Ilerda: Història i llegat de la ciutat romana de Lleida
Ilerda: La resistència a la conquesta romana
Ilerda era una ciutat ibèrica important, anomenada Iltirda, els habitants de la qual eren de la tribu dels ilergets.
Estava situada en un turó (el de la Seu Vella) a prop del riu Segre (Sicoris) i gaudia d'un emplaçament estratègic per a les comunicacions tant fluvials com terrestres. Per això, tenia molt d'interès per als romans, que la van conquerir al segle I aC. Aleshores, la ciutat va prendre el nom d'Ilerda i, en temps de l'emperador August, va adquirir el títol de municipium.
Durant l'època romana, Ilerda va ser escenari de dos esdeveniments històrics importants:
- L'oposició a l'ocupació romana per part dels cabdills Indíbil i Mandoni.
- La guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
L'arqueologia de la ciutat soterrada
Les excavacions arqueològiques dels últims temps han fet sortir a la llum una ciutat romana soterrada sota les construccions posteriors. La muralla devia abastar tot el turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola. La difícil topografia del terreny va condicionar que l'estructura de la ciutat no seguís el traçat urbanístic habitual d'altres ciutats romanes.
Les termes públiques
El punt neuràlgic d'Ilerda era a l'encreuament del cardo maximus i del decumanus maximus, on hi havia unes grans termes públiques construïdes a finals del segle I dC. Es tracta de l'edifici més important descobert fins ara a la Lleida romana, que tenia una superfície de 1.800 m² dividida en dos espais: una zona de banys i una palestra.
La domus urbana
Durant la construcció de l'auditori Enric Granados, entre 1984 i 1987, es va descobrir un gran edifici d'època romana, segurament del segle I dC. Es tracta d'un edifici dividit en 27 espais que els arqueòlegs han documentat com una domus urbana de grans dimensions.
Testimonis del passat
Tot caminant per la ciutat, podem observar al carrer de la Palma, número 19, una làpida incrustada a la paret que ens recorda una dona lliberta que tenia per nom Afrània Crhocale. No sabem res d'aquesta dona, però curiosament un home del Renaixement, amant dels romans, va posar aquesta inscripció a la façana de la seva casa.