La II República Espanyola: De la Proclamació al Front Popular (1931-1936)

La Proclamació de la II República Espanyola (1931)

El febrer de 1931, Berenguer dimití, i el seu lloc l’ocupà interinament l’Almirall Aznar, qui convocà eleccions pel 12 d'abril de 1931 per tal de triar nou president i fer una mena de referèndum per preguntar al poble si era monàrquic o no. Els resultats de les eleccions (en les quals pogué votar la dona) foren clars: els socialistes i republicans arrasaren. La conclusió d’això fou encara més clara: el rei s’exilià, i el 14 d'abril de 1931 es declarà la República a diversos territoris, com a Catalunya. Niceto Alcalá Zamora féu la proclamació de la II República Espanyola al conjunt del territori, establint un govern provisional.

El Bienni Progressista i la Constitució de 1931

El 1931, després d’unes altres eleccions (les primeres sense caciquisme), Manuel Azaña fou proclamat cap de govern, i Alcalá Zamora president de la República. El govern vigent, necessitat d’una carta magna, el mateix 1931 aprovà la Constitució de 1931, que constava de les següents bases:

• L’Estat estava unit, encara que reconeixia les autonomies de tots els pobles i regions.
• El poder legislatiu requeia només al Congrés, els diputats del qual eren triats cada 4 anys per Sufragi Universal (també femení, i a partir dels 23 anys).
• Garantia les llibertats de premsa, ensenyament, reunió, religió i drets socials i polítics paritaris per homes i dones.

Amb aquesta constitució s’obria la primera etapa republicana, l’anomenat Bienni Progressista.

Crisi i inestabilitat (1932-1933)

El 1932, de la mà de Gil Robles es fundà la CEDA, un partit de la dreta republicana que intentà desprestigiar el govern, com també ho feren els radicals (la CNT i la UGT). El govern, encara dèbil, començà a trontollar, i l’opinió pública s’abraonà contra ell després que algunes insurreccions camperoles acabessin amb una dura acció policial.

El Bienni Conservador o Bienni Negre (1933-1936)

El 1933, Alcalá Zamora no tingué més remei que retirar el seu suport a Manuel Azaña i proclamar eleccions. Aquestes donaren com a resultat una victòria de la CEDA, que per governar s’hagué d’aliar amb el Partit Radical de Lerroux, formant així un clima governamental de gran inestabilitat. Fins l’octubre de 1934, el president de la República nomenà Lerroux cap de govern, fins que en aquell moment accedí a donar el poder a la CEDA de Gil Robles. Seria l’inici del Bienni Conservador o Bienni Negre (anomenat així pels d’esquerra).

Aquell govern es caracteritzà per un notable conservadorisme polític i l’anul·lació de les reformes polítiques, regionals i econòmiques del govern anterior.

La Crisi i l'Ascens del Front Popular

El govern conservador tingué cada vegada una actitud més reaccionària; permeté, per exemple, actuar a la dreta feixista contra l’esquerra. Aquests enfrontaments feien que l’Estat es dividís profundament entre l’esquerra i la dreta. Els primers, per posar mesura a l’ascensió del feixisme, s’acolliren a fer un Front Popular per combatre’ls, com estaven fent tots els països europeus. Amb aquella tensió, el govern de la CEDA i dels radicals entrà en una greu crisi per uns fraus protagonitzats per Lerroux. A conseqüència d’allò, el 1935 Alcalá Zamora féu fora Gil Robles del govern. Aquell any es van convocar unes eleccions.

La Victòria del Front Popular i la Represa de les Reformes (1936)

Molts grups polítics liberals i d’esquerra van fer un pacte per unir-se al Front Popular, mentre que les dretes tingueren problemes per fer-ho. Resultat: el Front Popular obtingué la victòria el 1936 i el govern passà a ser presidit per Azaña de nou (mentre que el President de la República continuava essent Alcalá Zamora). Aquest continuà les reformes que havia començat al primer bienni republicà:

• Es restituí la Generalitat i tots els alts càrrecs empresonats foren alliberats.
• El País Basc i Galícia van començar a tramitar els seus estatuts.
• Es va impulsar de nou l’educació.