La II República Espanyola: Causes, Etapes i Partits

Causes de la II República

• La incapacitat per resoldre els problemes heretats del segle XIX i agreujats pels del primer terç del segle XX, per part del govern (endarreriment econòmic amb una industrialització limitada a Catalunya i el País Basc, l'elevada conflictivitat social per part dels obrers i del camperolat, el catalanisme i les aspiracions d'autonomia de Catalunya, d'inestabilitat i corrupció política, etc.).
• El desprestigi d'Alfons XIII i la monarquia, sobretot pel suport que va donar a la dictadura de Primo de Rivera.

Característiques de la II República

• Sistema polític reformista. A nivell polític va suposar la implantació d'un estat democràtic i aconfessional.
• Va intentar modernitzar el país, enmig d'un context internacional advers com va ser els efectes de la crisi econòmica de 1929.
• Gran intervencionisme de l'Estat sobre el capitalisme, perquè l'economia tingués una funció social i equilibrar-la.
• Creació de lleis per limitar l'Església en la societat, i per millorar les condicions de vida dels treballadors i del camperolat (intent de reforma agrària).
• Va respondre amb el dret a l'autonomia de Catalunya, reconegut a la Constitució del 1931.

L'oposició a la República

Context internacional

Molt advers. A l'URSS hi havia Stalin amb un règim totalitari d'esquerres, una dictadura amb la tesi del socialisme en un sol país i que s'oposava a la República. A més, els totalitarismes de dretes com el feixisme (Mussolini) i el nazisme (Hitler) no els interessava l'evolució d'Espanya.

Oposició interna

• Els grups més poderosos econòmicament s'oposaven tant a les reformes polítiques com econòmiques.
• Generalment, l'Església no va acceptar el caràcter aconfessional ni laic de la societat.
• Bona part de l'exèrcit hi va estar en contra perquè la veien com una amenaça cap a la seva visió conservadora del país.
• La CNT i el PSOE volien més canvis revolucionaris i, per tant, veien la República molt tímida i burgesa.

Etapes de la II República

• I - Abril 1931 - Novembre 1933: Bienni Reformista
  • 28-6-1931: Període constituent, amb l'aprovació de la Constitució de 1931.
  • Després de l'aprovació de la Constitució: Grans reformes promogudes per Azaña.
• II - Novembre 1933 - Febrer 1936: Bienni Conservador o Negre
  • Es saturen les reformes de l'etapa anterior (governs de Lerroux i Gil Robles).
• III - Febrer - Juliol 1936: Front Popular
  • L'esquerra torna a implantar les reformes del Bienni Reformista.
  • La dreta qüestiona (posa en dubte) la victòria electoral de l'esquerra i prepara la insurrecció militar (generals Sanjurjo, Mola i Franco).

La proclamació de la República (Període Constituent)

El febrer de 1931 es va dur a terme l'últim govern de la monarquia d'Alfons XIII, el de l'Almirall Aznar. Hi havia un desgast de la monarquia degut a la implicació del rei en la dictadura. Les forces polítiques republicanes i d'esquerra van plantejar un plebiscit (consulta al poble) entre monarquia i república. L'agost de 1930, es va fer el Pacte de Sant Sebastià on hi van participar els partits republicans més Indalecio Prieto i Fernando de los Ríos, del PSOE.

Es va crear un comitè revolucionari que buscava un aixecament militar. El 12 de desembre de 1930 hi va haver una proclamació de la República per part d'un grup de militars a la caserna de Jaca. La insurrecció va ser controlada i els líders van ser condemnats a mort. Aquestes execucions van acabar de desacreditar el règim monàrquic. En les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, les forces republicanes van obtenir la victòria a 41 de les 50 capitals de província, tot i que els partits monàrquics van obtenir un nombre més alt de regidors. El dia 14 d'abril es va proclamar la República en molts ajuntaments d'Espanya (Eibar va ser el primer). El rei va optar per renunciar al tron i exiliar-se a Itàlia. El govern provisional va ser presidit per Niceto Alcalá Zamora i format per socialistes i republicans. El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions a Corts Constituents. Republicans i socialistes van obtenir una clara majoria. Niceto Alcalá Zamora va ser el president del govern provisional.

Calia redactar una nova Constitució, la qual va ser aprovada el 9 de desembre de 1931. Les seves característiques principals van ser:

• Progressista i socialment avançada.
• Sobirania popular amb sufragi universal (masculí i femení a partir de 23 anys) i cambra única (unicameral).
• Separació de poders i Estat integral que permetia l'autonomia.
• Llibertat d'expressió, d'associació, de reunió, etc.
• Estat aconfessional (l'Església perd privilegis i esdevé una associació sota l'Estat), llibertat de religió i educació pública laica.

Els principals partits de la II República

Partits d'àmbit espanyol

• Partits d'esquerra:
  • PSOE d'Indalecio Prieto i F. Largo Caballero.
  • PCE de José Díaz i Dolores Ibárruri (la Passionària).
• Partits de centreesquerra:
  • Radical Socialista o Unión Republicana de Marcel·lí Domingo.
  • Acción Republicana > Izquierda Republicana de Manuel Azaña.
• Partits de centredreta:
  • Partit Radical d'Alejandro Lerroux.
• Partits de dreta:
  • CEDA (Confederación Española de Derechos Autónomos) de José M. Gil Robles.
  • Agrario (rics del camp, anti-reforma agrària) de José Martínez de Velasco.
  • Renovación Española d'Antonio Goicoechea.
  • Tradicionalistes (carlins) de Manuel Fal Conde.
• Partits feixistes:
  • Falange Española y de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) de José Antonio Primo de Rivera i Onésimo Redondo.

Partits nacionalistes o d'àmbit territorial

• Catalunya:
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Francesc Macià (Estat Català) i Lluís Companys (Partit Republicà Català).
  • Lliga Catalana de Francesc Cambó.
• País Basc:
  • Partit Nacionalista Basc (PNB) de José A. Aguirre.
• Galícia:
  • ORGA (Organización Republicana Gallega Autónoma) de Santiago Casares Quiroga.