Imaginació, Memòria i Llenguatge: Conceptes Fonamentals
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,56 KB
La imaginació i la memòria
Si la percepció és la captació d’objectes presents, la imaginació i la memòria es refereixen a objectes absents. Ambdues són estructures reproductives; difereixen, però, entre si, en què la memòria no només reprodueix un objecte, sinó que a més inclou una referència a la nostra biografia. La memòria és, per tant, més complexa.
S’entén per imatge la representació d’un objecte que no hi és present, o millor, tota representació a la consciència d’un objecte en la qual no intervenen activament els òrgans sensorials ni els nervis transmissors, sinó només el còrtex cerebral.
Tipus d’imatges
- Podem formar imatges a partir de tots els sentits.
- Podem distingir entre imatges simbòliques i imatges eidètiques.
- Podem distingir entre imatges productives i reproductives.
Existeixen una sèrie de formacions complexes de la imaginació amb la característica comuna d’allunyar-nos de la realitat quotidiana. Aquestes són: l’ensonyament, els somnis i les al·lucinacions.
Tipus de memòria
Podem diferenciar dos tipus de memòria:
- Memòria d'evocació: És la capacitat de recordar i reviure certs fets passats, amb una referència a la nostra biografia.
- Memòria d'hàbit: En aquest tipus de memòria, el més important és la capacitat de retenció i aprenentatge de certs coneixements.
El llenguatge: humà vs. animal
- El llenguatge animal és innat i instintiu, sorgeix del seu codi genètic; el llenguatge humà és arbitrari o convencional. El llenguatge humà és un conjunt de símbols per mitjà dels quals ens referim a les coses i als fets. El llenguatge humà, doncs, s'ensenya i s’aprèn: no es transmet, com és el cas dels "llenguatges" animals, per via genètica.
- El llenguatge animal és sempre mímic, gèstic i ritual; el llenguatge humà té una doble articulació.
- El llenguatge animal és un llenguatge concret; el llenguatge humà té universalitat semàntica, la qual cosa significa que pot engendrar un nombre infinit d'expressions, gràcies a la propietat de desplaçament.
El llenguatge humà té la capacitat de referir-se a ell mateix i aquesta és una qualitat que no pot exhibir cap altre llenguatge animal. El llenguatge que utilitzem per a parlar d’un altre llenguatge l’anomenem metallenguatge d’aquest últim; i a aquest li diem llenguatge objecte respecte al metallenguatge.