cal superar les relacions de poder desiguals i la fragmentació de la societat en comunitats tancades, promovent una valoració crítica i no defensiva del propi grup i de la resta.

Aquestes estratègies de gestió s’han d’establir coordinadament des de paràmetres comuns, trobant un equilibri entre coordinació i cohesió, i entre descentralització i flexibilitat en la gestió.

Models d'Incorporació Social de la Immigració

Pel que fa als models d'integració-incorporació social de la immigració, n'hi ha tres principals:

Model Assimilacionista (Francès)

• S'espera que tothom comparteixi una mateixa cultura i valors.
• L'immigrant adopta aquesta nova identitat deixant enrere l'original, passant a compartir el conjunt de drets civils com la resta de la població.
• El resultat és la creació d'un únic grup nacional monocultural, malgrat que poden existir guetos o enclavaments ètnics que comprometen el principi d'igualtat d'oportunitats.

Model Multicultural (Alemany)

• Es reconeix la particularitat cultural en una societat segregada ètnicament, on hi ha més dificultat en l'accés als drets civils.
• L'individu s'identifica amb el país sense renunciar a les seves característiques culturals, llengua, etc.
• Es produeix una juxtaposició de cultures en un mateix país que fan vida en paral·lel, com si es tractés d'un mosaic cultural.

Model Intercultural (Canadenc)

• La identitat nacional és canviant i compta amb la immigració per a la seva configuració.
• En un context comú de drets civils i de valors democràtics liberals, la societat receptora s'adapta a la immigració de la mateixa manera que l'immigrant també s'adapta al país on arriba; l'acomodació és bidireccional.
• Les diferències són reconegudes com un valor i la barreja s'entén com un benefici social. La societat resultant és híbrida on la diversitat cultural compta amb ponts entre cultures, configurant una comunitat transnacional.

Tendències i Reptes de la Gestió Migratòria

La tendència general a Europa ha estat identificar la immigració i la diversitat com un problema que pot suposar un alt cost i la pèrdua de drets socials i culturals, així com un risc per a la identitat nacional. S'ha entès com una societat ja construïda on l'immigrant s'hi haurà d'inserir i on la política migratòria intentarà preservar la societat receptora. Es tracta d'una política de rebuig per la por.

No obstant això, es comença a prendre consciència que no serà un fet conjuntural i que la política migratòria l'haurà d'entendre com una oportunitat. Com descriu la tesi principal del text, l'enfocament integral, la transversalitat, la descentralització, la bidireccionalitat i la interculturalitat hauran d’esdevenir elements claus per a la gestió de la immigració i la diversitat.