ELS IL.LUSTRATS. LES IDEES POLÍTÍQUES i ECONÒMIQUES

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,36 KB

 

TEMA 6: EL PENSAMENT IL·LUSTRAT:



1.Raó: amb ella es podia abordar qualsevol problema i Explicar qualsevol qüestió


2.Progrés: la tecnologia i la ciència farien progressar Indefinidament la humanitat


3.Natura: tota ella està plena de bondat natural i Estudiant-la pot provar l’existència de Déu



4.Tolerància:cap a les idees i creences de les altres persones. Els il·lustrats també son partidaris de la llibertat religiosa.


5.Felicitat a la terra:cal transformar el nostre món en un Lloc confortable on tothom pugui assolir la felicitat


Iniciador de la filosofia nacionalista

:René Descartes, filòsof  matemàtic francès que va viure entre els anys 1596- 1650.Va separar la fe i la raó. No negava la fe, ell va ser creient Sempre, però deia que només podem conèixer amb certesa allò que podem abastar Amb la raó.


-idees:

Confiança absoluta en la raó humana per assolir la Veritat

Necessitat d’utilitzar un mètode científic

Reconeixement de tres grans categories que existeixen per Sí mateixes: Déu, el pensament humà i la matèria.

L’existència d’unes lleis mecàniques que regeixen el Funcionament del món


Difusió del pensament i il·

Lustrat

Les idees es va difondre ràpidament entre La classe burgesa i les classes populars. Aquesta difusió es va dur a terme a Través de dos corrents culturals i filósòfics.


L’enciclopèdia


Publicada A París entre els anys (1752-1772). Directors: Denis Diderot i Jean D’Alembert.

A L’Enciclopèdia es resumien els coneixements científics, artístics, tècnics, Professionals i filósòfics, però nomes els coneixements que es poden Experimentar o demostrar racionalment.

La maçoneria


Moviment Que neix a Londres l’any 1717 com a associacions D’amistat. En l’organització hi havia graus: aprenent, company, mestre i Gran mestre. Les lògies maçòniques van ser el principal vehicle de difusió de Les idees polítiques i socials de la Il·lustració.
Llibertat religiosa ,Llibertat De premsa, Separació entre Església i Estat ,Difusió de l’ensenyament.

Tenien Fe en un “Ésser Suprem, Gran Arquitecte de l’univers”. Van divulgar el deisme:

El deisme


·Nega que Déu pugui revelar-se, és a dir, donar-se a Conèixer a l’ésser humà.

·Afirmen l’existència d’un “Ésser Superior” entès com a “Gran Arquitecte del Univers.

·La persona ha d’honorar aquest Déu portant una vida Honrada i d’acord amb la veritat.

·Creien que els mals que hi ha en el món i en la persona, Són fruit de la ignorància

L’any 1738, el papa Climent XII va prohibir, sota pena D’excomunió, la pertinença o l’organització maçònica.

1.2 L’Església i la Il·lustració


Els Qui desitjaven la renovació de l’ Església:

·Criticaven les estructures eclesials i les formes Tradicionals de la pietat del poble.

·Defensaven l’ensenyament de la fe mitjançant la Predicació, la lectura de la Paraula de Déu.

·Valoraven la vida de la comunitat parroquial.

·Reconeixien el paper preponderant de l’ Estat sobre l’ Església. Es pot destacar el cas del catòlic il·lustrar català, Antoní de Capmany.

·Reclamaven més autonomia dels bisbes davant la cúria Romana i demanaven una intervenció més limitada dels papes.

2.1 La renovació interior de l’Església


Aquests Esdeveniments van servir perquè l’Església s’interrogués seriosament la seva Missió evangelitzadora, i perquè els creients es plantegessin què comportava Ser un catòlic autèntic.

Aquesta època va esdevenir un moment de purificació, de conversió i de renovació per a L’Església catòlica,

·Un retorn a la fe: enfront del Racionalisme de la Il·lustració es va produir un retorn a allò religiós, és a dir, ala pràctica de La fe cristiana.

·Una nova imatge del sacerdot: els sacerdots van ser Persones més cultes instruïdes que en èpoques anteriors.

·Pietat popular: va ressorgit la religiositat popular. El 1854 es va definir el dogma de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Tot Plegat va afavorir la devoció a la Mare de Déu.

·Es van fundar noves congregacions religioses, més de 400 Al llarg del segle, dedicades sobretot a tasques educatives i assistencials.

2.3  La Doctrina Social de l’Església


La Reflexió que, a la llum de la fe, duu sempre a terme l’Església respecte de les Condicions de vida de les persones es va transformar en aquesta època en una Resposta de l’ Església a l’anomenada qüestió social. S’ha traduït a partir D’aleshores en la Doctrina Social de l’Església.

·Les encícliques socials dels papes.

·Alguns documents del Concili Vaticà II.

·Els escrits i comunicacions dels bisbes i de les Conferències episcopals.

L’encíclica Rerum Novarum


A més D’analitzar-s’hi la situació del proletariat, s’hi exposen els següents Principis fonamentals:

·Ha de ser retribuït, però no segons la llei del mercat, Sinó que ha de permetre un sosteniment just i digne al treballador i a la seva Família.

·La persones té el dret natural a la propietat dels béns De consum i de producció.

·L’Estat no es pot quedar al marge de les activitats Econòmiques. Ha d’intervenir per tal de tutelar els drets de tots els Ciutadans.

·Els treballadors tenen dret a formar associacions de Manera lliure i per pròpia iniciativa.

·La lluita de classes, proposada pel marxisme, és Considerada contrària a la naturalesa humana i a la concepció cristiana de la vida I , en conseqüència, és condemnada.

Entradas relacionadas: