Immersió lingüística i enfocaments pedagògics: Freinet, Decroly i Montessori

Immersió Lingüística i Enfocaments Pedagògics

Conceptes Claustre

Immersió lingüística

Sistema d'adquisició d'una segona llengua, que consisteix a convertir-la en llengua d'ensenyament-aprenentatge. Té com a objectiu facilitar la incorporació de la segona llengua com la llengua habitual a l'escola.

Llengua segona (L2)

Llengua introduïda en segon lloc, una llengua que no és la materna però que també està viva en l'entorn social en el qual es mou l'infant. (Si no hi ha llengua 2 no hi ha immersió). L'adquisició es produeix per l'ús significatiu d'aquesta llengua dins diversos contextos situacionals.

Perspectiva Globalitzadora

És la tècnica que integra els continguts, que els organitza en unitats de sentit, i també com una forma d'adquirir coneixements a partir d'experiències concretes i significatives.

Format d'Interacció

És el suport bàsic en l'adquisició d'habilitats comunicatives. Es produeixen en els rituals de comunicació que contenen els contes, els jocs, les cançons, etc.

Interacció lingüística o comunicativa

Són situacions de comunicació i d'interacció que es produeixen dins de contextos compartits per tots, que giren entorn de temes significatius pels infants.

Model lingüístic

Funció que ha de dur a terme el mestre de manera natural i espontània, en les intervencions que faci davant els infants. Ha d'adaptar el seu llenguatge durant les intervencions, per fer-se entendre i facilitar l'adquisició de la nova llengua.

Situacions comunicatives específiques

Són les situacions que compten amb materials i funcions equiparables als de la realitat. S'ha de tenir en compte la motivació dels infants sobre situacions quotidianes.

Competència lingüística

Quan el nen posa en pràctica tots els coneixements donats pel context, són els seus coneixements implícits i les deduccions que en realitza.

Reflexió metalingüística

Més enllà de la llengua. Les tasques de reflexió metalingüística explícita, que tracten sobre els diferents aspectes de la llengua, del sistema d'escriptura i del tipus de text, es realitza agafant com a unitat d'anàlisi, en tot o en part, el text que s'està utilitzant en l'activitat.

Propòsit comunicatiu

Intenció de fer que una comunicació sigui funcional. Moltes activitats escolars es troben fora de context, és a dir, no tenen un propòsit comunicatiu.

Llengua escrita

És un sistema de representació gràfica del llenguatge; una eina pròpia de l'ésser humà que serveix per comunicar-se i intercanviar informació. Sistema d'escriptura (que permet materialitzar-ho a un paper) i llenguatge escrit (varietat de la llengua específica dels usos escrits) es poden diferenciar instrumentalment d'aquesta manera, però s'han de considerar com a dues cares de la mateixa moneda.

Enfocaments Pedagògics

Freinet

Tempteig experimental o mètode natural de Freinet

En el mètode natural de Freinet, els infants són capaços d'actuar directament en el medi més proper, ordenant totes les capacitats amb la finalitat de dominar-lo: experimenta, examina, cerca, prova,...

Decroly

Funció global de l'ensenyament-aprenentatge de Decroly

Es basa en el concepte de globalització, és a dir, en el fet psicològic pel qual el nen percep les coses en totalitats i no en les seves parts. A més les seves expressions i realitzacions també tenen aquest mateix caràcter global: coneix una persona o una cosa sense entrar a analitzar les seves particularitats, coneix una paraula sense conèixer les síl·labes o les lletres que la composen, realitza actes sense atendre a tots els seus detalls.

Centres d'interès de Decroly

Mètode pedagògic que consisteix a centrar els temes d'estudi d'acord amb els interessos dels infants a cada edat. Aquest tipus de planificació posseeix tres etapes: observació, associació i expressió. Es pretén integrar continguts entorn a un tema de manera que aquest adquireixi una realitat significativa i emocional.

Sincretisme

És un terme emprat per Claparède que diu que la percepció infantil no és analítica, sinó que es percep per totalitats, en les quals es destaquen objectes concrets que tenen significat per a l'infant mentre puguin satisfer alguna necessitat.

Exemple: Un infant de quatre anys i mig recordava les pàgines d'un recull, on hi havia alguns fragments de cants que li agradaven, quan encara no en podia llegir ni el text ni la música. L'infant havia associat la fesomia general de les pàgines de música amb els títols coneguts verbalment i els reconeixia, encara que el llibre estigués de cara avall.

Montessori

Lliçó dels tres temps

Emprada per Montessori al primer ensenyament de l'alfabet, encara que ja ho feia emprar Séguin, és un mètode fonico-sil·làbic i consta de:

• I temps: Associació de la percepció sensorial amb el nom. (Sensació visual i tàctil-muscular associada al so alfabètic).
• II temps: Reconeixement de l'objecte que correspon al nom. (Reconeixement de les figures - lletres - en base al so).
• III temps: Recordar el nom que correspon a l'objecte. (pronunciació dels sons que corresponen als signes alfabètics).

Educació individualitzada

Montessori entén que el procés d'ensenyament s'ha d'adequar al ritme d'aprenentatge tot emprant tècniques didàctiques que facilitin el desenvolupament autònom. Això implica una gran flexibilitat organitzativa i metodològica.