La imatge com a mitjà de comunicació: percepció i realitat
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB
La imatge com a mitjà de comunicació
A part de comunicar també hi ha:
- Connectar: posant en connexió dues o més persones, llocs, etc.
- Compartir: unint diferents elements amb un mateix principi.
- Informar: transmetent una informació determinada.
En la comunicació visual aquests assumeixen formes concretes:
- Emissor: és la persona que elabora la imatge amb una de les finalitats anteriors.
- Misatge: és el contingut de la imatge.
- Codi: són les normes i regles que fan comprensible el missatge.
- Mitjà o canal: és el suport que fa possible que la informació es transmeti.
- Referent: és la finalitat que persegueix la comunicació.
- Receptor: és qui descodifica el missatge perquè sigui entès.
Des del punt de vista del receptor, la imatge visual té diferents funcions segons el missatge que es transmeti:
- Informativa: transmet un contingut d'una manera objectiva.
- Expresiva: pretén emocionar l'espectador provocant diferents sensacions.
- Estètica: té la interpretació de comunicar principalment bellesa i harmonia.
- Exhortativa: pretén motivar l'espectador perquè consumeixi un producte, servei o idea.
Percepció i realitat
Quan observem, podem fixar-nos en detalls, estudiar-ne l'estructura, etc., així que parlem d'una observació analítica. Si, al contrari, donem prioritat a la funció que compleixi la imatge, en destaquem el procés d'observació funcional.
Dins de la imatge podem estudiar les relacions que els seus elements mantenen per desenvolupar un missatge que arribi a l'espectador.
Figura i fons: en la imatge, la figura sol ocupar els primers termes i destacar més com més contrasti amb el fons.
Reintegració o llei del tancament: tendim a relacionar els objectes fins que els veiem com un elements que coneixem segons la nostra experiència.
Proximitat: la nostra percepció tendeix a reconèixer les formes més senzilles, però els elements propers es capten com si pertanyessin a la mateixa figura.
Llei de semblança: agrupem per semblança els objectes iguals o semblants i tendim a interpretar figures com si pertanyessin a la mateixa unitat.
Llei de continuitat: tendim a percebre els elements d'una mateixa composició dins de la mateixa estructura tot buscant la forma ideal que es reconeguda.
Llei de contrast: percebem més clarament aquells elements que més es diferencien dels altres.
Inclusivitat: la figura comparteix els elements i les característiques gràfiques de l'exterior, la qual suposa un gran esforç d'interpretació.
Els signes en el missatge visual
Signe: és una imatge senzilla que representa un objecte o una idea, o que transmet informació. Els missatges poden ser:
- Missatge analògic: el signe utilitza un missatge que descriu la realitat d'una manera objectiva.
- Missatge simbòlic: el contingut adquireix un caràcter universal i representa conceptes.
- Missatge abstracte: amb ell expressem sentiments i idees.
Signes convencionals
Marques: són signes distintius, propis i personals. Hi ha diferents tipus.
- Logotip: en aquest cas, el text assumeix les funcions de la imatge.
- Imagotip: és la representació d'una marca.
- Combinació de logotip i imagotip: la majoria de les imatges corporatives es basen en la relació entre el text i l'element gràfic.
Senyals: són signes que porten implícita una acció per a l'espectador.
Simbols: aquests signes poden tenir un significat que no estigui directament representat, però que sigui assumit per diverses societats i cultures pel fet de contenir un missatge conceptual i abstracte.
Icones: són els signes que representen l'objecte de manera realista, tot describint-ne les qualitats.
Relació entre text i imatge: el llenguatge escrit i la imatge mantenen diferents usos en la representació de signes. Així, la paraula pot tenir més valor que la imatge quan representa objectes o accions de manera abstracta o molt simplificada; en aquest cas parlem d'ideogrames.